Sellui, antigament Sersui, és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars. Està constituït en entitat municipal descentralitzada.
És al nord del terme municipal, a la Vall d'Ancs. Tenia 16 habitants l'any 2013.Dades de població a www.municat.gencat.cat.
Sellui compta, senceres o en ruïnes, amb tres esglésies: la sufragània de Santa Coloma, la capella romànica de Sant Andreu i un probable antic monestir encara no identificat.
Etimologia Es tracta, segons Joan Coromines, d'un altre dels molts topònims pallaresos preromans, d'origen iberobasc. La primera arrel és la de çulo (forat), rere el qual es troba el sufix -oi, també basc, sembla que de caràcter col·lectivitzador. Es tractaria, doncs, d'un "paratge amb molts forats", en referència a l'entorn geològic de Sellui.Coromines 1997.
Història Edat moderna En el fogatge del 1553, Sellui (Çeluy) declara 5 focs laics. Edat contemporània Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Sellui (Celluy o Selluy). S'hi pot llegir que el poble està situat a la vora del riu d'Ancs, al capdavall d'un pendís de muntanya, on és combatut pels vents de ponent i de llevant. El clima hi és fred, i s'hi produeixen inflamacions. Tenia en aquell moment 7 cases i una església, dedicada a Santa Coloma, sufragània de la d'Ancs. Descriu el territori de Sellui com a pedregós i muntanyós.
S'hi collia ordi, patates, llegums i una mica de fruita, hortalisses i herba per als prats. S'hi criaven ovelles, i hi havia caça de llebres, conills i perdius. La població era de 12 veïns (caps de casa) i 72 ànimes (habitants).Madoz 1847.
L'Entitat Municipal Descentralitzada La Entidad local menor de Selluy fou autoritzada per Decret del Ministerio de la Gobernación el 4 de desembre del 1953, en un decret signat per Francisco Franco i el ministre Blas Pérez González. Eren regides per un alcalde pedani. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals "Entitats municipals descentralitzades" i adaptades a les noves legislacions municipals.
Com està previst en la legislació municipal vigent en l'actualitat, els pobles constituïts en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) elegeixen, alhora que l'alcalde i regidors del seu municipi, un president d'EMD. En el cas de Sellui, aquesta figura ha estat coberta fins ara per: Jaume Miró i Mora (1979 - 1983) Antoni Jordana i Rocafort (1983 - 1995) Josep Peret i Vidal (1995 - 2007) Jaume Comas i Boix (2007 - 2011) Jordi Vives i Bonet (2011 - actualitat)
Demografia
Les cases del pobleMontaña 2004.
Casa Bernat Casa Carrera Casa Casolà Casa Coix
Casa Gascó Casa Janot Casa Janotet Casa Joan
Casa Manel Casa Menut Casa Moronat
Casa Peret Casa Peró La Rectoria
Casa Rinflat Casa Xamorra Casa Xirinell
Notes
Referències
Bibliografia
MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. VI pàg. 306. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. .
Enllaços externs
Sellui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Web de l'Ajuntament de Baix Pallars .
Categoria:Entitats de població de l'antic municipi de Montcortès de Pallars Categoria:Entitats municipals descentralitzades del Pallars Sobirà