miniatura|Entrada de la Borsa de Barcelona. Una borsa de valors (en anglès: stock exchange) és la part més important del mercat de valors, un mercat on es compren i venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, i derivats sota la llei de l'oferta i la demanda. La seva principal funció és la d'oferir una estructura operativa a les operacions financeres, registrant i supervisant els moviments efectuats pels demandants i oferents de valors mobiliaris. A més, donen fe de cotitzacions i informen els inversionistes de la situació financera i econòmica de les empreses així com del comportament dels seus valors. Al llarg de la història les borses han estat radicades en una seu física on els seus membres realitzen negociacions de compra i venda d'accions de societats o companyies anònimes, també negocien bons públics i privats, certificats, títols de participació i una varietat d'instruments d'inversió.
Les borses de valors fomenten l'estalvi i la inversió a llarg termini, enfortint el mercat de capitals i impulsant el desenvolupament econòmic i social d'un país. Els participants en l'operació de les borses són bàsicament els demandants de capital (les empreses, els organismes), els oferents de capital (estalviadors, inversionistes) i els intermediaris. La negociació en les borses de valors s'efectua a través d'intermediaris que són membres de la Borsa, coneguts usualment amb el nom de corredors, societats de corretatge de valors, cases de borsa, agents de borsa o comissionistes, d'acord amb la denominació que reben en les lleis de cada país.
Fundada l'any 1602, juntament amb la creació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, la Borsa d'Amsterdam es considera la borsa de valors més antiga i encara funcionant del món. Actualment n'hi ha en molts països, i la més important del món és, a hores d'ara, la Borsa de Nova York, que recentment va començar la seva transformació per a convertir-se en una xarxa electrònica de negociació similar al mercat Nasdaq, també nord-americà, que està desenvolupant un procés per a assolir l'autorització per a convertir-se en una borsa de valors. Existeixen borses de valors gairebé en tots els països, tret d'alguns molt petits i altres d'economia socialista, com ara Cuba i Corea del Nord.
Etimologia miniatura|esquerra|Bruges, Casa de la família van der Bursen L'origen de la borsa com a institució data del final del a les fires medievals d'Europa Occidental, en aquestes fires es van iniciar les transaccions de títols de valors mobiliaris.
L'origen de la paraula "Borsa" prové de la ciutat de Bruges (Bèlgica) al final del . Una de les famílies de comerciants i hostalers més importants van ser els Van der Beurse, que durant almenys cinc generacions van dirigir la fonda Ter Beurse a Bruges. Els comerciants estrangers tenien els seus propis emplaçaments a la plaça de l'exterior de la fonda Ter Beurse, on sortien a comerciar o, si feia mal temps, es refugiaven a l'interior per regatejar. Per aquest motiu es creu que a causa del paper fonamental que va jugar els Van der Beurse en la intermediació d'aquestes primeres operacions econòmiques va portar a la creació de la paraula "beurs" en neerlandès, "bourse" en francès, o el terme "Börse" en alemany, que significa mercat de valors.
El nom en anglès per a la borsa, "stock market", probablement prové del nom d'un mercat londinenc de peixos i carns del , anomenat Stock Exchange, que va rebre aquest nom pel fet que s'havia construït en un lloc on hi havia un parell de pilons que s'utilitzaven per castigar els delinqüents. Exactament, no se sap d'on venen les paraules "stock" (en català accions) i "bonds" (en català bons), però les arrels etimològiques de les mateixes venen d'objectes físics. Stock prové de l'antic anglès stocc, que significa tronc d'arbre, i bond prové del verb unir. Existeix una teoria que explica que, per deixar constància de la participació en una empresa, es prenia un garrot o un pal i se li feien osques per cada part que li pertanyés.
Història El 1531 es va crear la borsa d'Anvers, primera institució borsària de la modernitat. El 1540 es va crear la de borsa de Lió, el 1570, la de Londres, i el 1585 la de Frankfurt. La borsa de Nova York va néixer el 1792 i la de París el 1794. A Espanya hi ha quatre borses oficials de valors: la de Madrid (1831), la de Bilbao (1890), la de Barcelona (1915) i la de València (1970). S'hi negocien i s'intercanvien accions i obligacions, així com drets de subscripció, warrants, ETFs, certificats i altres productes.
Inicis Els inicis dels préstecs es van situar a Itàlia a la baixa edat mitjana. Al , els prestadors venecians portaven pissarres amb informació sobre les diferents opcions a la venda i es reunien amb els clients, de manera molt semblant a com ho fa un corredor de borsa avui dia. Els mercaders venecians van introduir el principi d'intercanviar deutes entre prestadors; un prestador que volgués desfer-se d'un préstec d'alt risc i alt interès el podia intercanviar per un préstec diferent amb un altre prestador. Aquests prestadors també compraven emissions de deute públic. A mesura que continuava l'evolució natural del seu negoci, els prestadors van començar a vendre emissions de deute als primers inversors individuals. Els venecians van ser els líders en aquest camp i els primers a començar a negociar amb valors d'altres governs, tot i que no es van embarcar en el comerç privat amb l'Índia. Tampoc els italians van connectar per terra amb la Ruta de la Seda xinesa. Al llarg de la ruta comercial terrestre potencial, el sacre emperador romanogermànic Frederic II va rebutjar els avenços del mongol Batu Khan (Horda d'Or) el 1241. Hi ha poc consens entre els estudiosos sobre quan es van començar a negociar les primeres accions corporatives. Alguns consideren que l'esdeveniment clau va ser la fundació de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals el 1602, mentre que d'altres assenyalen desenvolupaments molt anteriors (Bruges i Anvers el 1531 i a Lió el 1548). El primer llibre de la història sobre el mercat de valors, Confusión de Confusiones, va ser escrit pel comerciant jueu-neerlandès José de la Vega, i la Borsa d'Amsterdam se sol considerar el mercat de valors "modern" més antic del món. D'altra banda, l'economista Ulrike Malmendier de la Universitat de Califòrnia a Berkeley sosté que ja existia un mercat d'accions a l'antiga Roma, el qual derivava dels "Argentari" de la llengua etrusca. A la República Romana, que va existir durant segles abans de la fundació de l'Imperi Romà, existien les societates publicanorum, organitzacions de contractistes o arrendataris que realitzaven la construcció de temples i altres serveis per al govern. Un d'aquests serveis era l'alimentació de les oques del turó Capitolí com a recompensa a les aus després que els seus crits alertessin d'una invasió gal·la l'any 390 aC. Els participants en aquestes organitzacions tenien partes o accions, un concepte esmentat diverses vegades per l'home d'estat i orador Ciceró. En un discurs, Ciceró esmenta "accions que tenien un preu molt alt en aquell moment". Aquesta evidència, segons Malmendier, suggereix que els instruments eren negociables, amb valors fluctuants basats en l'èxit de l'organització. La societas va caure en l'oblit en l'època dels emperadors, ja que la majoria dels seus serveis van ser assumits per agents directes de l'estat.
Els bons negociables com a tipus de valor d'ús comú van ser una innovació més recent, impulsada per les ciutats-estat italianes del final de l'època medieval i el principi del Renaixement.Stringham, Edward Peter; Curott, Nicholas A.: On the Origins of Stock Markets [Part IV: Institutions and Organizations; Chapter 14], p. 324–344, in The Oxford Handbook of Austrian Economics, edited by Peter J. Boettke and Christopher J. Coyne. (Oxford University Press, 2015, ). Edward P. Stringham & Nicholas A. Curott: "Business ventures with multiple shareholders became popular with commenda contracts in medieval Italy (Greif, 2006, p. 286), and Malmendier (2009) provides evidence that shareholder companies date back to ancient Rome. Yet the title of the world's first stock market deservedly goes to that of seventeenth-century Amsterdam, where an active secondary market in company shares emerged. The two major companies were the Dutch East India Company and the Dutch West India Company, founded in 1602 and 1621. Other companies existed, but they were not as large and constituted a small portion of the stock market (Israel 1991, 109–112; Dehing and 't Hart 1997, 54; dela Vega 1996, 173)." miniatura|Un gravat del segle XVII que representa la Borsa d'Amsterdam José de la Vega, també conegut com per altres variants del seu nom, va ser un comerciant d'Amsterdam d'una família jueva castellana, així com un escriptor prolífic i un empresari d'èxit a l'Amsterdam del segle XVII. El seu llibre de 1688 Confusión de ConfusionesDe la Vega, Joseph, Confusion de Confusiones (1688), Portions Descriptive of the Amsterdam Stock Exchange, introducció de Hermann Kellenbenz, Baker Library, Harvard Graduate School of Business Administration (1957) explicava el funcionament del mercat de valors de la ciutat. Va ser el primer llibre sobre el comerç d'accions i els mecanismes interns d'una borsa; escrit en forma de diàleg entre un mercader, un accionista i un filòsof, el llibre descrivia un mercat sofisticat però també propens als excessos, i de la Vega oferia consells als seus lectors sobre temes com la imprevisibilitat dels canvis del mercat i la importància de la paciència en la inversió. miniatura|La Borsa de Londres el 1810 A Anglaterra, als primers corredors de borsa de Londres se'ls va prohibir l'accés a l'antic centre comercial conegut com a Royal Exchange a finals del segle XVII, segons es diu, per les seves maneres grolleres. En el seu lloc, el nou comerç es va dur a terme des de cafeteries al llarg d'Exchange Alley. Cap al 1698, un corredor anomenat John Castaing, que operava des del Jonathan's Coffee House, publicava llistes regulars de preus d'accions i matèries primeres. Aquestes llistes marquen l'inici de la Borsa de Londres.
Segle XVIII Una de les grans bombolles financeres de la història es va produir cap al 1720. Al centre d'aquesta hi havia la South Sea Company, creada el 1711 para gestionar el comerç anglès amb Amèrica del Sud, i la Companyia del Mississipí, centrada en el comerç amb la colònia francesa de Louisiana i promocionada pel financer escocès John Law, que actuava a la pràctica com a banquer central de França. Els inversors es disputaven les accions de totes dues companyies, així com qualsevol altra cosa disponible. El 1720, en el punt àlgid de la mania, hi va haver fins i tot una oferta d'una "companyia per dur a terme una empresa de gran avantatge, però sense que ningú sàpiga què és".
A finals d'aquell mateix any, els preus de les accions van començar a desplomar-se, ja que va quedar clar que les expectatives de riquesa imminent procedents de les Amèriques eren exagerades. A Londres, el Parlament va aprovar la Bubble Act, que establia que només les companyies amb cèdula reial podien emetre accions públiques. A París, Law va ser destituït del seu càrrec i va fugir del país. El comerç d'accions va ser més limitat i moderat en les dècades següents. Amb tot, el mercat va sobreviure, i cap a la dècada de 1790 ja es negociaven accions en els joves Estats Units. El 17 de maig de 1792, la Borsa de Nova York va obrir sota un Platanus occidentalis (un plàtan d'ombra) a la ciutat de Nova York, quan 24 corredors de borsa van signar l'Acord de Buttonwood, acordant negociar cinc valors sota aquell arbre.
A partir del segle XIX miniatura|El New Oriental Bank and Share Market, Bombai (actual Mumbai) el 1875 actuant com a Borsa de Bombai