miniatura|Imatge de Ningishzida en la decoració del "gerro de Gudea", juntament amb el drac Mushussu, datat en el segle XXI aC. Ningishzida era una deïtat de la religió de l'antiga Mesopotàmia. El seu nom s'ha trobat escrit en sumeri cuneïforme i la seva transliteració és: dnin-g̃iš-zid-da, la lletra d a l'inici del nom representa el mot dingir, que vol dir «divinitat».Dietz Otto Edzard, "Sumerian Grammar. Handbook of Oriental Studies", 2003, Atlanta, ed.Society of Biblical Literature, p.71, L'especialista en cultura assíria i sumèria Thorkild Jacobsen va proposar per a la traducció del nom d'aquest déu:«senyor del déu arbre».
Característiques Segons Thorkild, Ningishzida és una divinitat procedent de l'inframón que es fa present al món dels humans adoptant la forma d'un arbre, les seves arrels són retorçades, sobresortints, semblen serps i sovint aquestes es van fer servir com a símbol de Ningishzida. Per aquest motiu, una de les interpretacions del caduceu del déu grec Hermes és que sigui una derivació de Ningishzida.A.L. Frothingham, "Babylonian Origins of Hermes the Snake-God, and of the Caduceus", publicat en: American Journal of Archaeology, Vol. 20, Nº 2, p. 175–211 El seu caràcter ctònic resulta notori quan se'l fa responsable de malalties mortals epidèmiques,F. Wiggermann, p. 368-373 mentre que el relat d'An rep l'epítet dgúd-me-lám («guerrer resplendent») i porta una espasa (pāštu).Wiggermann, p.370
Culte El seu culte va començar amb el llistat de déus de Fara, del període de la tercera dinastia (2600-2350 aC), i va durar fins al primer mil·lenni. En temps de Gudea, governant de Lagash, hi havia una festivitat anual dedicada a Ningishzida.W Sallaberger, p.281
El temple més important estava a la ciutat de Lagash, amb un temple fet construir per l'(ensi), l'abans esmentat Gudea, qui li tenia devoció juntament amb altres déus de la mateixa genealogia,Dietz Otto Edzard, Gudea and His Dynasty, p. 31–38 però amb diferents funcions, per exemple Ningirsu era invocat com a déu de la guerra mentre que Ningishzida era el protector de la fertilitat. F Wiggermann li atribueix la funció de protector de les pasturesF. Wiggermann, p.370 i W Sallaberger ha suggerit que l'arbre que el representa podria ser una vinya i, per tant, un déu protector del vi.W Sallaberger, p.125,368 El temple de Ningishzida rebia el nom de kur-a-še-er-ra-ka, («muntanya de les lamentacions»).
A la ciutat d'Ur tenia un altar dins el temple de Nanna i un altre individual anomenat é-níg-gi-na («casa de la justícia»).D Frayne, p. 196 Altres ciutats on se'l donava culte eren: Ešnunna (l'actual Tell Asmar, al nord-est de Baghdad), Gishbanda, Isin, Larsa, Babilònia i Uruk.
Genealogia La següent proposta genealògicaDietz Otto Edzard, Gudea and His Dynasty, p. 36–38 fa servir dos noms per alguns personatges, segons si és d'origen sumeri o del posterior accadi. La informació es basa principalment en el segell cilíndric de Gudea BETCSL 2.1.7: 1342
Llegendes Segons les llegendes de vegades és tingut per un déu i de vegades per una deessa. En algunes llegendes es diu que la seva esposa era Ninazimua («la dama que fa créixer el bon suc»)Mite d'Enki i Ninhursaga, ETCSL 1.1.1,p. 278 i en altres que el nom de l'esposa era Geshtinanna.En la tradició de Lagash. Wiggermann, p.369 En alguns textos Ningishzida és de caràcter femení, i la partícula "Nin" voldria dir «senyora, dama».professors Arthur Frothingham i Allan Marquand, 'American journal of archaeology',Princeton University, Vol. 20, Nº 2, p. 189 La seva germana es deia Amashilama.
En relació amb la seva funció com a déu de la fertilitat dels camps, Ningishzida va viatjar a l'inframón en l'època de l'any en què la vegetació està pansida (a Mesopotàmia des de mitjan estiu fins a mitjan hivern). Aquest viatge està narrat en dues llegendes: una sumèria anomenada "El viatge de Ningishzida a l'inframón" i l'altra en accadi, "El mite d'Adapa".ETCSL(Electronic Text Corpus of Sumerian Literature) 1.7.3; Lambert 1990, p.293 També es diu que Ningishzidda és un avantpassat de l'heroi sumeri Guilgameix. En el mite del "viatge de Ningishzidda l'inframón", aquesta divinitat era fill de Ereixkigal.vegeu el tex del mite als enllaços externs
Apareix al mite d'Adapa (un dels set savis i semidéus de Sumèria), sent un dels dos guardians (juntament amb Dumuzi) del palau celestial del déu An. Aquest mite cita Ningishzida (amb el nom de Gišzida) i Tammuz (o Dumuzi), i es refereix a la serp com si fos del gènere masculí.Ira Maurice Price, "Notes on the Pantheon of the Gudean Cylinders", ed.The American Journal of Semitic Languages and Literatures, Vol. 17, Nº 1 (octubre, 1900), p. 47-53
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Poemes relacionats amb Ningishzidda
Categoria:Déus de la mitologia sumèria Categoria:Catàbasis