La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia. La capital és Malé a l'illa del mateix nom. L'aeroport internacional està a l'illa veïna d'Hulule. Hi ha 19 atols en total però hi ha altres illots, esculls i bancs d'arena; els illots i atols estan separats per canals que permeten la navegació a vaixells menors i sovint a grans vaixells (sempre entre atols). El nom natiu és Mahaldib i derivaria del principal atol Male i de dwipa (que en sànscrit vol dir illa). País insular situat a l'oceà Índic al sud-oest de Sri Lanka i l'Índia, al sud d'Àsia, constituït per 2.000 illes, de les quals 203 estan habitades, localitzades al voltant de 450 km al sud de la península del Deccan.
Posseeix un clima tropical i humit amb una precipitació aproximada de 2000 mm a l'any. L'islam és la religió predominant, el qual va ser introduït el 1153. Va ser una colònia portuguesa (1558), holandesa (1654) i britànica (1887). El 1953 va intentar establir una república però pocs mesos després es va reimposar el Sultanat de les Maldives. Va obtenir la independència el 1965 i el 1968 va ser reinstaurada la república, però en 38 anys com a tal, només ha tingut dos presidents, encara que les restriccions polítiques han disminuït recentment. És el país menys poblat d'Àsia i el menys poblat entre els països musulmans.
És un dels menors països asiàtics tant en termes de població com d'extensió. Amb una mitjana d'1,5 msnm, és així mateix el país més baix del món. També és el que presenta l'altura màxima menys elevada del món, a 2,5 m, una característica que el fa particularment vulnerable a la pujada del mar.
Història
Període preislàmic i edat mitjana Els primers pobladors de les illes eren de llengües dravídiques. Pappos (Pappus) d'Alexandria parla de les illes al final del i diu que eren 1.370 i depenien de Ceilan. Fa Hian al parla d'un centenar d'illes dependents de Ceilan. Cosmes Indicòpleustes les esmenta al i diu que estaven habitades. Sulayman escrivia al i les anomenava Dybadjat i afegeix que tenien una reina; al al-Biruni anomena als habitants Dyvah. A partir del va arribar el budisme al país, amb un rei mític anomenat Koimala, substituint a l'hinduisme vigent fins aleshores. El budisme hauria estat predominant fins al però no cal dubtar que d'ençà el comerciants àrabs i perses van estar a les illes. Als segles i alguns dels atols del nord haurien caigut sota influència política i cultural dels sobirans coles Rajaraja I i Rajendra I, que eren hinduistes. En aquest temps una comunitat barreja d'àrabs i maldivians, probablement petita, es va desenvolupar a Malé paral·lela als moppiles del Malabar i altres llocs del litoral de l'oceà Índic. Aquesta comunitat va exercir una influència econòmica, política i cultural desproporcionada pel seu nombre.
Segons el Tarikh maldivià, una crònica datant de l'inici del , el darrer rei budista de les Maldives que portava el biruda (qualificatiu) cingalès de Siri Bavanaditta, fou convertit a l'islam per un musulmà que visitava les illes el dia 7 de juliol de 1153, després del qual va adoptar nom i títol musulmà: Sultan Muhammad al-Adil. No obstant això, aquests fets són incerts. Ibn Battuta va estar a les illes el 1343 i el 1344 (i un altre cop el 1346) i es va casar amb una de les filles d'un dels wazirs locals i segons Ibn Battuta la conversió a l'islam s'hauria fet vers el 1200 i el seu autor hauria estat un xeic magrebí de nom Abu al-Barakat al-Barbari membre del madhhab maliquita. Segons el Tarikh el visitant persa autor de la conversió fou el xeic Yusuf Shams al-Din Tabrizi (per la seva nisba era segurament persa o turc). Avui dia s'ha reconegut oficialment a Abu al-Barakat com l'autor de la conversió i la seva tomba, al barri d'Henveru a Malé, és la més venerada del país. No obstant això, algunes dades epigràfiques determinarien que el verdader autor de la conversió fou Shams al-Din. Tant el Tarikh com la Rihla d'Ibn Battuta, diuen que la població va acceptar ràpidament la nova religió, però algunes traduccions recents mostren que això no fou així plenament. Un segle i mig després de la suposada conversió el sultà va haver d'enviar una expedició per aplanar a un "rei infidel" (doncs segurament budista) al sud de l'arxipèlag, segons es diu en una loma fanu (dedicatoria en placa de bronze) a la mesquita Bodugalu de Malé. En tot cas al final del la conversió es pot donar per feta.
Edat moderna Els portuguesos van arribar a les illes el 1506 i hi van exercir una mena de vaga sobirania. Interessos comercials els van portar a una ocupació efectiva breu però destructiva del 1558 al 1573. Segons les inscripcions Malé va passar sota dominació dels odiats "Adiri Adiri" i la mar va esdevenir vermella de la sang musulmana. Els maldivians es van organitzar en guerrilles dirigides per Muhammad Bodu Takurufanu, fill del khatib d'Utim, al nord de les illes. El 1573 els portuguesos es van veure forçats a retirar-se i Takurufanu va esdevenir sultà. Després de la sortida portuguesa es va descobrir que tots els ulemes del país havien mort i no restava cap xeic maliquita en vida. En aquells anys l'alim maldivià Muhammad Djamal al-Din Huvadu, natiu de l'atol d'Huvadu (Suvadiva) al sud, que havia estudiat molts anys als centres xafiïtes de l'Hadramaut i Zabid (Iemen), va retornar casualment a les illes i va desembarcar a Malé sent immediatament nomenat cadi per Takurufanu i en endavant el madhhab xafiïta va substituir al maliquita com a ritus oficial.
El 1602 el francès Pyrard va naufragar a l'atol de Malosmadu i hi va restar presoner per cinc anys. Quan els holandesos van dominar Ceilan el Sultanat de les Maldives va quedar sota influència holandesa que mai es va fer efectiva més que en el comerç. El 1796 els britànics van ocupar Ceilan i nominalment van assolir el protectorat de les illes que no es va fer efectiu. El britànic tinent Christopher, en servei oficial d'inspecció, va desembarcar a les illes el juny de 1834 i hi va restar fins al setembre de 1835 publicant les seves observacions al Journal of the Royal Asiatic Society, vol. VI. O.S., que foren la base pel coneixement de les illes durant força temps. El 1887 el protectorat fou reconegut per un acord amb el sultà Ibrahim Nur al-Din.
Dominació britànica La primera constitució fou adoptada el 1932. El 21 de febrer de 1952 va morir el sultà Abdul Majid Didi que no havia volgut prendre possessió i vivia a Egipte. El govern estava dirigit pel seu fill Farid Didi al front d'un consell executiu, però aquest va morir poc després i el parlament va designar a Muhammad Amin Didi com a sobirà. Amin Didi, un progressista que dirigia l'únic partit de les illes, el Partit Popular Progressista, va refusar el tron i va organitzar un referèndum que va proclamar la república. Mentre estava absent a Ceilan el seu vicepresident Ibrahim Hilmi Didi va donar un cop d'estat i va organitzar un govern revolucionari; quan Amin va tornar sense saber res, fou arrestat; al cap de 4 mesos Ibrahim va proposar a Amin repartir el poder: Ibrahim seria president i Amin primer ministre però quan es van presentar a Malé va esclatar una revolta popular instigada per elements clericals i conservadors i foren fets presoners i enviats al desterrament a altres illes; Amin va morir poc després el 19 de gener de 1954 i els projectes reformistes es van acabar. Nominalment Ibrahim Didi romania president interí però un consell dirigit pels conservadors tenia el poder i va organitzar un referèndum que el 7 de març de 1954 va restablir la monarquia. Ibrahim Nasir va pujar al càrrec de primer ministre el 1957.
El 1956 es va negociar el lloguer del atoll d'Addu on 1958 els britànics van establir una base a l'illa de Gan; el sultà rebutjava la base al cap de poc el primer ministre Ibrahim Nasir va voler renegociar l'acord i els atols de Suvadiva i Addu, beneficiats per la presència de la base aeronaval a Gan, es van oposar a Ibrahim i es van independitzar com a República Unida de Suvadiva (1959); finalment Maldives va haver d'acceptar la base militar i la república de Suvadiva es va reintegrar al país 1963.
Independència El 26 de juliol de 1965, les Maldives van obtenir la independència; el Regne Unit va conservar les bases de Gan i Hitaddu. El març de 1968 un referèndum popular va proclamar l'abolició del Sultanat de les Maldives i la proclamació de la república l'11 de novembre de 1968. El poder creixent de Nasir fou en endavant el dominant havent de fer front a diversos cops d'estat; el 1978 en les eleccions fou escollit Maumoon Abdul Gayoom, que si bé al principi era popular va començar a trobar oposició primers dels islamistes i, influenciada la població pels visitants estrangers amb l'augment del turisme, pels liberals. Finalment el 2008, i contra tot pronòstic, el cap de l'oposició (Partit Democràtic de Maldives fundat el 2005) Mohamed Nasheed, va guanyar les eleccions i fou proclamat president l'11 de novembre de 2008. L'octubre de 2009 va celebrar un consell de ministres sota el mar per alertar que el creixement de les aigües amenaça de submergir les illes Maldives, que tenen altures d'entre 3 i 20 metres.
Després de la condemna d'Abdulla Yameen per delictes de corrupció en 2019, Mohamed Muizzu va ser nominat candidat presidencial del Congrés Nacional Popular (CNP) a les eleccions presidencials de Maldives de 2023, i va derrotar Ibrahim Mohamed Solih, president des de les eleccions presidencials de Maldives de 2018, i les seves polítiques d'acostament a la Índia, a diferència de les del seu antecesor, que afavoria les relacions amb la Xina, li van valer la victòria al CNP per majoria absoluta a les eleccions legislatives de Maldives de 2024.
Administració britànica Les illes constituïen un sultanat amb títol i rang hereditaris. Del sultà depenien sis wazirs o ministres d'estat dels quals el primer era anomenat durimind, equivalent a cap o general de l'exèrcit, però per sobre tenia al fandiari, gran sacerdot i jutge, segon personatge del sultanat després del mateix sultà. També personatges destacats eren el hindigeri o mestre de duanes i tresorer, i el amir al-bahr, o mestre del port. Tots residien a Malé. Cada atol pagava un impost fixat en proporció al seu producte; el comerç amb estrangers s'havia de fer des de la capital. La rúpia índia es va introduir a les illes a la segona meitat del .
El sultanat depenia políticament del govern de Ceilan. El sultà enviava cada any una ambaixada al governador reclamant la protecció i presentava el seu tribut. Popularment es parla de 12.000 illes (equivalent local de 10.000), però políticament els atols considerats eren 13 i el sultà portava el títol de Dolos Assa Ral Tera Atholon o rei de les 13 províncies i 12.000 illes. Els tretze atols eren de nord a sud: Tilladumati, amb 17 illes habitades Milladumadu, 32 Paddipholo, 2 Malosmadu, 30 Ari, 13 Mali o Male, 8 Phalidu, 5 Moluk, 8 Nillandu, 13 Collomandu Adumati, 12 Suvadiva o Suadiva, 17 Addu, 7
Això donava 175 illes habitades.
Població i llengua El nombre de la població al era desconeguda i les estimacions anaven entre vint mil i dos-cents mil. La seva llengua presenta influències singaleses i existeixen evidències d'un antic passat budista. S'han trobat a les illes tres tipus de caràcters escrits a murs i tombes, els més antics el dewehi kakura, dels primers habitants, conservat als atols del sud; l'àrab; i el gabali-tana, que escriu la llengua comuna a totes les illes. Al es consideraven un lloc poc saludable amb moltes malalties pels llacs, i massa calor.
Política Les Maldives són una república presidencialista, és a dir, on el President és cap d'estat i de govern. El president és elegit per cinc anys, per vot secret del parlament i ratificat després per un referèndum.
miniatura|Mohamed Nasheed, ex-President de les Maldives. miniatura|Dr Mohammed Waheed Hassan, President de les Maldives.