Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica. És situat a la costa oest, vorejant l'oceà Pacífic. És l'estat més ric i més poblat dels EUA, i el tercer en extensió (després d'Alaska i Texas). El seu sobrenom oficial és l«Estat Daurat» (The Golden State), un nom que fa referència a la febre de l'or del . La població es concentra sobretot al centre i al sud de l'estat, especialment a les aglomeracions de San Francisco, Los Angeles i San Diego, a la costa.
Moltes de les seves ciutats porten el nom de les missions fundades per l'explorador català Gaspar de Portolà o el franciscà mallorquí Juníper Serra, conegut com a fra Ginebró; que exploraren aquestes terres, a mitjan , en nom de la Corona Espanyola.
La gran extensió li proporciona una gran varietat geogràfica, que comprèn des de zones desèrtiques fins a boscos molt plujosos, i des d'indrets situats sota el nivell del mar (la Vall de la Mort, a -86 m), fins a la muntanya més alta dels EUA fora d'Alaska (el Whitney, de 4.421 m).
La riquesa i les bellesa naturals d'aquest estat es concentren en coneguts parcs naturals, com ara la costa de Big Sur, les Illes del Canal, la Vall de la Mort, els Arbres de Josuè, el Parc Nacional del Canyó dels Reis, Redwood, i Yosemite.
Califòrnia fa frontera amb els estats dels EUA d'Arizona i Nevada a l'est, Oregon al nord, i al sud amb l'estat de Baixa Califòrnia de Mèxic.
Història Califòrnia fou habitada per successives onades d'immigrants durant els darrers 10.000 anys i era un dels llocs més diversos tant des del punt de vista cultural com lingüístic de l'Amèrica del Nord precolombina. La zona era habitada per més de 70 grups diferents d'indígenes americans. Les poblacions que vivien a la costa solien caçar mamífers marins, pescar salmons i recollir mariscs, mentre que els grups de l'interior caçaven i recollien nous, glans i baies. Les poblacions californianes també eren diverses en l'organització política. El comerç, els matrimonis i les aliances militars fomentaven moltes relacions socials i econòmiques entre els diversos grups.
El primer europeu a explorar la costa nord va ser el portuguès Juan Rodríguez Cabrillo el 1542 navegant per a l'Imperi Espanyol. Uns 37 anys més tard, l'explorador anglès Francis Drake també va explorar i va reclamar una part indefinida de la costa el 1579. Comerciants espanyols també van començar a fer-hi visites amb el galió de Manila durant els seus viatges d'anada i vinguda des de les Filipines a partir de 1565. Sebastián Vizcaíno va explorar i va cartografiar la costa de Califòrnia el 1602 per a la Nova Espanya. miniatura|esquerra|Missió de Santa Barbara
Els missioners espanyols van crear vint-i-una missions al llarg de la costa del que avui es coneix com a l'Alta Califòrnia, juntament amb petits pobles. La primera missió a l'Alta Califòrnia es va establir a San Diego el 1769. El 1821, la Guerra d'Independència de Mèxic va aportar a Mèxic (incloent-hi Califòrnia) la independència d'Espanya, per als pròxims vint-i-cinc anys. L'Alta Califòrnia, va seguir sent una remota província del nord de Mèxic. Ranxos ramaders, o ranxos, van emergir com a les institucions dominants de Califòrnia. Després de la independència mexicana d'Espanya, la cadena de missions va passar a ser propietat del govern mexicà i va ser secularitzada el 1832. Els ranxos es van desenvolupar sota propietat dels californis (californians de parla hispana) que havien rebut subvencions i també pel seu comerç amb comerciants de Boston.
A partir de la dècada de 1820, colons provinents dels Estats Units i del Canadà van començar a arribar al nord de Califòrnia. Aquests colons van ser els precursors dels grans canvis que més tard van escombrar el territori mexicà. Aquests nouvinguts utilitzaven el Siskiyou Trail, el Califòrnia Trail, l'Oregon Trail i el vell Camí espanyol per creuar les escarpades muntanyes i deserts. En aquest període, la Rússia Imperial també va explorar la costa de Califòrnia i va establir un lloc comercial a Fort Ross.
El 1846, els colons es van rebel·lar contra l'Estat mexicà durant la Revolta de la Bandera de l'Ós. Posteriorment, els rebels van plantar la Bandera de l'Ós (amb un ós, una estrella, una banda de color vermell i les paraules «República de Califòrnia») en el Comtat de Sonoma.
El primer i únic president de la República Californiana va ser William B. Ide, que va tenir un paper fonamental durant la Revolta de la Bandera de l'Ós. El seu mandat va durar vint-i-cinc dies i va acabar quan Califòrnia va ser ocupada per les forces dels EUA durant la Guerra Mexicano-Americana.
La República de Califòrnia va durar poc, ja que aquell mateix any va esclatar la Guerra Mexicano-Americana (1846-1848). El comandant John D. Sloat de l'Armada dels Estats Units va dirigir les seves tropes cap a la badia de Monterey i aquí va començar l'ocupació militar de Califòrnia pels Estats Units. Nord Califòrnia es va retre en menys d'un mes. Després d'una sèrie de batalles al sud de Califòrnia, el Tractat de Cahuenga va ser signat pels californians el 13 de gener de 1847, assegurant el control nord-americà de Califòrnia. Després del Tractat de Guadalupe-Hidalgo que va posar fi a la guerra, la regió va ser dividida entre Mèxic i els Estats Units, el territori occidental de l'Alta Califòrnia, es va convertir en els estats nord-americans de Califòrnia, Arizona, Nevada, Colorado, i Utah, mentre que la zona inferior de Califòrnia, Baixa Califòrnia, es va mantenir en poder de Mèxic.
El 1848, la població no nativa de Califòrnia s'estimava en no més de 15.000 persones. Però després del descobriment d'or, la població va florir amb ciutadans provinents de la resta dels EUA, d'Europa, i d'altres llocs. El 9 de setembre de 1850, com a part del compromís de 1850, Califòrnia va ser admesa en els Estats Units com un estat lliure (en el qual es prohibia l'esclavitud).
miniatura|Una locomotora del ferrocarril transcontinental La representació del govern de Mèxic a l'estat de Califòrnia estava a Monterey fins a 1835, quan les autoritats mexicanes van abandonar Califòrnia, deixant les seves missions militars i forts. El 1849, la Convenció Constituent es va celebrar per primera vegada. Entre les funcions, tenia la tasca de determinar la ubicació de la nova capital de l'Estat. Les primeres sessions legislatives es van celebrar a San José (1850-1851). Altres es van celebrar a llocs com Vallejo (1852-1853), i prop de Benicia (1853-1854), encara que aquests llocs finalment van resultar ser inadequats. La capital ha estat Sacramento des de 1854, amb només una breu interrupció el 1861 quan les sessions legislatives es van celebrar a San Francisco a causa de les inundacions a Sacramento.
Els viatges entre Califòrnia i les parts central i oriental dels Estats Units eren llargs i perillosos, fins que va arribar al 1869 el primer ferrocarril transcontinental que passava a través de la Sierra Nevada. Després que aquest enllaç ferroviari fora creat, centenars de milers de ciutadans dels EUA van arribar a l'oest. Els nous californians van anar descobrint que la terra de l'estat estava molt ben preparada per al cultiu de fruiters i agricultura en general.
Durant principis del , es va accelerar la migració a Califòrnia amb la construcció de les principals carreteres transcontinentals com la Lincoln Highway i la Ruta 66. En el període comprès entre 1900 a 1965, la població va créixer molt i va passar de tenir menys d'un milió d'habitants a convertir-se en l'estat més poblat de la Unió. L'estat és considerat com un centre mundial de la tecnologia i l'enginyeria industrial, de la indústria musical i d'entreteniment, i centre de producció agrícola.
Geografia
Califòrnia està tocant l'oceà Pacífic, Oregon, Nevada, Arizona i l'estat mexicà de Baixa Califòrnia. Amb una superfície de 410.000 km², és el tercer estat més gran, després d'Alaska i Texas. miniatura|esquerra|Mapa de Califòrnia.
Al centre de l'estat es troba la Vall Central de Califòrnia, delimitada per les serralades costaneres a l'oest, la Sierra Nevada a l'est, el Cascade Range al nord i les Muntanyes de Tehachapi al sud. La Vall Central és el cor agrícola de Califòrnia i produeix aproximadament un terç dels aliments de la nació. El Delta del Ritu Sacramento-San Joaquin el divideix en dos: la part nord, la Vall de Sacramento, que és la conca del Riu Sacramento; mentre que la porció sud, la Vall de San Joaquin, és la conca hidrogràfica del Riu San Joaquin; ambdues valls reben els seus noms dels rius per les quals passen. El delta dels rius Sacramento-San Joaquin Delta serveix per a l'abastament d'aigua per a l'estat. L'aigua es reparteix a través d'una extensa xarxa de canals i bombes hidràuliques que recorren gairebé tota l'extensió de l'estat. L'aigua del Delta proporciona aigua potable a gairebé dos terços de la població de l'estat, i també proporciona aigua als agricultors de la part oest de la Vall de San Joaquin. Les Illes Santa Bárbara són prop de la costa sud.
El cim més alt de Califòrnia, el Whitney, es troba a la serralada de Sierra Nevada, a 4.421 m. La Vall de Yosemite —famosa per les seves cúpules tallades per glaceres—, el Parc Nacional Sequoia —llar de les sequoies gegants— i el profund llac d'aigua dolça, Lake Tahoe, també es troben en aquesta serralada.
A l'est de Sierra Nevada es troben la Vall d'Owens i el Llac Mono. A la part occidental de l'estat hi ha Llac Clear, el llac d'aigua dolça més gran a tota Califòrnia. Lake Tahoe, encara que és més gran, està dividit entre l'estat de Califòrnia i Nevada. Les temperatures baixen a nivell polar durant l'hivern a la Sierra Nevada, que té dotzenes de petites glaceres —incloent-hi la Glacera de Palisades, la glacera més meridional dels Estats Units.
El voltant del 45 per cent de la superfície total de l'estat està coberta per boscos, i la diversitat de les espècies de pi és inigualable. Califòrnia conté més boscos que qualsevol altre estat, excepte Alaska. Molts dels arbres de les Muntanyes Blanques de Califòrnia són els més antics del món.
Al sud, l'interior es troba cobert per un gran llac salat, el Salton Sea. Els deserts de Califòrnia representen el voltant del 25 per cent de la superfície total. El desert del centre-sud s'anomena Mojave; al nord-est del Mojave es troba la Vall de la Mort, on es registren les temperatures més altes de l'Amèrica del Nord. Gairebé tot el sud-est de Califòrnia és àrid amb temperatures extremadament altes durant l'estiu.
Al llarg de la costa de Califòrnia es troben les principals àrees metropolitanes, incloent-hi Los Angeles, San Francisco, i San Diego.
Califòrnia és coneguda pel fet que pateix molts terratrèmols, a causa d'una sèrie de falles, particularment la Falla de San Andrés. També és vulnerable a tsunamis, inundacions, sequeres, incendis. També hi ha diversos volcans.
Clima miniatura|Costa del Big Sur. El clima de Califòrnia varia de mediterrani a subàrtic. Una gran part de l'estat té un clima mediterrani, amb hiverns freds i plujosos i estius secs. El fresc corrent de Califòrnia provinent d'alta mar sovint crea boira prop de la costa a l'estiu. A l'interior, els hiverns són freds i els estius, més càlids.
La part nord de l'estat té una mitjana anual de precipitacions més gran que el sud. Les serralades influeixen en el clima, també: algunes de les parts més plujoses de l'estat estan situades a l'oest dels vessants de les muntanyes. El nord-oest de Califòrnia té un clima temperat, i la vall Central té un clima mediterrani però amb unes temperatures més extremes que les de la costa. Les altes muntanyes, com la Sierra Nevada, tenen un clima de muntanya amb neu a l'hivern i moderada de calor a l'estiu.