Matadepera (pronunciat ) és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental. La vila està situada a 423 metres d'altitud, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, un conglomerat rocós que arriba a la Mola, a una altura de 1.104 metres. Matadepera és al marge esquerre de la riera de les Arenes.
Limita amb els termes municipals de Terrassa a l'oest i al sud, amb Castellar del Vallès a l'est i amb Sant Llorenç Savall i Mura (al Bages) al nord. Comunica amb Terrassa mitjançant la carretera BV-1275, amb Sabadell per la BV-1248 i amb Talamanca i Navarcles per la BV-1221. parc Geografia Llista de topònims de Matadepera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|esquerra|El massís de Sant Llorenç del Munt des de les Pedritxes L'extensió és de 25,2 km², una part dels quals situats dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona forestal ocupa una gran part del terme (1.745 hectàrees de pinedes i 334 de matollar), i els conreus són de secà, principalment de cereals, oliveres i vinya, amb algunes explotacions ramaderes. Matadepera està situada a 6 km de Terrassa, a 10 de Sabadell i a uns trenta de Barcelona.
Amb un cens que supera els 9.000 habitants (densitat 365 hab/km²), Matadepera ha articulat la seva població en diversos barris i urbanitzacions (les Pedritxes, Cavall Bernat, Can Robert, els Rourets, el Pla de Sant Llorenç, Drac Parc, Can Prat, Can Solà del Racó, Verge de Montserrat, el Mas Sot, Can Vinyers).
Història Els primers elements documentals sobre la fundació daten de l'any 959, quan es parla del "lloc de Matadepera", que pertanyia al terme del castell de Terrassa. Mig segle més tard, el 1013, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van dotar el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt amb l'alou de Matadepera; més endavant va passar a ser de jurisdicció reial.
La primitiva església de Sant Joan de Matadepera o de la Mata Xica, a la dreta de la riera de les Arenes, i l'antic Ajuntament, eren el nucli d'una població de masies disperses per tot el terme municipal. Cal situar cap al 1768 l'origen del que seria el nou poble de Matadepera, entorn de l'antic hostal de la Llagosta o de la Marieta, a l'altra banda de la riera.
La primitiva economia estava basada en l'explotació dels recursos naturals i agrícoles, bàsicament oliverars i vinyes. Al començament del , les indústries més importants eren la del carbó, la de la calç, la dels totxos i teules i la del vidre.
Actualment, Matadepera ha esdevingut, per la seva proximitat amb Sabadell i Terrassa, un important poble residencial, on el sector dels serveis, el comerç i la construcció són les principals activitats econòmiques. Un dels seus trets més característics és l'important nivell associatiu i la intensa vitalitat cultural, com ho demostra l'existència d'un gran nombre d'entitats culturals, esportives i associatives.
Fruit de la dinàmica cultural del poble són els agermanaments amb la vila austríaca de Mariapfarr, des del 1984, i amb la població nord-americana de Lincoln (Massachusetts) des del 1989.
Per a tot això, Matadepera és un poble bàsicament residencial. No hi ha zones industrials ni comercials, ni tampoc d'oci nocturn. Gaudeix d'un comerç de proximitat d'una gran qualitat i dels serveis propis d'un municipi de les seves dimensions: Centre d'Assistència Primari en el camp de la Sanitat, escoles bressol, escoles d'ensenyament primari (dues públiques i una privada), un Institut d'Ensenyament Secundari, Escola de Música, Biblioteca Municipal, Església, Casal de Cultura, Casal de la Gent Gran, emissora municipal de ràdio, TV per IP, Policia Municipal, entre altres serveis. També disposa d'una caserna de Bombers Voluntaris i Agrupació de Defensa Forestal, degut a la gran quantitat de bosc que envolta el municipi.
Els primers pobladors Podem trobar proves de l'existència dels primers pobladors de Matadepera en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Es desconeix l'hàbit de les comunitats paleolítiques, ja que només hi ha constància de presència humana a la muntanya a partir del Neolític. Les comunitats eren agrícoles i ramaderes, es dedicaven al pastoralisme, a la caça i la collita. Els jaciments més importants són: la Cova del Frare, la Cova de les Ànimes, la Cova del Mal Pas i altres. S'han trobat diferents elements que van des del Neolític, l'edat de bronze, edat de ferro i el final de la prehistòria.
Edat antiga, ibers i romans La població es va dedicar al conreu de la plana i les coves van esdevenir refugis de vianants i pastors. S'han trobat d'aquest període fragments de ceràmica ibèrica i monedes en diverses parts del massís (Cova Simanya, Cova del Frare, la Porquerissa...) i en la seva rodalia com el Turó de Sant Joan. A partir del va evolucionar cap a la romanització. El nou procés d'explotació agrària basat en el sistema esclavista romà feu decréixer la població dels turons en establir-se en les «vil·les», ço és cases de pagès distribuïdes al llarg de la riera de les Arenes. Els principals productes de conreu eren el vi, l'oli i els cereals (sobretot el blat). S'han trobat restes de dipòsits de les premses que servien per l'elaboració de l'oli i vi, àmfores que s'utilitzaven per a transportar, gerres de grans dimensions per a servar-hi els cereals, etc. En aquella època el Vallès Occidental era una de comarques amb les millors produccions vinícoles de la Hispània romana. Es creu que existia un santuari pagà en el cim de la Mola, on s'han trobat fragments de ceràmica íbero-romanes com teules i monedes.
Edat mitjana S'ha trobat algunes sepultures de principis de l'edat mitjana com les del coll d'Eres, de la Porquerissa, els Òbits i la necròpolis de Can Robert, els castells roquers com els de Rocamur o la Torrota de la Roca, les balmes obrades com el Puig de la Balma, les Balmes de l'Espluga i les torres de vigilància com la Balma de la Pola, la Torrota de l'Obac, etc.
El naixement del poble de Matadepera A la fi del es començà a formar el que avui és l'actual poble de Matadepera.
Les primeres cases es construïren al costat del que era el camí ral que unia Barcelona a Manresa. Aquest camí va ser, durant segles, una de les principals rutes de comerç i l'eix central de gran part de les comunicacions entre els pobles i ciutats, i un dels camins més utilitzats de tot el Principat.
La ruta principal del camí duia i travessava el poble de Matadepera, on actualment és el carrer de Sant Joan. Més tard, es va obrir el carrer de Baix que seria el carrer de Sant Isidre, i després el carrer de Dalt, l'actual carrer de Sant Llorenç.
L'any 1768 trobem els primers establiments d'aquest nou poble. Narcís Gorina, fill de la masia Can Gorina, cedeix?? una parcel·la de terra tocant el camí ral per a Tomàs Martí i per a Josep Argemir. Aquests dos pagesos vinyataires es construeixen dues cases, una al costat de l'altre. Neix així el nou centre urbà de Matadepera i es comença a formar un nou veïnat. L'any següent, el 1969, també en terres de Narcís Gorina, en Francesc Ventayol construeix l'hostal de la Marieta. Alguns anys més tard, el 1784, en els terrenys de davant construeix el pou i les cavallerisses. Actualment en el centre del carrer de Sant Joan, es poden veure els edificis que formaven l'antic hostal, ja que aquests exteriorment no han patit gaire canvis. A final del i a principi del , el poble anava creixent a poc a poc i Narcís Gorina continuava venent les seves terres al costat del camí ral. L'any 1771 en Joan Pratginestós construeix una casa de pagès, un trull i l'era de batre. La família Pratginestós conjuntament amb en Domingo Pi de la Serra, propietari de Can Vinyers, van promoure l'activitat constructora del poble amb la venda de parcel·les arran del camí ral: a la zona alta del carrer de Sant Joan, de Sant Llorenç i la vorera nord de Sant Isidre.
On actualment se situa la plaça de Cal Baldiró hi havia la bassa veïnal. L'espai a l'entorn de la bassa es forma per a fer comunicar els tres carrers principals; el carrer de Sant Joan, el de Sant Llorenç i el de Sant Isidre. Només es podia arribar a la plaça prenent el passatge del Rellotge.
A la primeria del es van construir els primers establiments del poble de Matadepera. També fou a meitat d'aquest segle, que la bassa es tapa amb terra i passa a ser una plaça: la plaça de Cal Baldiró. Aquesta plaça roman el centre social del poble i al seu entorn s'hi construeixen el Casino Matadeperenc, que més tard esdevingué el teatre de Cal Baldiró. Al seu costat, s'hi construí el cafè que llavors ja es tornà el cafè republicà, de les esquerres i Cal Baldiró el de les dretes. Aquest cafè republicà es convertirà, l'any 1942, en l'Hotel Espanya.
L'església de Matadepera La construcció d'una nova església, per l'ampliació del poble, volia ser-ne el nucli urbà. El 1846 però, per falta de recursos es van parar les obres. Els propietaris que encara vivien a les masies no volien la construcció de la nova parròquia, puix que si el nou poblat creixia la muntanya es despoblava.
L'any 1852 les obres es tornen a reprendre. Es compra un campana petita i s'acaben les obres i se celebra la seva inauguració. Però amb les presses i la falta de diners la construcció devia ser molt fràgil i va caure. Temps més tard ja tornava a estar tot reparat.
El Mossèn Jaume Torres El Mossèn Jaume Torres és qui va donar nom a la plaça de l'església. Va arribar a Matadepera l'any 1897 i, veient que el temple estava en molt mal estat, es va proposar d'aconseguir una església adequada a la localitat. L'ajuntament no tenia diners per pagar-ho i ell va buscar la manera per trobar-los tot organitzant rifes. L'any 1904 veu inaugurat el nou campanar.
El rellotge es va obtenir alguns mesos més tard, i ho va fer amb un donatiu que anava a recollir casa per casa. Va recórrer a l'amistat que tenia amb l'arquitecte Bonaventura Bassegoda per fer una nova planta. L'any 1917 va fer beneir el nou temple. Quan encara no hi havia electricitat, va pagar la instal·lació d'un fanal de gas per il·luminar la plaça de l'església. Va formar part de les «aigües de Matadepera». Era administrador d'alguns interessos econòmics per Pere Aldavert i del Baró de Quadres.
El mossèn Torres va duplicar les celebracions, per fer-les a la parròquia i després a la capella. Es va decidir que tothom li pagués un ase per anar amunt i avall i que construïssin una casa pel rector, però no es va fer ni una cosa ni l'altra. Finalment el rector va dir que si no pagaven no baixaria a fer missa. La situació era insostenible, ja que cada vegada vivia més gent al nou poble i els propietaris anaven partint. El 1881 el bisbe va assignar el trasllat de la parròquia i la rectoria, a la capella del poble i aquestes foren abandonades. Va morir l'any 1933 a causa d'una greu malaltia.
Canvis recents El poble de Matadepera, envoltat de camps i de vinyes i amb el Parc Natural de Sant Llorenç a tocar, ben aviat va començar a ser ple de carrers i cases en bon estat, i molta gent pujava a gaudir-hi del temps i del paisatge. Van començar a venir de ciutat, malalts del cos, cercant els aires curatius d'aquestes muntanyes. El nou poble es va començar a convertir en un poble d'estiueig per a la gent alta de Barcelona. Sembla que els primers estiuejants foren els Escuder que l'any 1863 vingueren a Matadepera a una casa del carrer Sant Joan. Al mateix carrer també hi trobem la casa de l'editor Pere Aldavert. Construïda entre 1890 i 1897. I la casa de la família empresarial Marcet construïda l'any 1895 l'obra de la qual fou feta per Lluís Muncunill.
L'any 1856 el tren va arribar a Terrassa i 3 anys més tard va arribar a Manresa. Tots els viatgers, homes de negocis i mercaders utilitzen el ferrocarril per anar a Manresa. El camí-ral deixa de ser útil i en conseqüència el tros que passava per Matadepera entra en crisi.