fou rei de Noruega del 1343 fins a la seva mort i rei de Suècia entre 1362 i 1364. A voltes és conegut com a Håkon Magnusson el Jove per tal de distingir-lo del seu avi, Håkon V (que regnà entre 1299 i 1319).
Håkon fou el fill més jove de Magnus Eriksson, rei de Noruega i Suècia. El seu germà gran Eric succeí al seu pare al tron de Suècia, mentre que Håkon ho feu com a rei de Noruega en vida del seu pare. Magnus Molt afavorí Håkon per sobre d'Eric, dirigint a l'últim rebel·lió i seizure de Suècia Del sud. Eric va morir el 1359, i Håkon esdevenia governant de Suècia conjuntament amb el seu pare tres anys més tard. El dos va regnar sobre Suècia junta fins que 1364, quan van ser deposats a favor del nebot de Magnus, Albert de Mecklenburg, per un clique d'exiliat suec noblemen va dirigir per Bo Jonsson Grip. Magnus I Håkon va intentar recuperar el tron suec, però sense èxit. http://snl.no/.nbl_biografi/H%C3%A5kon_6_Magnusson/utdypning
El 1363 Håkon es casà amb Margarida, filla del rei de Dinamarca de Valdemar IV El matrimoni en si element significatiu en la lluita de poder nòrdica, va resultar en el naixement d'un fill, Olaf. Els continus conflictes de Håkon amb el seu padrastre només acabaren la mort d'aquest el 1375. Håkon aprofità l'oportunitat que el seu fill fos elegir successor de Valdemar, derrotant les reclamacions dels seus parents de Mecklenburg.
A la seva mort el 1380 Håkon fou succeït per Olaf, amb Margarida com a regent. Olaf va morir sense fills set anys més tard, i la vídua de Håkon la vídua procedí afirmant l'autoritat sobre els tres regnes escandinaus com a la primera monarca dona.
Família
</center>
Joventut esquerra|miniatura|Pintura romàntica d'Albert Edelfelt representant a Håkon als genolls de la seva mare, cantant la cançó dels nens "Rida rida ranka, hästen heter Blanka... (muntant un cavall va anomenar Blanka...)" Håkon nasqué el 1340 (possiblement a mitjans d'agost), més probablement a Suècia, tot i que la data exacta i el lloc del seu naixement és desconegut. http://snl.no/H%C3%A5kon_6_Magnusson_(den_yngre) Fou el fill petit de Magnus Eriksson, rei de Suècia i Noruega, i Blanca de Namur.Nordberg (2001), p. 69-72 El seu germà gran, Eric, rivalitzà amb el seu pare com a rei de Suècia entre 1356 i 1359. Håkon i la seva família paterna pertanyien a la casa sueca de Bjelbo, que havia succeït la Casa d'Eric a Suècia i la Casa de Sverre a Noruega. Håkon era besnet de Haakon V de Noruega a través de la seva única filla legítima, Ingeborg,Grethe Authén Blom Norsk Historisk Tidskrift Oslo 1981 s. 425Ingebjørg Håkonsdatter (Store norske leksikon) i va ser considerat un hereu acceptable al tron per la noblesa noruega. Un altre avantpassat notable de Håkon, via el seu avi patern Eric Magnusson, Duc de Södermanland, fou el rei de Suècia Magnus Ladulås.Erik Magnusson – utdypning (Store norske leksikon)Kings of Norway
Accés al tron noruec Håkon s'alçà a Noruega per a preparar el príncep jove a més tard governar el regne per dret propi. A principis de la tardor de 1343 la majoria de membres prominents del Riksråd assistiren a una reunió amb Magnus al castell de Varberg. El 15 d'agost del 1343 s'enviaren cartes arreu de Noruega i Suècia declarant que el Rei i el Consell havien decidit col·locar Håkon al tron de Noruega. http://www.nrk.no/programmer/radio/norgesglasset/1.896599
A penes un any més tard, representants de les ciutats i el públic general reunit al castell de Bohus, on aclamaren Håkon com el seu rei i li reteren jurament de fidelitat perpètua i servitud. Encara que la reunió al castell de Bohus va forjar llaços històrics amb l'antiga monarquia electiva noruega, els documents d'aclamació fets pel Consell del Reialme estipulaven que Håkon només governaria només sobre parts de Noruega, i també fou curosament documentat que s'aplicaria la llei de successió noruega si morís sense descendència legítima, assegurant així que la monarquia hereditària seria confirmada. http://www.norway.org.uk/aboutnorway/history/upto1814/middle/ El següent a la línia al tron noruec llavors seria el seu germà gran Eric i els seus descendents, però la provisió esdevenia discutida quan Eric va morir el 1359. Les reunions al castell de Varberg el 1343 i al castell Bohus el 1344 era més tard ratificada en una altra reunió a la ciutat portuària de Bergen a tot tardar el 1350.
Magnus abdicà el tron noruec entre el 8 i el 18 d'agost del 1355. Håkon llavors regí com a únic rei al regne, encara que el seu pare continuà controlant Noruega als anys següents, tot i que no nominalment. El primer esdeveniment documentat en el que Håkon actuà com a rei i governant únic sobre el seu regne fou el 22 de gener de 1358, quan va enviar una carta d'aprovació dels privilegis a la ciutat capital d'Oslo. Noruega el 1355 fou de fet repartida entre Håkon i Magnus: Magnus havia reclamat els territoris de Hålogaland i les illes noruegues al Mar del Nord a la reunió de ratificació duta a terme a Bergen el 1350. Magnus a banda retingué els territoris de Tønsberg i Skien, i també fou el governant real sobre els territoris de Borgar i la majoria de Bohuslän que van ser mantinguts com a feus personals per part de la reina Blanca. Degut a això el reialme de Magnus se centrava al sud-est, confrontat a l'important província sueca d'Escània.Nordberg (2001), p. 72-73
Accés a Suècia miniatura|Notificació de l'elecció de Håkon a Finlàndia el 1362 de la seva elecció com a Rei de Suècia Com a rei Håkon entrà en conflicte intern a Suècia amb el seu pare que cresqué gradualment fins a la guerra oberta. Eric estava descontent amb el regnat del seu pare, probablement perquè no se li havia garantit un lloc al Consell del Reialme Suec, degut al favoritisme que Magnus havia mostrat envers el seu fill petit.Nordberg (2001), p. 74-75 Amb Eric com a figura ascendent una bona part de la noblesa més poderosa de Suècia es rebel·là contra el regnat de Magnus. Tanmateix la rebel·lió fou curta i Magnus i Eric feren les paus al cap d'un any de l'inici d'aquesta.Nordberg (2001), p. 76 Eric XII va ser elevat a Rei de Suècia i governà conjuntament amb el seu pare en l'acord de pau subsegüent. Eric rebé també el domini sobre la Suècia meridional.a b c d Etting, p. 12. Tot plegat prengué un gir dramàtic quan de sobte Eric morí de pesta el 1359. D'acord amb al tractat de pau entre el pare i el seu fill gran el 1357, la noblesa sueca aviat va deposar Magnus i elegí Håkon com a Rei de Suècia a Uppsala el 15 de febrer del 1362. Des del 1357 Håkon s'intitulà "Senyor de Suècia", però abandonà aquest títol a la seva elecció i s'intitulà "Rei de Noruega i Suècia".Nordberg (2001), p. 77 http://www.dokpro.uio.no/perl/middelalder/diplom_vise_tekst.prl?b=437&s=n&str=
Matrimoni El 1359 la filla petita del rei de Dinamarca Valdemar IV, Margarida, fou promesa a Håkon en un contracte matrimonial com a part d'un tractat d'aliança més gran entre Magnus i Valdemar. S'assumeix que Valdemar ajudà a Magnus en l'apaivagament de la rebel·lió iniciada pel seu fill gran Eric, per tal d'envair la província d'Escània, que havia estat empenyorada a Magnus per Cristòfor II de Dinamarca abans de la seva mort el 1332 i que restà sota domini suec des de llavors. A canvi Valdemar rebria el castell de Helsingborg com a indemnització per aquell ajut,a b c Etting, p. 13. però amb la mort inesperada de pesta d'Eric el juny del 1359, Magnus intentà incomplir la seva promesa de retornar el castell a la corona danesa. Valdemar era un governant massa ambiciós per a abandonar el seu pla de reunir de nou el regne danès, així envaí Escània el 1360 amb el seu exèrcit mercenari. Les forces daneses ocuparen de pressa la província i iniciaren el setge del castell de Helsingborg, forçant la rendició de la guarnició sueca i capturant el castell. Quan el castell va ser capturat Valdermar pràcticament controlava tota l'Escània, i quan Magnus es veié incapaç de recuperar la província per la força, simplement passà a domini danès.Fletcher Pratt (1950), The Third King, a biography of Valdemar Atterdag Els dos regnes s'enfrontaren durant un temps deixant en pausa el contracte matrimonial durant uns quants anys fins als dos partits finalment es reconciliaren el 1363; Håkon i Margarida es casaren aquell any a la Catedral de Copenhaguen. http://snl.no/.nbl_biografi/Margrete_Valdemarsdatter/utdypning El matrimoni de Margarida era considerat, en termes generals, part de la lluita de poder nòrdica.
Rebel·lió a Suècia miniatura|Armes d'unió de Håkon mentre Rei de Noruega i Suècia El 1363 antics membres del Consell suec del Reialme, liderats per Bo Jonsson Grip, arribaren a la cort del Ducat de Mecklenburg-Schwerin.Albrekt of Mecklenburg biography Nordisk Familjebok (1876), p. 371–372Nordberg (2001), p. 80 Aviat la noblesa sueca persuadiren al duc de Mecklenburg Albert II, qui hi havia obtingut influència en els afers de Suècia casant-se amb Eufèmia, germana de Magnus, http://snl.no/Albrecht_2/hertug_av_MecklenburgDen svenska historien: Medeltid 1319–1520. (Stockholm: Bonniers, 1966) p. 74–83 per tal d'intervenir contra Magnus i Håkon a Suècia i deposar ambdós a favor d'Albert, fill d'Eufèmia.Nordman, Viljo Adolf in Albrecht Herzog von Mecklenburg König von Schweden, Suomalaisen Tiedeakatemian Tuomituksia B:44:1, Suomalaisen Tiedeakatemia, Helsinki, 1939 p 336. El 1364 el Duc Albert rebé el suport militar de poderosos nobles alemanys dels nord procedint ràpidament a envair i conquerir Suècia i instal·lant-hi el seu fill com a nou rei.Den svenska historien: Medeltid 1319-1520. Bonniers (1966), s. 74-83 El novembre del 1365 el jove Albert era formalment aclamat com a nou rei de Suècia, encara que ja havia estat coronat el 18 de febrer de 1364. Magnus buscà refugi amb el seu fill a Noruega on immediatament iniciaren plans per a reconquerir Suècia.Albrekt af Meklenburg och Magnus Eriksson, 1364–1371 (Berättelser ur svenska historien)Magnus 7 Eriksson (Store norske leksikon) Després d'una invasió s'establí una treva provisional entre els dos partits enfrontats i tot i que Håkon i Magnus havien perdut el control sobre bona part de Suècia, mantingueren el control sobre les províncies importants de Västergötland, Dalsland i Värmland.Nordberg (2001), p. 80-85
A principis del 1365 Håkon i Magnus reuniren un gran exèrcit a Västergötland, format principalment per noruecs, però també un gran nombre de suecs d'aquesta província, i marxaren cap a la ciutat d'Estocolm controlada pels alemanys. El 27 de febrer Håkon va emetre una proclama contra Albert de Mecklenburg i els seus seguidors, animant al poble petit a rebel·lar-se contra l'usurpador alemany. L'exèrcit noruec va entrar a Uppland a través de Västerås i s'enfrontà contra l'exèrcit combinat suec i alemany en la desastrosa batalla de Gata on Håkon i Magnus patiren una derrota devastadora i Magnus va ser capturat pels alemanys i empresonat per aquests durant sis anys.Ulf Sundberg Medeltidens Svenska Krig 2002