miniatura|El Tzolk'in representat en la seva matriu. El Tzolkin o Tzolk'in —el compte dels dies— és el nom donat a la versió maia del sincronari o cicle sagrat de 260 dies, constituït per vint tretzenes (o tretze vintenes) utilitzat a la Mesoamèrica precolombina i equivalent al Tonalpohualli asteca.Segons l'ortografia revisada de l'Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala El tzolk'in encara s'utilitza a les comunitats indígenes de l'altiplà guatemalenc i a l'estat d'Oaxaca i reben el títol de vigilants dels dies aquells que en aquestes comunitats auguren els esdeveniments terrenals basant-se en les dates del cicle sagrat. El tzolk'in és un calendari tridimensional perquè està basat en el Sol (els segells), la Lluna (els tons) i l'estel Sírius.
Es desconeix la forma amb la qual els maies anomenaven a aquest calendari. Va ser el maianista William E. Gates qui va proposar el nom prenent com a base del (en idioma quitxè: ch'ol q'iij (l'ordre dels dies)), d'aquesta forma els investigadors i especialistes han admès el terme tzolkin, ja que el seu veritable nom és desconegut.Voß, 2006; 134Canto López, Antonio, Apuntaciones sobre Mesoamérica, Ediciones de la Universidad Autónoma de Yucatán, Mérida, Yucatán, 1991,
Origen Es desconeix quina va ser la cultura mesoamericana que va desenvolupar el calendari. Les esteles més antigues que daten els esdeveniments emprant aquest calendari —en combinació amb el solar— daten de l'època zapoteca a Oaxaca (500 aC.) i s'han trobat en llocs com Monte Albán. En altres llocs de més antiguitat com a San José Mogote i a la regió olmeca del Golf de Mèxic s'han trobat glifs que semblen datar esdeveniments.
El propòsit d'un calendari que no té una relació òbvia amb cap cicle astronòmic ni geofísic és desconeguda, si bé s'han formulat nombroses teories sobre aquest tema. La més simple de totes elles atribueix el seu origen a l'especial significació que els nombres 20 i 13 tenien pels maies, el primer la base dels seus sistema de numeració i el segon el nombre de nivells del cel, residència dels déus, i també, segons vigilants dels dies moderns el nombre d'articulacions del cos: turmells, genolls, malucs, nines, colzes, espatlles i coll.
Barbara Tedlock suggereix que el tzolk'in està relacionat amb la gestació humana explicant-se el temps transcorregut entre l'última falta menstrual i el part, període consistent amb la regla de Naegele que estableix un temps de 40 setmanes (280 dies) des de l'última menstruació. Fins i tot s'ha postulat que el cicle de 260 dies va ser establert per les matrones per predir la data del naixement.
Diversos estudiosos, entre ells Vincent Malmström (1973) seguint idees proposades per Zelia Nuttall (1928), Ola Apenes (1936) i altres, suggereixen que el tzolkin està relacionat amb el trànsit del sol. Segons aquesta teoria, en la banda que limiten els paral·lels 14° 42' N i 15 °N el sol aconsegueix el seu zenit cap al 12 d'agost i de nou el 30 d'abril de l'any següent dates entre les quals transcorren 260 dies. Aquesta teoria no té gran acceptació perquè les més antigues inscripcions s'han trobat lluny de les latituds proposades i a cada cicle de 260 dies segueix un altre de 105.Es poden veure les objeccions de John Henderson i Arthur Fitchett aparegudes en el número del 9 d'agost de 1974 de la revista Science (PDF) Malgrat el que s'ha dit, aquest cicle complementari de 105 dies resulta ser el del cultiu del blat de moro i encara avui dia en les comunitats de la costa sud de Guatemala en les quals subsisteix el tzolkin, es planta a la fi d'abril o principi de maig i es recol·lecta a mitjans d'agost.
Anthony F. Aveni proposa que els maies van utilitzar un calendari venusià de la mateixa manera que altres astrònoms han emprat calendaris solars, suggerint que la Taula de Venus del Còdex de Dresden és una precisa efemèrides astronòmica d'aquest planeta. En defensa de la seva hipòtesi fa notar que la mitjana de temps entre les aparicions de Venus a l'alba o al capvespre és de 263 dies i que la meitat de l'any dracònic -temps que transcorre de mitjana entre dues eclipsis- és de 173,31 dies i té una relació amb el tzolkin de 2 a 3. Si bé aquest fet pugui no justificar l'origen del tzolkin el fet és que els maies van emprar el tzolkin en la predicció d'eclipsis. El mateix autor exposa a la seva obra la hipòtesi de l'origen mixt del tzolkin.
Els dies del Tzolkin El Tzolkin és una successió de vint tretzenes o tretze vintenes. Els dies de cada tretzena es numeren de forma consecutiva mentre que els de cada vintena té noms que es repeteixen cíclicament i es troben sota la advocació d'una deïtat. La combinació d'ambdues sèries origina un cicle de 260 dies. {| class=wikitable style="margin-bottom: 10px;" |+Calendari Tzolkin : noms dels dies i glif associat (per ordre) ! style="background: rgb(255, 222, 173) none repeat scroll 0% 0%;" |No. ¹
! style="background: rgb(255, 222, 173) none repeat scroll 0% 0%;" |Nom del dia 2
! style="background: rgb(255, 222, 173) none repeat scroll 0% 0%;" |Exemple del glif en inscripció 3
! style="background: rgb(255, 222, 173) none repeat scroll 0% 0%;" |Exemple del glif en còdex 4
! style="background: rgb(255, 222, 173) none repeat scroll 0% 0%;" |Maia yucatec del 5
! style="background: rgb(255, 222, 173) none repeat scroll 0% 0%;" |Pronunciació en maia clàssic 6
! style="background: rgb(255, 222, 173) none repeat scroll 0% 0%;" |Significat 7 ! style="background: rgb(255, 222, 173) none repeat scroll 0% 0%;" |Quiche 8 |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 01 |Imix' |50x50px |50x50px | Imix | Imix (?) / Ha' (?) | Cocodril; el cos de la Terra o el món. | Imox |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 02 |Ik' |50x50px |50x50px | Ik | Ik' | Vent, alè, vida. També la violència, llampec. | Iq' |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 03 |Ak'b'al |50x50px |50x50px | Akbal | Ak'b'al (?) | Nit, foscor; l'Inframon, clarejar, vesprejar, gra. | Aq'ab'al |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 04 |K'an |50x50px |50x50px | Kan | K'an (?) | Blat de moro, abundància, riquesa, xarxa, teranyina, foc. | K'at |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 05 |Chikchan |50x50px |50x50px | Chicchan | (desconeguda) | Serp celestial. | Kan |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 06 |Kimi |50x50px |50x50px | Cimi | Cham (?) | Mort, renaixement. | Kame |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 07 |Manik' |50x50px |50x50px | Manik | Manich' (?) | Símbol del déu de la caça, cérvol, autoritat. | Kej |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 08 |Lamat |50x50px |50x50px | Lamat | Ek' (?) | Conill, símbol del planeta Venus, posta del sol. | Q'anil |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 09 |Muluk |50x50px |50x50px | Muluc | (desconeguda) | Aigua, simbolitzat amb el jade, pluja, ofrena. | Toj |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 10 |Ok |50x50px |50x50px | Oc | (desconeguda) | Gos, guia al sol durant la nit a través del inframon, justícia. | Tz'i' |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 11 |Chuwen |50x50px |50x50px | Chuen | (desconeguda) | Mico, déu de les arts i el coneixement. | B'atz' |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 12 |Eb' |50x50px |50x50px | Eb | (desconeguda) | Gespa, relacionat amb la pluja, dent, camí. | I' |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 13 |B'en |50x50px |50x50px | Ben | (desconeguda) | Roig, qui cuida del creixement del gra, canya, abundància. | Aj |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 14 |Ix |50x50px |50x50px | Ix | Hix (?) | Jaguar, el sol nocturn, vitalitat. | I´x, Balam |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 15 |Men |50x50px |50x50px | Men | (desconeguda) | Àguila, au o lluna, llibertat. | Tzikin |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 16 |Kib' |50x50px |50x50px | Cib | (desconeguda) | Voltor i mussol, aus de la mort del dia i la nit. També cera, ànima i insecte. | Ajmaq |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 17 |Kab'an |50x50px |50x50px | Caban | Chab' (?) | Terratrèmol, Intel·ligència, saviesa, Coneixement. | No'j |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 18 |Etz'nab' |50x50px |50x50px | Etznab | (desconeguda) | Ganivet, el de sílex ritual. | Tijax |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 19 |Kawak |50x50px |50x50px | Cauac | (desconeguda) | Tempesta, déus del tro i el raig. | Kawoq |- | style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | 20 |Ajaw |50x50px |50x50px | Ahau | Ajaw | Senyor, el déu Sol, sarbataner, majestat. | Ajpu |- | colspan=7 style="background: rgb(239, 239, 239) none repeat scroll 0% 0%;" | Llegenda: 1.El nombre de seqüència del dia batejat al Tzolkin
2. Nom del dia a l'ortografia revisada de l'Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala 3.Un exemple de glif (logograma) per al dia batejat, típic d'inscripcions monumentals ("modelo cartutx"). La majoria alterna formes ja existents.
4. Un exemple de glif, stio [còdex maia. Quan era pintats s'usava un estil més modest amb el mateix significat. De nou, formes ja existents. 5.Nom del dia, del maia yucatec del XVI segons Diego de Landa, aquesta ortografia, fins fa poc, va ser àmpliament usada 6.Kettunen and Helmke (2011)，pp56-pp57Les versions que es donen aquí (en el Maia clàssic, el principal idioma de les inscripcions del Període Clàssic (200-900)) es reconstrueixen sobre la base de comparacions fonològiques; un símbol '?' indica que la reconstrucció és temptativa. 7.<small>Cada nom de dia tenia una associació comuna o identificació amb determinats fenòmens naturals|} Suposant, com sostenen alguns autors que el primer dia del tzolkin sigui 1 Imix, la successió dels dies de les vint tretzenes del tzolk'in seria la següent. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1.ª Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben 2.ª Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi 3.ª Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac 4.ª Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb 5.ª Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan 6.ª Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab 7.ª Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen 8.ª Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal 9.ª Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban 10.ª Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc 11.ª Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan 12.ª Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib 13.ª Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc 14.ª Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik 15.ª Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men 16.ª Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat 17.ª Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix 18.ª Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix 19.ª Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau Imix Ik Kan Akbal Chicchan Cimi Manik 20.ª Lamat Muluc Oc Chuen Eb Ben Ix Men Cib Caban Etznab Cauac Ahau
Matriu harmònica