El pantà de la Boga és una zona humida de 9,90 hectàrees, formada per diversos pantans que recullen les aigües d'una petita conca situada a l'est del Canal de Vallmanya i d'alguns recs procedents d'aquest mateix canal. Són als municipis de Lleida (pantà superior) i de Gimenells i el Pla de la Font (pantans inferiors).
Són tres pantans artificials. Els dos inferiors, coneguts com a Pantà de la Boga i Desaigüe del Gatell, són adjacents, separats per la resclosa del Pantà de la Boga. El superior, en canvi, és separat del pantà de la Boga per la carretera Gimenells-Raimat i per un petit sector enclotat, amb abundant canyissar i ple de deixalles de tota classe, que potser havia estat també utilitzat com a pantà fa anys.
El pantà de la Boga pròpiament dit —en una posició intermèdia entre els altres dos— és una bassa artificial formada per una resclosa, que ocupa unes 2,4 hectàrees. És al costat de la carretera de Raimat a Gimenells. Ofereix un aspecte molt naturalitzat per la morfologia irregular de les vores i pel desenvolupament d'un extens cinyell helofític, format per una àmplia massa de canyissar i bogar, amb algunes taques de joncs i canyes. Als marges hi ha alguns arbres dispersos, sobretot concentrats al sector sud, com tamarius, pollancres (Populus nigra) i salzes, així com algunes espècies al·lòctones (eucaliptus). Al límit sud del pantà hi ha la resclosa, formada per una mena de mota de terres que té el desaigüe a l'extrem sud-oest. Sobre d'aquesta resclosa passa un petit camí i al seu voltant hi ha diferents infraestructures relacionades amb la captació d'aigües: caseta mig abandonada amb bomba, conduccions situades fora del pantà, al sector sud-est.
Els altres dos pantans, situats per sobre i per sota del pantà de la boga pròpiament dit, tenen marges més abruptes i el cinyell helofític hi és molt més estret o gairebé inexistent. El pantà superior presenta diferents edificacions situades gairebé al límit de les aigües, potser relacionades amb la captació d'aigües del pantà. No obstant l'aspecte poc naturalitzat d'aquests dos pantans, el conjunt forma una zona molt interessant per als ocells aquàtics, que hi troben diferents tipus d'ambients: aigües més somes i més profundes, zones de canyissar i zones amb làmina d'aigua oberta… Pel que fa a la vegetació, a més dels extensos canyissars, i de bogars més puntuals, destaquen algunes espècies interessants als marges, com alguns limòniums.
L'espai és un punt de nidificació del cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), la fotja (Fulica atra), l'agró roig (Ardea purpurea), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), etc. També és una àrea important d'hivernada i descans en les migracions per a un gran nombre d'ocells. S'hi ha detectat espècies com el balquer (Acrocephalus arundinaceus), el mitjaire (Remiz pendulinus), etc.
Al clot del sector nord hi ha molts residus abocats i sembla un abocador il·legal. A diferents punts dispersos d'aquesta zona humida apareixen també abocaments de runes i deixalles diverses. Les variacions dràstiques de nivell de les aigües i l'eutrofització -amb possibles episodis puntuals de contaminació- són també d'altres factors que afecten negativament l'espai. Semblen produir-se també cremes periòdiques, que han afectat sobretot els arbres dels marges, molts dels quals són morts.
Referències
Boga, Panta De La Categoria:Geografia del Segrià