miniatura|Porta de la casa on naixé Ivor Novello. nom artístic de David Ivor Davies, va ser un compositor, cantant i actor gal·lès que va esdevenir un dels més famosos showmen del principi del . Va actuar, entre d'altres, a les pel·lícules d'Alfred Hitchcock Downhill i The Lodger (1927), i també en el remake d'aquesta de Maurice Elvey i a Tarzan the Ape Man (ambdues del 1932).

Biografia Novello va néixer com a David Ivor Davies a Cardiff, Gal·les, fill de David Davies (c. 1852–1931), recaptador de lloguers de l'ajuntament,Snelson, John. "Novello, Ivor (1893–1951)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, January 2011, accessed 17 March 2011 i la seva esposa, Clara Novello Davies, una professora de cant i directora de cor de renom internacional.Webb, Paul. "Novello, Ivor", Grove Music Online, Oxford Music Online, accessed 17 March 2011 De petit, Novello va ser un cantant d'èxit a l'Eisteddfod gal·lès. La seva mare es va establir com a professora de cant a Londres, on va conèixer artistes destacats, inclosos membres de la companyia Gaiety Theatre de George Edwardes, músics clàssics com Landon Ronald i cantants com Adelina Patti. Una altra de les sòcies de la seva mare va ser Clara Butt, que li va ensenyar a cantar "Abide with Me" quan tenia sis anys.Trewin, J. C. "Popular Idol", The Times Literary Supplement, 18 May 1951, p. 304

Novello va estudiar en privat a Cardiff i després a Gloucester, on va estudiar harmonia i contrapunt amb Herbert Brewer, l'organista de la catedral.Callow, Simon. "Ivor Novello, master of the musical", The Guardian, 3 August 2012 Allà va obtenir una beca per a la Magdalen College School d'Oxford, on va ser solista de soprano al cor universitari. Més tard va dir que aquesta prolongada exposició juvenil a la música coral sacra primerenca havia convertit els seus gustos, com a reacció, en una música romàntica exuberant. Tot i que Brewer li havia dit que no tindria carrera musical, Novello des de ben jove va mostrar facilitat per escriure cançons, i quan només tenia 15 anys, es va publicar una de les seves cançons.Obituary, The Times, 7 March 1951, p. 6 Després de deixar l'escola, va donar classes de piano a Cardiff i després es va traslladar a Londres el 1913 amb la seva mare. Van llogar un pis a sobre del Strand Theatre, que es va convertir en la seva residència a Londres durant la resta de la seva vida.Ibell, P. (2010) Theatreland: A Journey Through the Heart of London's Theatre, p. 89, London: Bloomsbury Continuum,

A Londres va trobar un mentor en Sir Edward Marsh, un conegut mecenes de les arts i secretari de Winston Churchill. Marsh el va animar a compondre i el va presentar a persones que podrien ajudar-lo en la seva carrera. Va adoptar el segon nom de la seva mare, "Novello", com a cognom professional, tot i que no el va canviar legalment fins al 1927.

Compositor i actor Novello va continuar escrivint cançons mentre servia a la RNAS. Va tenir el seu primer èxit teatral amb Theodore & Co el 1916, una producció de George Grossmith Jr. i Edward Laurillard amb una partitura composta per Novello i el jove Jerome Kern."Theodore & Co", The Play Pictorial, September 1916, p. 50 El mateix any, Novello va contribuir a la revista See-Saw d' André Charlot. El 1917 va escriure per a una altra producció de Grossmith i Laurillard, l'opereta Arlette, per a la qual va contribuir amb números addicionals a una partitura francesa existent de Jane Vieu i Guy le Feuvre.Findon, B.W. "'Arlette' – An Operette in Three Acts", The Play Pictorial, November 1917, p. 82 El mateix any, Marsh el va presentar a l'actor Bobbie Andrews, que es va convertir en el company de vida de Novello. Andrews va presentar Novello al jove Noël Coward. Coward, sis anys més jove que Novello, tenia una profunda enveja del glamour natural de Novello. Va escriure: «De sobte em vaig adonar del llarg camí que havia de recórrer abans de poder entrar en l'atmosfera màgica en què es movia i respirava amb tanta nonchalància».

El 1918 i després de la guerra, Novello va continuar escrivint amb èxit per a comèdia musical i revista. La primera incloïa Who's Hooper? (1919), una adaptació d'una obra de Pinero, amb llibret de Fred Thompson, lletra de Clifford Grey i música de Howard Talbot i Novello,Findon, B. W. "Who's Hooper?", The Play Pictorial, July 1919, p. 35 i The Golden Moth de Thompson i P.G. Wodehouse (1921), per a la qual Novello va proporcionar la partitura completa."The Golden Moth", The Times, 6 October 1921, p. 8 Per a Charlot, va contribuir amb números a les revistes Tabs (1918), A to Z (1921) i Puppets (1924). Per a la segona d'aquestes, les seves cançons incloïen un dels seus pocs números de comèdia coneguts, "And Her Mother Came Too", amb lletra de Dion Titheradge, escrit per a Jack Buchanan.

Alhora que aconseguia els seus èxits com a compositor, Novello feia carrera com a actor. Amb "un perfil clàssic que li va valer l'estatus d'ídol de matinée entre el públic cinèfil","Ivor Novello", Encyclopedia of Popular Music, Oxford Music Online, accessed 16 March 2011 va ser buscat, gràcies a una fotografia publicitària, pel director de cinema suís Louis Mercanton . Mercanton li va oferir un paper en un cinema mut com a protagonista romàntic de La crida de la sang (1920). El mateix any, va fer una altra pel·lícula per a Mercanton, Miarka. Novello va fer la seva primera pel·lícula britànica, Carnival, l'any següent.

Novello va debutar als escenaris el 1921 a Deburau de Sacha Guitry,"The Theatres", The Times, 20 October 1921, p. 8 i, entre altres compromisos teatrals dels anys següents, va interpretar Bingley en una adaptació benèfica d'Orgull i prejudici."Plays of the Year", The Play Pictorial, October 1922, p. 111 Per aquesta època, Novello va tenir una aventura amb l'escriptor Siegfried Sassoon ; va ser de curta durada, però en paraules del biògraf de Sassoon, John Stuart Roberts, Novello "era un coquetejador consumat que col·leccionava amants com recollia lilàs".

El Premi Ivor Novello es dona cada any per la indústria discogràfica a escriptors de cançons i cantants.

Referències

Bibliografia Day, Barry (ed). The Letters of Noël Coward. London: Methuen. (2007).. Gaye, Freda. Who's Who in the Theatre, fourteenth edition, 1967. London: Sir Isaac Pitman and Sons.

Enllaços externs

Fitxa d'Ivor Novello a IMDb

Categoria:Músics de Cardiff Categoria:Cantants gal·lesos Categoria:Actors de teatre gal·lesos Categoria:Actors de cinema gal·lesos Categoria:Guionistes gal·lesos Categoria:Escriptors de Cardiff Categoria:Alumnes del Magdalen College School Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Actors gal·lesos del segle XX Categoria:Directors de cinema gal·lesos Categoria:Escriptors gal·lesos del segle XX Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors britànics morts al segle XX Categoria:Escriptors britànics morts al segle XX Categoria:Escriptors britànics nascuts al segle XIX