miniatura|El frenesí de les exaltacions (1894), obra de Władysław Podkowiński Lorgasme (del grec ὀργασμός) és el punt culminant de l'excitació sexual que ve precedit per la fase d'excitació i fase d'altiplà en la resposta sexual humana. S'hi allibera la tensió sexual acumulada durant les fases precedents i s'hi experimenta una gran sensació de plaer en la zona genital.Vegeu pàgines 133–135 per informació sobre l'orgasme i pàgina 76 per terminacions nervioses vaginals.
L'orgasme l'experimenten tant els mascles com les femelles, i està controlat pel sistema nerviós autònom. Els orgasmes estan associats a altres accions involuntàries, que poden incloure espasmes musculars en múltiples àrees del cos, una sensació d'eufòria general i, freqüentment, moviments del cos i vocalitzacions. El període després de l'orgasme (conegut com a període refractari) acostuma a ser relaxant a causa de la segregació de neurohormones, oxitocina i prolactina, i també d'endorfina.
L'orgasme humà, normalment, és el resultat de l'estimulació sexual del penis en el cas dels homes (típicament acompanyada d'una ejaculació), i del clítoris en el cas de les dones. L'estimulació sexual pot ser tant per pràctica pròpia (masturbació) com amb parella (ja sigui coit, sexe sense penetració o bé altres activitats sexuals o eròtiques). Independentment de la manera com s'arriba a l'orgasme, la resposta del cos és la mateixa. Per contra, el nivell de plaer i intensitat experimentat en un orgasme no és sempre el mateix, depenent de la forma com s'hi ha arribat, ja sigui en parella, grup, o situacions, entre altres variables.
L'orgasme en els animals s'ha estudiat significativament menys que l'orgasme en els éssers humans.
Definició clínica En un context clínic, un orgasme es defineix estrictament com les contraccions musculars experimentades durant l'activitat sexual, juntament amb els patrons característics de canvi del ritme cardíac, de la pressió sanguínia, i sovint, el ritme respiratori i la seva profunditat. Es descriu com una descàrrega de la tensió acumulada durant el cicle de l'acte sexual, resultant en contraccions musculars rítmiques en la regió pelviana. Nogensmenys, les definicions d'orgasme poden variar i no hi ha un consens general. La publicació Clinical Psychology Review ha identificat almenys vint-i-sis definicions d'orgasme. miniatura|Sistema límbic: centre de control de l'orgasme. Hi ha debat sobre si certs tipus de sensacions sexuals haurien de ser classificades com a orgasmes o no, incloent-hi els orgasmes femenins causats per la sola estimulació del punt G i els d'orgasmes prolongats o continus que poden durar diversos minuts o fins i tot una hora. La qüestió se centra al voltant de la definició clínica d'orgasme, però aquest punt de vista de l'orgasme és purament psicològic, mentre que hi ha d'altres de definicions que abracen perspectives psicològiques, endocríniques i neurològiqes. En aquests i en altres casos similars, les sensacions són subjectives i no inclouen necessàriament les contraccions involuntàries típiques dels orgasmes. No obstant això, les sensacions en ambdós sexes són extremadament plaents i es poden percebre en tot cas causant un estat mental que sovint es descriu com transcendental amb la vasocongestió i el plaer associat a un orgasme amb contraccions normal. Per exemple, investigacions recents diferencien entre ejaculació i orgasme masculí. Per aquesta raó, hi ha falta de consens sobre com es pot definir un orgasme de manera acurada.
Aspectes fisiològics Masters i Johnson van ser uns dels primers investigadors que van estudiar el cicle de resposta sexual a la dècada dels anys seixanta, basant-se en l'observació de 382 dones i 312 homes. En el seu treball van diferenciar 4 fases de resposta a l'estimulació sexual humana: l'excitació, l'altiplà, l'orgasme i la resolució. L'orgasme és la penúltima fase del cicle de la resposta sexual i consisteix en un breu episodi d'alliberament físic que succeeix a l'augment previ de la tensió muscular, de la congestió sanguínia pelviana i de la sensació corporal d'excitació amb percepció subjectiva d'aquest clímax. Aquest alliberament energètic s'evidencia per descàrregues musculars rítmiques en l'àmbit genital i perineal, encara que també impliquen la resta del cos en aquesta sensació. Aquestes contraccions són summament plaents per a ambdós sexes i produeixen una sensació d'alleujament i relaxació. En el seu treball van descriure que al principi del cicle sexual hi ha l'excitació, durant aquesta fase la sang acudeix a la zona genital i a les zones molt innervades del plexe nerviós perineal, en el qual es produeix una intensa excitació pelvicoperitoneal a l'abdomen inferior, una mena de peritonisme fisiològic. Alguns experts s'inclinen a pensar que és el fenomen final de l'estimulació contínua d'un reflex nerviós de la mateixa medul·la i que produeix un relax plaent per l'excitació particular d'un tipus de neurones especialitzades espinotalàmiques, localitzades a la regió lumbar-sacre-coxígea, zona molt innervada i irrigada. L'orgasme seria el resultat final del clímax explosiu d'una relació sexual, que produeix una sensació de d'alliberament sobtat i plaent després d'un punt gairebé insuportable i irrefrenable d'aquesta tensió sexual, acumulada i guardada de manera contínua des que s'inicia l'excitació.
A la dècada dels anys setanta, Helen Singer Kaplan va afegir el desig com a part d'aquest cicle, i assegurava que era el que precedia l'excitació sexual. Es va adonar que les emocions d'ansietat, d'una actitud defensiva i de falta de comunicació poden interferir amb el desig i, per tant, amb l'orgasme. A finals dels anys vuitanta i en endavant, Rosemary Basson va proposar una alternativa més cíclica del que havia estat vist com una resposta lineal. En el seu model, el desig alimenta l'excitació sexual i l'orgasme, que al seu torn alimenta la resta del cicle orgàsmic. En aquest model, en comptes que l'orgasme sigui la cúspide de l'experiència sexual, és només un punt en el cicle i la gent podria sentir-se satisfeta sexualment en qualsevol moment, fet que redueix el focus en el clímax com un objectiu final de tota activitat sexual.
El desenllaç de l'orgasme en l'home dona lloc a l'ejaculació o fase expulsora del semen. Un cop desencadenada l'ejaculació, pel que sembla, el cervell no enviaria senyals específics a les glàndules seminals ni al penis perquè el semen surti expulsat, sinó que aquest seria el producte d'una resposta reflexa d'aquests plexes. El curs de l'orgasme genera sensacions pròpies d'una explosió plaent que, una vegada desencadenada, produeix un plaer molt intens.
En els homes Quan un home s'aproxima a l'orgasme mitjançant l'estimulació del penis, sent una intensa i plaent sensació polsant d'eufòria neuromuscular. Aquests pols comencen amb un batec de l'esfínter anal i els arriben fins a la punta del penis. Amb el temps les pulsions augmenten en velocitat i intensitat en apropar-se l'orgasme, fins que s'arriba a un "altiplà" final de plaer sostingut (l'orgasme) durant diversos segons. La durada de l'orgasme d'un home s'ha estimat en 10 a 15 segons de mitjana, encara que és possible que durin fins a 30 segons.
Durant l'orgasme, l'home experimenta ràpides i rítmiques contraccions de l'esfínter anal, la pròstata i els músculs del penis. El semen es transmet fins al conducte deferent als testicles, a la glàndula prostàtica, a través de la vesícula seminal per produir el que es coneix com a esperma. La pròstata produeix una secreció que forma un dels components de l'ejaculació. Excepte en els casos d'orgasme sec, la contracció de l'esfínter i la pròstata expel·leix el semen emmagatzemat a través de l'obertura del penis. El procés pot durar des de tres fins a deu segons i produeix una sensació plaent. L'ejaculació pot continuar durant uns quants segons més, mentre que la sensació d'eufòria va desapareixent. Normalment, a mesura que un home es fa gran, la quantitat de semen que ejacula disminueix i, per tant, també ho fa la duració dels orgasmes sense afectar la seva intensitat. Després de l'ejaculació, comença un període refractari, durant el qual un home no pot tenir un altre orgasme. Aquest període pot durar des de menys d'un minut fins a algunes hores o dies, depenent de l'edat i altres factors individuals.
En les dones miniatura|Representació esquemàtica de les fases de l'excitació sexual i l'orgasme femení. Els orgasmes en les dones poden durar lleugerament més o molt més que l'orgasme en un home. S'ha estimat que els orgasmes en dones poden durar, de mitjana, aproximadament 20 segons, i consisteix en una sèrie de contraccions musculars en la regió pelviana incloent la vagina, l'úter i l'anus. Per algunes dones, en algunes ocasions, aquestes contraccions comencen tan aviat com l'orgasme i continuen a intervals d'aproximadament un segons incrementant i reduint la intensitat. En alguns casos, les sèries de contraccions regulars són seguides per unes quantes contraccions addicionals o estremiments a intervals regulars. En altres casos, la dona pot tenir un orgasme sense cap contracció pelviana.
Els orgasmes en dones van precedits per l'erecció del clítoris i la humectació de l'obertura de la vagina. Algunes dones presenten ruberacio sexual, un envermelliment de la pell a la major part del cos a causa de l'augment del flux sanguini a la pell. Quan una dona s'acosta a l'orgasme el gland del clítoris es desplaça cap a l'interior sota del caputxó del clítoris i els llavis menors (labia minora) es tornen més foscs. A mesura que l'orgasme es torna imminent, el terç exterior de la vagina es contreu i s'aprima mentre que en general la vagina s'allarga i es dilata i es congestiona de teixit tou congestionat. En una altra part del cos, els miofibroblasts del mugró areolar complex es contrauen, causant l'erecció dels mugrons i la contracció del diàmetre areolar, aconseguint el seu màxim en l'inici de l'orgasme. Una dona experimenta l'orgasme complet quan el seu úter, la vagina, l'anus i els músculs pelvians se sotmeten a una sèrie de contraccions rítmiques. La majoria de les dones troben aquestes contraccions molt agradables.
Arribada a l'orgasme Es pot arribar a l'orgasme amb una gran varietat d'activitats. En el cas dels homes, es pot aconseguir la suficient estimulació al penis mitjançant la pràctica del coit vaginal o anal, sexe oral (fel·lació) o mitjançant masturbació o sexe sense penetració. Per a les dones, es pot arribar a la suficient estimulació sexual mitjançant el coit vaginal, sexe oral (cunnilingus) o mitjançant masturbació o sexe sense penetració. També es pot arribar a l'orgasme mitjançant l'ús de joguines sexuals, com ara vibradors o electroestimuladors eròtics. També es pot aconseguir mitjançant l'estimulació dels mugrons, l'úter o altres zones erògenes encara que és menys comú. Otto, Herbert A. (1988) New Orgasm Options : Expanding Sexual Pleasure. A més d'arribar-hi mitjançant l'estimulació física, s'hi pot arribar mitjançant únicament excitació psicològica, com durant els somnis eròtics (pol·lució nocturna d'homes o dones) o el control de l'orgasme. Els orgasmes originats únicament mitjançant estimulació psicològica van ser descrits per primer cop entre persones amb lesions de medul·la espinal. Tot i que les lesions de medul·la espinal solen comportar la pèrdua de certes sensacions i altera la percepció d'un mateix, una persona amb aquestes alteracions no deixa de tenir impulsos sexuals com l'excitació sexual i els desitjos eròtics. miniatura|El mecanisme d'un orgasme, dibuix humorístic (2010).