Abd al-Malik Nūrī (1921- 1992) fou un magistrat, assagista i novel·lista iraquià admirador de Joyce, Txékhov i Dostoievski. Abd al-Malik Nuri és el principal representant de l'escola realista iraquiana. Va publicar diversos reculls de novel·les durant els anys 1950: La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El sonriure i la primavera, El mur del silenci (1953), El petit home (1953) i El cant de la terra (1954) que li va costar el càrrec per molestar a la monarquia. Van seguir el 1980 Els comtes de tardor. També fou autor d'un assaig sobre la «Tragèdia de l'art» i dos obres de teatre: Els missatgers de la Humanitat (1946) i La fusta i el vellut (1980).
Referències Biografia a "Encyclopédie Universelle" Hilla Peled-Shapira Religion and Politics: On the Motif of Blindness in 'Abd al-Malik Nuri's "Rih al-janub" and Ga'ib Tu'mah Farman's "'Ammi abburni", Journal of Arabic Literature 44 (2013) 371-393, Koninklijke Brill NV, Leiden, 2013 DOI: 10.1163/1570064x-12341272 The Iraqi Novel: Key Writers, Key Texts- Edinburgh studies in modern Arabic literature - Autors: Fabio Caiani, Catherine Cobham. Editor: Edinburgh University Press, 2013 ,
Categoria:Assagistes asiàtics Categoria:Novel·listes iraquians Categoria:Nascuts el 1921 Categoria:Assagistes del segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX