miniatura|Termes comunals travessats pel Tec o de la seva conca El riu Tec és un riu de la Catalunya del Nord d'orientació oest-est. Neix als Pirineus, al vessant meridional de la Roca Colom; Tot just una mica més avall i a llevant del punt que es considera inicial del curs del riuCapçalera de la vall, on s'origina el Tec hi ha la Font del Tec, al sud-est de la Roca Colom, a 2.347 m alt. En els seus dos primers terços de llargada discorre per una profunda vall que forma l'eix vertebrador de la comarca del Vallespir; en el terç final, creua l'extrem meridional de la plana de Rosselló, al peu de la Serra de l'Albera, i acaba desembocant en el Mediterrani dins del terme comunal d'Elna, al sud de Sant Cebrià de Rosselló i al nord d'Argelers de la Marenda.
La seva conca recull les aigües dels vessants sud i sud-est del massís del Canigó i els vessants nord de les serralades més orientals dels Pirineus axials, tals com la muntanya de Comanegra, la Serra de les Salines i la Serra de l'Albera.
A l'aiguat de 1940, una esllavissada de terra i roques va crear un embassament a l'alt Vallespir. Quan es va trencar, la riuada va causar la devastació al llarg del curs del riu fins a la plana.
Etimologia Estrabó i Claudi Ptolemeu l'anomenen pel nom que rebia la vila d'Elna a l'antiguitat, Ilibirris/Illiberis. En canvi, Pomponi Mela l'anomena Ticis, sens dubte el precedent del topònim actual.I potser també Plini, si als manuscrits cal llegir Tecum i no Tetum (en aquest segon cas, l'autor faria referència a la Tet). El riu no torna a aparèixer documentat fins al , ja amb la forma Tec.
Joan Coromines proposa que Tec provingui d'un ètim preromà indoeuropeu tek- (rajar, ser corrent).Coromines, Onomasticon Cataloniae, 1997.
Descripció del seu curs Terme comunal de Prats de Molló i la Presta El riu neix a l'extrem occidental del terme de Prats de Molló i la Presta, entre la Roca Colom, al nord, i el Pic de Costabona, al sud-est, dins de la Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta. El curs del riu és majoritàriament adreçat cap a l'est, però a causa de l'orografia complexa, muntanyosa, que travessa, fa nombroses inflexions cap al sud, amb moltes de meandres. Passa pel Pla Rodó, als peus, sud, de les Esquerdes de Rotjà i ran de la Barraca de la Coma del Tec, on rep per l'esquerra els còrrecs dels Orriets. Tot seguit deixa a migdia la Jaça de l'Ullat, rep per l'esquerra el Còrrec del Pas del Faig, passa ran de la Cabana Forestal de l'Ullat, i supera els marcats meandres de la Freixenosa, on rep per l'esquerra el Còrrec de Roques Roges (que aporta els còrrecs del Talaiador i de la Canyola), el Pas del Gat i la Barragana, que formen el Veïnat de les Aïllades, on rep per la dreta els còrrecs de la Grevodella i de la Solaneta, que forma una gran vall que correspon a tota la meitat sud de l'extrem de ponent del terme (amb els còrrecs de Font Negra, dels Menerassos, de Perafeu, del Bac de Siern, de l'Ortigar, de Siern i de la Barragana.
Tot seguit passa a prop de les masies, algunes desaparegudes, de Cal Borreguer, Mas Pla i Can Torrafaves, passa per la Plananera, on rep per la dreta el Còrrec d'en França, i Can Banys i arriba als Banys de la Presta, on rep per l'esquerra els còrrecs del Mas Brixot i de Santa Maria. Just després passa pel veïnat de la Farga, on rep per la dreta el Còrrec de l'Amollonenc, deixa dalt de la muntanya i al nord la Presta, rep per la dreta el Còrrec de les Collanes, passa per Can Llagosta, on li arriba per l'esquerra la Ribera d'Agrefull, el Molí d'Agrefull i Agrefull, després per Can Camaut del Pla d'en Sala, per Sant Salvador, abans del qual rep per l'esquerra el Còrrec de la Fredera i el Mas Pla, després dels quals rep per l'esquerra la Parcigola i per la dreta els còrrecs de les Agulles i de les Vernoses, Can Roure i sota del Mas de la Font, rep per l'esquerra el Còrrec de l'Estrada i per la dreta el de la Plana, fins a arribar al petit veïnat format pel Rossinyol, el Burgat i la Boixeda, on rep per l'esquerra el Còrrec del Castilló, passa pels veïnats de la Clapera i la Borda, i arriba a sota i a migdia de Prats de Molló.
Ran del costat sud de la vila de Prats de Molló, el Tec passa entre el veïnat de Santa Llúcia, amb l'antiga capella, ara convertida en habitatge particular i fonda, de Santa Llúcia, a la dreta del Tec, i la capella de Santa Justa i Santa Rufina, a l'esquerra, ja dins del clos murallat de la vila. Just a l'angle sud-est de la vila rep per la dreta el Canidell, que centra l'ampla vall existent dessota i al nord del Coll d'Ares, i per l'esquerra, gairebé davant per davant, el Còrrec de la Guillema. El riu deixa enrere la vila murallada després de passar per sota del pont de la carretera D115, i de seguida passa pel costat de migdia de la Verneda, deixa al nord la capella de Sant Martí de Vilaplana, i el càmping proper, deixa a migdia la Cabanya, l'Abadia i la Noguereda i al nord Savoia, la Pollangarda i l'Avellanosa, i poc després de deixar al nord l'Oratori de Sant Eloi, en un fort meandre del Tec, al costat nord-est del Mas de les Sitges, entra en el terme comunal del Tec.
Terme comunal del Tec Després d'un breu tram en què el riu fa de termenal entre Prats de Molló i la Presta i el Tec, en un meandre a llevant del Mas de les Sitges, el Tec entra de ple dins del territori de la comuna que porta el nom del riu. Tot al llarg del seu pas per aquesta comuna, el riu corre paral·lel pel costat de migdia a la carretera D115, com s'esdevé en bona part del seu recorregut pel Vallespir. Rep per la dreta el Còrrec del Bac de Fontfreda, que davalla d'entre el Puig Colom i el Puig Colom d'Avall, després el Còrrec de la Juliana, que prové del Mas del Clot del Forn i del vessant septentrional del Puig de la Rondinaire, mentre deixa al nord, a l'esquerra del riu, el Còrrec i el Cortal de les Balmes. Al cap de poc troba a l'esquerra l'afluència de la Comalada i el poble del Tec i, davant seu i a la dreta del riu el veïnat o barri del Carrer d'Avall. Continuant cap a llevant, passa per sota del pont de la carretera de Sant Llorenç de Cerdans i de Costoja, la D44, i tot seguit passa al sud i per dessota del territori de l'antic poble de Cos i de l'església de Santa Cecília de Cos, i arriba, ran del marge meridional de la carretera i a l'esquerra del Tec, el Mas de Puig Rodon, on el riu fa un ample meandre de primer cap al sud, després cap a l'est, tot seguit cap al nord i finalment cap al nord-oest per girar de sobte cap al nord-est. En aquest punt el riu entra de ple dins del terme de Sant Llorenç de Cerdans, tot i que després d'una breu incursió dins d'aquest terme, passa a ser termenal entre Sant Llorenç de Cerdans i el Tec.
Termes comunals de Sant Llorenç de Cerdans i del Tec El primer tram del Tec dins de Sant Llorenç de Cerdans coincideix amb la meitat oriental del meandre abans descrit, a llevant del Mas de Puig Rodon. De seguida, però el riu esdevé termenal, deixant a la riba esquerra, al Tec, el Mas de la Fusta i Manyaques, i a la dreta, a Sant Llorenç de Cerdans, els vessants del Puig de la Mir.
Termes comunals de Montferrer i de Sant Llorenç de Cerdans Des de Manyaques, on arriba per l'esquerra la Ribera de la Fou, i on el Tec marca un parell de forts meandres, tota la riba esquerra del riu pertany al terme comunal de Montferrer, mentre que la dreta és de Sant Llorenç de Cerdans encara un bon tros: per aquest cantó hi arriba el Còrrec dels Fangassos, que ve del lloc on hi ha la casa de Puig de l'Amí, i més endavant, a tocar del Mas Gramatxó, la Quera. Més endavant, al nord-est, arriba per la dreta el Còrrec de la Botella, on acaba el terme comunal de Sant Llorenç de Cerdans.
Termes comunals d'Arles i de Montferrer Entre el límit amb la comuna de Serrallonga i el Camp Patllari, el Tec és termenal entre els termes d'Arles i de Montferrer, però de seguida el límit comunal passa més enllà de la riba esquerra del Tec, i el seu curs passa a ser íntegrament del terme d'Arles durant un breu tram, en el qual es troba el veïnat de Can Partera, d'Arles. Passat Can Partera, el riu torna a ser termenal, i deixa a la dreta, a Arles, la Fargassa, el Molí d'Amunt i Grau Meneró, i a l'esquerra, a Montferrer, l'Oliveda, la Palma i la Casota. És un tram definit per dos grans meandres del riu, en acabat els quals el Tec deixa de ser limítrof, i entra de ple en el terme d'Arles.
Terme comunal d'Arles Ja plenament dins del terme d'Arles, el Tec deixa a l'esquerra la vila i la major part dels seus barris, i a la dreta el territori de Fontanills, on hi ha l'església de la Santa Creu de Quercorb, territori molt muntanyós. La zona de la vila d'Arles, en canvi, és una plana al·luvial formada pel mateix riu. Queden a la dreta del riu el Mas de la Guàrdia, Can Valent, la Batllia d'Avall, i, ja al capdavall del terme, al nord-est, l'Alzina Rodona.
Terme comunal de Montboló El terme comunal de Montboló arriba a tocar el riu, i s'hi aproxima a pocs metres de distància en un tram just al sud-oest del barri del Marroc, dels Banys d'Arles i Palaldà.
Terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà El pas del Tec pels Banys d'Arles i Palaldà inclou dos meandres molt marcats del riu. Hi entra a llevant del barri del Marroc, situat a l'esquerra del riu i just a ponent de l'extrem oest del nucli urbà principal dels Banys d'Arles, on comença el primer dels meandres. El riu hi marca una corba convexa cap al nord, i va passant successivament pel costat dels barris del Marroc i la Petita Provença, a l'esquerra del Tec, i tot al llarg dels Banys d'Arles, a la dreta. Aleshores torna a marcar una corba, ara còncava, a la inversa de la primera, al mig de la qual rep per la dreta el Montdony, i deixa a la dreta el barri de la carretera dels Banys d'Arles, i a l'esquerra, els nous barris formats al sud de Palaldà. El Tec, que comença el tercer meandre, semblant al primer, encarat al nord-oest, deixa a la dreta els Gaus, Can Dall, Super Amèlia, el Mas Aldai i, al capdavall, el Mas Cliquetes, on rep per la dreta el Còrrec de l'Aguda, mentre a l'esquerra deixa el poble de Palaldà, el nou Palaldà format a migdia del Mas de les Basses, i el Solà d'en Malcion. Just passat Can Cliquetes, el riu fa de termenal, a la seva riba dreta, amb el terme de Reiners, mentre que per l'esquerra continua essent terme dels Banys d'Arles fins al nord-est del barri de la Farga de Reiners.
Terme comunal de Reiners Com acaba de restar descrit, el Tec entra en contacte amb el terme de Reiners fent funció de termenal amb els Banys d'Arles (concretament, amb l'antic terme de Palaldà). A la dreta del riu queda la Farga de Reiners en el tram que el riu segueix la inclinació nord-est. Al capdavall d'aquest tram, un altre meandre inflexionat cap al nord fa que el Tec agafi, amb moltes oscil·lacions, la direcció est, i passa, sempre mirant la riba dreta, pel costat del Pont de Reiners i, al cap de poc, per la Cabanassa. A l'esquerra del riu, després del despoblat muntanyós del Mas d'en Camó, es troba el Vilar de Reiners.
El darrer tram del Tec en aquest terme coincideix amb el primer tram en el de Ceret: el riu fa de límit entre els dos termes comunals esmentats. En aquest tram, al nord, dins del terme de Reiners el veïnat de Sant Pau i la capella de Sant Pau de les Botifarres, com se la coneix popularment.
Terme comunal de Ceret miniatura|El Tec en el seu pas per Ceret, amb els dos ponts