Can Mariner és una masia de Santa Coloma de Gramenet, catalogada com a bé cultural d'interès local.
Descripció Està formada per l'agregació de diversos cossos. El principal, de planta baixa i un pis, és cobert amb una teulada a dues vessants i ràfec de teula àrab sobre encavallades de fusta. La façana principal té un portal d'arc de mig punt i finestres rectangulars disposades de forma asimètrica, a més d'un rellotge de sol. A l'extrem sud-oest hi ha adossada una torre de planta baixa i dos pisos, el primer amb un balcó.
A l'interior de la planta baixa hi ha unes volta de canó combinades amb una estructura de biguetes de fusta i cassetons ceràmics sobre grans murs de pedra.
Història En la relació de masos del 1820, hi consta com a propietari Francesc Salvatella, àlies Mariné.
El 1896, la finca va ser adquirida pels Roviralta, una família barcelonina que la feia servir com a residència d'estiueig. Josep Roviralta i Borrell (†1926) era un metge de Gràcia, autor d'un tractat de toxicologia dels aliments i un erudit i gran bibliòfil amb una extensa biblioteca.
El 1942, els seus hereus vengueren la finca a la família Munts i Bassa, que el 1956 la van vendre a la immobiliària Arnau. Als anys 1960, la finca va ser parcel·lada en sis lots, un dels quals corresponia a la masia, que va quedar envoltada de construccions entre una i cinc plantes, deixant al seu voltant un espai residual. El 1980, l'Ajuntament va comprar l'edifici i va encarregar-ne la rehabilitació a l'arquitecte Xavier Valls com a casal d'entitats.
Al davant de la masia s'urbanitzà una plaça tancada que porta el seu nom, amb una agosarada estructura de formigó vist on s'hauria d'haver creat una coberta vegetal d'heura, que dissimula les mitgeres dels edificis del voltant. A l'extrem sud hi ha una rampa que connecta la plaça amb el carrer de les Roselles, que inicia el seu traçat en aquest punt.
Referències,
Categoria:Masies de Santa Coloma de Gramenet Categoria:Patrimoni monumental de Santa Coloma de Gramenet