fou un enginyer, matemàtic i físic teòric britanico-suís considerat un dels fundadors de la mecànica quàntica.Mukunda, N., Images of Twentieth Century Physics (Bangalore: Jawaharlal Nehru Centre for Advanced Scientific Research, 2000), p. 9. Dirac va establir les bases tant de l'electrodinàmica quàntica com de la teoria quàntica de camps. Va ser professor Lucasià de Matemàtiques a la Universitat de Cambridge i professor de física a la Universitat Estatal de Florida. Dirac va compartir el Premi Nobel de Física de 1933 amb Erwin Schrödinger «pel descobriment de noves formes productives de teoria atòmica».
Dirac es va graduar a la Universitat de Bristol amb una llicenciatura en Ciències amb honors de primera classe en enginyeria elèctrica el 1921, i una llicenciatura en Arts amb honors de primera classe en matemàtiques el 1923. Dirac es va graduar a la Universitat de Cambridge amb un doctorat en física el 1926, escrivint la primera tesi sobre mecànica quàntica.
Dirac va fer contribucions fonamentals al desenvolupament inicial tant de la mecànica quàntica com de l'electrodinàmica quàntica, encunyant aquest últim terme. Entre altres descobriments, va formular l'equació de Dirac el 1928. Va connectar la relativitat especial i la mecànica quàntica i va predir l'existència de l'antimatèria. Les equacions de Dirac són un dels resultats més importants de la física, considerades per alguns físics com la "veritable llavor de la física moderna". Va escriure un famós article el 1931, que va predir encara més l'existència de l'antimatèria. Dirac també va contribuir en gran manera a la reconciliació de la relativitat general amb la mecànica quàntica. Va contribuir a l'estadística de Fermi-Dirac, que descriu el comportament dels fermions, partícules amb espín semienter. La seva monografia de 1930, Els principis de la mecànica quàntica, és un dels textos més influents sobre el tema.
El 1987, Abdus Salam va declarar que «Dirac va ser sens dubte un dels físics més grans d'aquest segle o de qualsevol altre... Cap home, excepte Einstein, ha tingut una influència tan decisiva, en tan poc temps, en el curs de la física en aquest segle». El 1995, Stephen Hawking va afirmar que «Dirac ha fet més que ningú aquest segle, amb l'excepció d'Einstein, per fer avançar la física i canviar la nostra imatge de l'univers». Antonino Zichichi va afirmar que Dirac va tenir un impacte més gran en la física moderna que Einstein, mentre que Stanley Deser va comentar que "Tots ens recolzem sobre les espatlles de Dirac".
Biografia Nascut el 8 d'agost del 1902 a la ciutat anglesa de Bristol, i va créixer a la zona de Bishopston de la ciutat. El seu pare, Charles Adrien Ladislas Dirac, era un immigrant de Saint-Maurice, Suïssa, d'ascendència francesa, que treballava a Bristol com a professor de francès, del qual conservà la seva nacionalitat fins al 1919. Sa mare, Florence Hannah Dirac, de soltera Holten, va néixer en una família metodista de Cornualla a Liskeard, Cornualla. Va rebre el nom de Florence Nightingale pel seu pare, un capità de vaixell, que havia conegut Nightingale quan era soldat durant la Guerra de Crimea. La seva mare es va traslladar a Bristol de jove, on va treballar com a bibliotecària a la Bristol Central Library; tot i això, encara considerava que la seva identitat era còrnica en lloc d'anglesa. Paul tenia una germana més jove, Béatrice Isabelle Marguerite, coneguda com a Betty, i un germà més gran, Reginald Charles Félix, conegut com a Felix, que se suïcidà el mes de març del 1925. Dirac recordava: "Els meus pares van patir terriblement. No sabia que se l'estimessin tant […] Mai havia pensat que se suposava que els pares estimaven llurs fills, però a partir d'aleshores ho vaig saber".
Carles i els nens eren oficialment nacionals suïssos fins que es van naturalitzar el 22 d'octubre de 1919. El pare de Dirac era estricte i autoritari, tot i que desaprovava els càstigs corporals. Dirac va tenir una relació tensa amb el seu pare, tant és així que després de la mort del seu pare, Dirac va escriure: "Em sento molt més lliure ara, i sóc el meu propi home". Charles va obligar els seus fills a parlar-li només en francès perquè poguessin aprendre l'idioma. Quan Dirac va descobrir que no podia expressar el que volia dir en francès, va optar per romandre en silenci.
Educació Dirac va estudiar primer a l'escola primària Bishop Road i després al Merchant Venturers' Technical College (més tard Cotham School ), on el seu pare era professor de francès. L'escola era una institució adscrita a la Universitat de Bristol, que compartia terrenys i personal. Emfatitzava matèries tècniques com la construcció de maons, la fabricació de sabates i la metal·listeria, i les llengües modernes. Això era inusual en una època en què l'educació secundària a Gran Bretanya encara estava dedicada en gran part als clàssics, i quelcom pel qual Dirac expressaria més tard la seva gratitud. Un dels seus companys a l'escola Bishop Road va ser Archibald Leach, més tard famós com a Cary Grant.
Dirac va estudiar enginyeria elèctrica amb una beca de la Universitat de la Ciutat de Bristol a la facultat d'enginyeria de la Universitat de Bristol, que estava ubicada conjuntament amb el Merchant Venturers' Technical College. Poc abans de completar la seva carrera el 1921, es va presentar a l'examen d'accés al St John's College de Cambridge. Va aprovar i li van concedir una beca de 70 lliures, però aquesta no va ser la quantitat de diners necessària per viure i estudiar a Cambridge. Tot i haver-se graduat amb una llicenciatura en enginyeria elèctrica amb matrícula d'honor, el clima econòmic de la depressió de la postguerra va ser tal que no va poder trobar feina com a enginyer. En comptes d'això, va acceptar una oferta per estudiar gratuïtament una llicenciatura en matemàtiques a la Universitat de Bristol. Se li va permetre saltar-se el primer any del curs a causa del seu títol d'enginyeria. Sota la influència de Peter Fraser, a qui Dirac va anomenar el millor professor de matemàtiques, va tenir un gran interès per la geometria projectiva i va començar a aplicar-la a la versió geomètrica de la relativitat que Minkowski va desenvolupar.
El 1923, Dirac es va graduar, una vegada més amb honors de primera classe, i va rebre una beca de 140 lliures del Departament de Recerca Científica i Industrial. Juntament amb la beca de 70 lliures del St John's College, això va ser suficient per viure a Cambridge. Allà, Dirac va dedicar-se a la teoria de la relativitat general, un interès que havia desenvolupat anteriorment com a estudiant a Bristol, i al camp naixent de la física quàntica, sota la supervisió de Ralph Fowler. De 1925 a 1928 va obtenir una beca de recerca de 1851 de la Comissió Reial per a l'Exposició de 1851.1851 Royal Commission Archives Va completar el seu doctorat el juny de 1926 amb la primera tesi sobre mecànica quàntica presentada enlloc. Després va continuar la seva recerca a Copenhaguen i Göttingen. A la primavera de 1929, va ser professor visitant a la Universitat de Wisconsin-Madison.
Família El 1937, Dirac es va casar amb Margit Wigner, germana del físic Eugene Wigner i divorciada. Dirac va criar els dos fills de Margit, Judith i Gabriel, com si fossin seus. Paul i Margit Dirac també van tenir dues filles junts, Mary Elizabeth i Florence Monica. miniatura|Paul i Manci Dirac a Copenhaguen, juliol de 1963Margit, coneguda com a Manci, havia visitat el seu germà el 1934 a Princeton, Nova Jersey, des de la seva Hongria natal i, mentre sopaven al restaurant Annex, va conèixer "l'home d'aspecte solitari de la taula del costat". Aquest relat d'un físic coreà, YS Kim, que va conèixer i va ser influenciat per Dirac, també diu: "És una gran sort per a la comunitat física que Manci tingués bona cura del nostre respectat Paul AM Dirac. Dirac va publicar onze articles durant el període 1939-46. Dirac només va poder mantenir la seva productivitat investigadora normal perquè Manci estava a càrrec de tot el demés".
Personalitat Els seus amics i col·legues consideraven que Dirac tenia un caràcter inusual. En una carta de 1926 a Paul Ehrenfest, Albert Einstein va escriure sobre un article de Dirac: "Estic treballant molt en Dirac. Aquest equilibri en el camí vertiginós entre el geni i la bogeria és terrible". En una altra carta sobre l'efecte Compton, va escriure: "No entenc gens els detalls de Dirac". "Dirac verstehe ich im Einzelnen überhaupt nicht (Compton-Effekt)" Dirac era conegut entre els seus col·legues per la seva naturalesa precisa i taciturna. Els seus col·legues de Cambridge van definir en broma una unitat anomenada "dirac", que era una paraula per hora. Quan Niels Bohr es va queixar que no sabia com acabar una frase en un article científic que estava escrivint, Dirac va respondre: "A l'escola em van ensenyar a no començar mai una frase sense saber-ne el final". Va criticar l'interès del físic J. Robert Oppenheimer per la poesia: "L'objectiu de la ciència és fer comprensibles les coses difícils d'una manera més senzilla; l'objectiu de la poesia és enunciar les coses simples d'una manera incomprensible. Tots dos són incompatibles". Bohr va qualificar Dirac de "geni lògic complet" i també de "l'home més estrany" que mai havia visitat el seu Institut.
El mateix Dirac va escriure al seu diari durant els seus anys de postgrau que es concentrava únicament en la seva recerca i que només s'aturava els diumenges, quan feia llargues passejades sol.
Una anècdota relatada en una ressenya de la biografia del 2009 explica com Werner Heisenberg i Dirac navegaven en un transatlàntic cap a una conferència al Japó l'agost de 1929. "Tots dos encara a la vintena i solters, formaven una parella estranya. Heisenberg era un senyor que flirtejava i ballava constantment, mentre que Dirac —"un friqui eduardià", com diu el biògraf Graham Farmelo— patia agonies si se'l veia obligat a socialitzar o xerrar. "Per què balles?", va preguntar Dirac al seu company. "Quan hi ha noies simpàtiques, és un plaer", va respondre Heisenberg. Dirac va reflexionar sobre aquesta idea i després va deixar anar: "Però, Heisenberg, com saps per endavant que les noies són simpàtiques?"
Margit Dirac va dir tant a George Gamow com a Anton Capri a la dècada del 1960 que el seu marit havia dit a una visitadora: "Permeti'm presentar-li la germana de Wigner, que ara és la meva esposa".
Una altra història que es conta sobre Dirac és que quan va conèixer el jove Richard Feynman en una conferència, va dir després d'un llarg silenci: "Tinc una equació. Tu també en tens una?"
Després de presentar una conferència en una conferència, un company va aixecar la mà i va dir: "No entenc l'equació de la cantonada superior dreta de la pissarra". Després d'un llarg silenci, el moderador va preguntar a Dirac si volia respondre a la pregunta, a la qual cosa Dirac va respondre: "Això no era una pregunta, era un comentari". (Review of Farmelo's The Strangest Man.), who attributes the story to Niels Bohr.
Dirac també va ser conegut per la seva modèstia personal. Va anomenar l'equació per a l'evolució temporal d'un operador quàntic, que va ser el primer a escriure, l'"equació del moviment de Heisenberg". La majoria dels físics parlen d'estadística de Fermi-Dirac per a partícules d'espín semienter (fermions) i estadística de Bose-Einstein per a partícules d'espín enter (bosons). Mentre donava conferències més tard a la vida, Dirac sempre va insistir a anomenar l'antic "estadística de Fermi". Es va referir a aquesta última com a "estadística de Bose" per raons, va explicar, de "simetria".
Filosofia de la física Quan se li va demanar que resumís la seva filosofia de la física, Dirac va escriure: "Les lleis físiques han de tenir bellesa matemàtica".