Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme i un important profeta a l'islam. El cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu», sosté que Jesús fou el Messies anunciat a l'Antic Testament i s'hi refereix com a Jesucrist, nom que també es fa servir en contexts no cristians com a sinònim de Jesús de Natzaret.
Pràcticament tots els actuals estudiosos de l'antiguitat estan d'acord que el Jesús històric va existir encara que les investigacions sobre la recerca del Jesús històric han evidenciat que no hi ha consens en la fiabilitat històrica dels relats evangèlics i que el grau de seguiment que va tenir el Jesús bíblic fos el mateix que el que va tenir el Jesús històric. La majoria dels estudiosos estan d'acord que Jesús era un predicador jueu de Galilea, que fou batejat per Joan el Baptista, i fou crucificat a Jerusalem sota les ordres del governador romà, Ponç Pilat. Els erudits han construït diversos retrats literaris del Jesús històric que sovint el representen com el líder d'un moviment apocalíptic, el Messies, un sanador carismàtic, un filòsof savi o un igualitarista que volia impulsar reformes socials. Per elaborar la cronologia de la vida de Jesús, els erudits han relacionat les dades del Nou Testament amb les fonts històriques no cristianes.
Els cristians creuen que Jesús va ser concebut per l'Esperit Sant, va tenir un naixement virginal, va fer miracles, va fundar l'Església Cristiana, va morir crucificat com un sacrifici d'expiació, va ressuscitar després de la mort, i va ascendir al cel, des d'on tornarà a venir. La gran majoria dels cristians adoren Jesús com l'encarnació del Fill de Déu, la segona de les Persones de la Santíssima Trinitat.
A l'islam, Jesús (normalment transcrit com a Isa) és considerat un dels profetes de Déu més importants i el Masih o Messies. Per als musulmans, Jesús va ser un profeta que va néixer d'una verge, però no va ser víctima d'una crucifixió, i no el consideren Déu.
Per al judaisme, Jesús no era el Messies perquè no complia les profecies messiàniques de la Tanakh.
Introducció Nom Els jueus en temps de Jesús tenien un únic nom, de vegades complementat amb el cognom del pare o de la ciutat natal de l'individu. Per això el Nou Testament es refereix a «Jesús de Natzaret», el «fill de Josep» i «Jesús, fill de Josep, de Natzaret». No obstant això, també és anomenat «el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, de Judes i de Simó». El nom de Jesús, tal com es troba en diversos idiomes moderns, es deriva del llatí Iesus, una transcripció del grec Ἰησοῦς (Iessús). La forma grega és una interpretació del terme de l'arameu ישוע (Yeshua), que al seu torn es deriva del terme hebreu יהושע (Yehoshua), és a dir Josuè.Brown Driver Briggs Brown-Driver-Briggs Hebrew and English Lexicon; Hendrickson Publishers 1996 El nom de Yeshua es feia servir a Judea en l'època del naixement de Jesús. Les obres de l'historiador del Flavi Josep es refereixen a almenys vint persones diferents amb aquest nom. L'etimologia del nom de Jesús en el context del Nou Testament generalment conclou que «Yahweh és la salvació».
Des del cristianisme primitiu, els cristians s'han referit a Jesús com a Jesucrist. La paraula Crist prové del grec (Khristós), que és una traducció de l'hebreu (), que significa l'ungit i en català es tradueix com a Messies. Els cristians anomenen Jesús com el Crist perquè creuen que és el Messies esperat o profetitzat a l'Antic Testament. En l'ús posterior a la Bíblia, Crist va esdevenir un nom comú o la part del nom comú Jesucrist, però originàriament era un títol. El terme «cristià» per a referir-se a un seguidor de Jesucrist es fa servir des del primer segle.
Fonts
miniatura|La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants. Les fonts cristianes, com els llibres del Nou Testament, inclouen històries detallades sobre Jesús de Natzaret, però hi ha discussió sobre la historicitat dels relats.Jesus as a Figure in History: How Modern Historians View the Man from Galilee by Mark Allan Powell 1998 page 181 Els dos únics esdeveniments que reben un assentiment gairebé universal són el baptisme de Jesús per Joan Baptista i la crucifixió de Jesús pel governador romà Ponç Pilat.Amy-Jill Levine in the The Historical Jesus in Context edited by Amy-Jill Levine et al. 2006 Princeton Univ Press pages 1-2Jesus Remembered by James D. G. Dunn 2003 page 339 states of baptism and crucifixion that these "two facts in the life of Jesus command almost universal assent".Prophet and Teacher: An Introduction to the Historical Jesus by William R. Herzog (4 Juliol 2005) pages 1-6Jesus and His Contemporaries: Comparative Studies by Craig A. Evans 2001 pages 2-5Christopher M. Tuckett In The Cambridge Companion to Jesus edited by Markus N. A. Bockmuehl 2001 pages 122-126Jesus: Apocalyptic Prophet of the New Millennium by Bart D. Ehrman (23 Sep 1999) Oxford Univ Press pages ix-xiAuthenticating the Activities of Jesus by Bruce Chilton and Craig A. Evans 2002 pages 3-7
Entre les fonts no cristianes que es fan servir per establir la historicitat de Jesús hi ha les fonts jueves, com Flavi Josep, i les romanes, com Tàcit. Aquestes fonts es comparen i contrasten amb les fonts cristianes com les cartes paulines i els evangelis sinòptics. Són fonts que acostumen a ser independents entre si (per exemple, les fonts jueves no es basen en fonts romanes) i les semblances i diferències entre elles s'utilitzen en el procés d'autenticació. Després de valorar els estudis recents més rellevants, Amy-Jill Levine va afirmar que «no hi ha ni una imatge de Jesús que convenci a tots o a la majoria dels estudiosos», ja que tots els retrats de Jesús són objecte de crítiques per algun grup d'erudits més o menys nombrós.
Cronologia miniatura|Judea, Galilea i les àrees veïnes en època de Jesús La majoria dels estudiosos estan d'acord que Jesús era un galileu jueu nascut a principi del que va morir a Judea m entre l'any 30 i el 36 dC. El consens acadèmic general és que Jesús era contemporani a Joan Baptista i va ser crucificat pel governador romà Ponç Pilat, que va regnar de l'any 26 al 36 dC. La majoria dels estudiosos sostenen que Jesús va viure a Galilea i Judea, i no va predicar o estudiar a cap altre lloc.
Els evangelis ofereixen diverses pistes sobre l'any del seu naixement. l'associa amb el regnat d'Herodes el Gran, que va morir al voltant de l'any 4 aC, i menciona que Herodes era al tron poc abans del naixement de Jesús. Tot i que aquest evangeli també associa el naixement amb el cens de Publi Sulpici Quirí, que va ser deu anys més tard. afirma que Jesús tenia «uns trenta anys» al principi del seu ministeri, que d'acord amb va ser precedit pel ministeri de Joan el Baptista, tal com mostra també que havia començat l'any 15 de Tiberi, que va regnar el 28 o 29 dC. En confrontar els relats de l'evangeli amb les dades històriques i l'ús d'altres mètodes, la majoria dels estudiosos conclouen que Jesús va néixer entre l'any 6 i 4 aC, però d'altres proposen estimacions que engrandeixen el marge d'error. Segons John P. Meier, Jesús podria haver nascut també l'any 7 aC, mentre que Finegan diu que podria haver nascut fins i tot l'any 2 aC.
Els anys del ministeri de Jesús s'han calculat utilitzant diversos enfocaments. Un d'aquests s'ha centrat en , i les dates del regnat de Tiberi, que són ben conegudes, per a concloure que Jesús va començar el ministeri l'any 28 o 29 dC. Un altre enfocament utilitza la declaració sobre el temple de , que afirma que el temple de Jerusalem estava en el seu any número 46 de la construcció al començament del ministeri de Jesús, juntament amb els texts de Flavi Josep que diuen que Herodes va començar la reconstrucció del temple l'any 18 del seu regnat, per estimar una data entre el 27 i el 29 dC. Un altre mètode fa servir la data de la mort de Joan Baptista i el matrimoni d'Herodes Antipas amb Heròdies, basada en els escrits de Flavi Josep, i relaciona les dates amb i . Com que la majoria dels erudits daten el matrimoni d'Herodes i Heròdies entre els anys 28 i 35 dC, la data resulta al voltant dels anys 28 i 29 dC.
També hi ha diversos enfocaments per a determinar l'any de la crucifixió de Jesús. La majoria dels estudiosos coincideixen que va morir entre l'any 30 i el 33 dC. Els evangelis indiquen que l'esdeveniment va succeir durant la prefectura de Pilat, el governador romà de Judea entre el 26 i el 36 dC. La data de la conversió de Pau (estimada entre el 33 i el 36 dC) actua com un límit superior de la data de la crucifixió. Les dates de la conversió i el ministeri de Pau es poden determinar mitjançant l'anàlisi de les epístoles de Pau i el Llibre dels Fets. Els astrònoms des d'Isaac Newton han intentat esbrinar amb precisió la data de la crucifixió mitjançant l'anàlisi del moviment lunar i el càlcul de les dates històriques de la pasqua jueva, una festivitat basada en el calendari hebreu, que era un calendari lunisolar. Les dates més acceptades derivades d'aquest mètode són el 7 d'abril de l'any 30 dC i el 3 d'abril de l'any 33 dC (ambdós del calendari julià).
Interpretació als evangelis miniatura|L'adoració dels pastors, per Bronzino
Els quatre evangelis canònics (Mateu, Marc, Lluc i Joan) són les principals fonts de la biografia de Jesús, però hi ha altres parts del Nou Testament, com les Epístoles Paulines, que probablement foren escrites dècades abans que els evangelis i que també inclouen episodis de la seva vida, com el Sant Sopar a . Els i es refereixen als principis del ministeri de Jesús i l'anunci que en va fer Joan el Baptista abans del seu ministeri. expliquen més coses sobre l'Ascensió de Jesús (també mencionada a ) que el que mostren els evangelis canònics. Alguns dels primers cristians i dels grups gnòstics tenien altres descripcions de la vida i els ensenyaments de Jesús que no formen part del Nou Testament com l'Evangeli de Tomàs, l'Evangeli de Pere i l'Apòcrif de Jaume entre d'altres. La majoria dels estudiosos consideren que aquests són més tardans i menys fiables que els evangelis canònics.
Validesa dels evangelis miniatura|Fragment d'un papir grec del de l'Evangeli segons Lluc que es discuteix. Els evangelis canònics són quatre relats, cadascun escrit per un autor diferent. El de Marc va ser escrit el 60-75 dC, el de Mateu el 65-85 dC, el de Lluc el 65-95 dC i el de Joan el 75-100 dC. Es diferencien en el seu contingut i en l'ordenament que fan dels esdeveniments.
Els de Mateu, Marc i Lluc es coneixen com els Evangelis sinòptics perquè del grec σύν (sin, 'junts') i ὄψις (opsis 's'han de mirar'). Són similars pel que fa al contingut, la disposició narrativa, el llenguatge i l'estructura dels paràgrafs. Els estudiosos estan d'acord que no és possible trobar una relació directa entre els evangelis sinòptics i l'evangeli de Joan. Mentre que el flux d'alguns esdeveniments, com el Baptisme de Jesús, la transfiguració, la crucifixió i la interacció amb els apòstols tenen similituds entre els sinòptics, esdeveniments com la transfiguració no apareixen a l'Evangeli segons Joan, que també difereix en altres coses, com la purificació del temple.
La majoria dels estudiosos coincideixen que Mateu i Lluc es van inspirar en l'Evangeli segons Marc, tot i que també expliquen algunes coses que no apareixen a l'Evangeli segons Marc. Per explicar això molts estudiosos creuen que a més de Marc hi havia una altra font, habitualment anomenada Font Q, que va ambdós autors van fer servir.