Sarroca de Bellera és un municipi de la comarca del Pallars Jussà. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Manyanet.
Està situat al límit entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça; de fet, una part del terme actual de Sarroca de Bellera és de l'Alta Ribagorça: es tracta de l'antic terme municipal de Benés, unit a Sarroca de Bellera el 1972. És, per tant, com Tremp, un terme municipal realment a cavall entre aquestes dues comarques.
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. calia agrupar els termes municipals de Sarroca de Bellera i de Senterada en un municipi que, amb el nom de Sarroca i Senterada, tindria la capitalitat a Senterada per ser la població amb més habitants de totes dues. Això comportaria la desaparició com a enclavament de Larén. A més, es proposava incloure en aquest nou municipi el poble d'Erta, pertanyent al Pont de Suert. Finalment, es preveia una agrupació de municipis del de Sarroca i Senterada amb el de la Torre de Cabdella.
Sarroca de Bellera és al nord de la comarca del Pallars Jussà. Forma la meitat occidental de l'apèndix que es crea cap al nord en aquesta comarca (consulteu el mapa d'aquesta mateixa pàgina). És accessible des del quilòmetre 325 de la carretera N-260, entre la Pobla de Segur i Pont de Suert, d'on arrenca cap al nord-oest la carretera L-521, que mena al poble en 1 quilòmetre. Sarroca de Bellera queda enlairada al nord de la carretera N-260, just al damunt del km. 326.
Etimologia La Roca (el Castell) de Bellera, és el que significa el nom del poble. És a dir, el castell principal de la baronia de Bellera, senyors del poble i de les valls adjacents. Es tracta, doncs, d'un topònim romànic medieval.
Geografia Llista de topònims de Sarroca de Bellera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|centre|800px|Panoràmica de la capital del municipi (Sarroca de Bellera) Descripció geogràfica En aquest apartat es descriu únicament l'antic municipi de Sarroca de Bellera, de 24,82 km² d'extensió, abans que fos ampliat amb els 62,44 de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Aquest antic terme està descrit en el seu article.
Termes municipals limítrofs:
Perímetre del terme Límit amb el terme de Senterada S'inicia aquesta descripció en el triterme entre el Pont de Suert (Viu de Llevata) i Senterada. Aquest punt és al sud-oest de la Roca d'Eloi, a 1.561,4 m, en una carena paral·lela a ponent al Serrat del Forn Vell, tots contraforts de la Serra de Comillini. Des d'aquest lloc, el termenal amb Senterada segueix una línia bastant recta cap a llevant, decantant-se lleugerament cap al sud. Després de travessar el Serrat del Forn Vell, torna a buscar la carena de la Serra de Comillini, fins a la cota 1.485,8, i baixa lleugerament al nord de la carena on es dreça del dolmen conegut com la Casa Encantada, que queda en terme de Senterada. Segueix pel Serrat de les Bordes fins a la Roca del Vinyer, de 1.058,9 m, que deixa també dins el terme de Senterada, i va a buscar el riu Cadolla, a 815 m, al nord de les Planes d'Arco i al sud del Dolmen del Mas, que queda dins del terme de Sarroca de Bellera.
Segueix el riu Cadolla fins que aquest vessa en el riu Bòssia, a 790 m, a prop i al sud-est del Mas de Rossell i del Dolmen del Mas, i llavors segueix aigües avall el riu Bòssia, durant uns 700 metres, fins que a prop del punt quilomètric 321, el termenal abandona el riu, travessa la carretera N-260 i s'enfila cap a la Roca d'Aguilar, de 925,4 m, des d'on segueix cap a llevant fent un arc per passar per la capçalera del barranc de les Mines i arribar a l'extrem nord-est de l'Alzinar del Pegaire. D'aquest indret, trenca cap al nord-est, com si s'adrecés al Cap de l'Alzinar, però al sud d'aquest turó, i al nord, a la capçalera, d'un barranc que baixa del turó, a 955 m, es troba un nou triterme, aquest entre Senterada, Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, en l'antic terme de la Pobleta de Bellveí.
Límit amb l'antic terme de la Pobleta de Bellveí (la Torre de Cabdella) Des del punt anterior, el límit dels termes puja en direcció nord fins a atènyer el Cap de l'Alzinar, de 1.007,7 m, des d'on emprèn la direcció nord-oest per tal de seguir una carena. Així, arriba al cap de poc al Tossal Gros (un de tants Tossal Gros que hi ha als Pallars), de 1.039,1 m. alt, on troba l'extrem sud-est de la Serra de la Bastida, que només segueix uns 300 metres, ja que en aquell moment el termenal trenca cap al nord-est per baixar de dret a trobar la llera del barranc de Sant Genís. Segueix aquest barranc aigües amunt (cap al nord-oest), fins que arriba al lloc on el barranc del Grau aflueix en el de Sant Genís. La intersecció d'aquests dos torrents és el triterme entre Sarroca de Bellera, la Torre de Cabdella (antic terme de la Pobleta de Bellveí i l'enclavament de Larén, del terme municipal de Senterada.
Límit amb l'enclavament de Larén, del terme de Senterada Des del darrer lloc esmentat, situat a 943 m, el termenal segueix íntegrament el barranc de Sant Genís, sempre cap al nord, inflexionant lleugerament cap a l'oest. Quan aquest torrent, ja a la seva capçalera, es forma per la unió dels barrancs de les Crastes i de la Quadra, es troba el límit de tres termes: l'antic de Sarroca de Bellera, l'enclavament de Larén, del municipi de Senterada, i l'antic terme de Benés, actualment inclòs també en el de Sarroca de Bellera.
Límit amb l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça, actualment integrat en el de Sarroca de Bellera Des d'aquest darrer punt, l'antic límit de termes, ara inexistent, pujava cap al nord-oest cap a lo Coll Permir, de 1.536,1 m, trencava cap a ponent passant pel Tossal de la Doïl (1.606,3), girava cap al sud-oest cap al Pui de Far, de 1.622,5 m, i anava baixant per la carena cap al sud-oest cap a la Collada de Santa Coloma (1.493,6) i la Collada d'Erdo (1.404,9). En aquest lloc, l'antic termenal anava cap a ponent, vers els Tossalets (1.418,9), baixant per la Serra de Vilella, i arribant a la Collada del Santet, de 1.243,2 m
De la Collada del Santet, cap al nord fent un arc tancat per ponent, que deixava Buira en terme de Benés, cap al Tossal, de 1.260,3 m i la Serra de Mingo (1.210,7). Baixava el termenal, sempre cap al nord-oest, fins a la confluència de la Valiri amb el riu de Manyanet, a 1.040 m En aquest lloc, el termenal torcia cap al sud-oest, pujant cap al Tossal de Prat d'Hort, de 1.526,6 m, des d'on davallava cap al sud-sud-oest, per anar a buscar el capdamunt del barranc de Montevui, on els antics termes de Benés i Sarroca de Bellera, en el seu sector originari, trobaven el vell terme de Viu de Llevata.
Límit amb l'antic terme de Viu de Llevata (el Pont de Suert) Quan troba el barranc de Montevui el termenal segueix la pista que en marxa cap al sud, arriba a la carena següent, ara en direcció sud-est. Quan arriba a la carena següent, a 1.358,8 m, el termenal abandona la pista que ha seguit el darrer tros, i s'adreça de dret a llevant fins a baixar al barranc de la Fontalada, que ateny a l'alçada de 1.250 m. Segueix barranc avall, cap al sud-est, fins que es troba aquest barranc amb el de la Salanca, prop de la Font de la Salanca, a 1.133 n. alt. En aquest lloc es forma el barranc d'Ardia, que baixa cap a l'est. Aquest barranc fa de termenal fins a 650 metres a ponent de Xerallo, als Penals d'Uries, on el termenal abandona la vall del torrent i emprèn la direcció sud-est.
Dels Penals d'Uries, la línia de terme fa una girada primer cap al sud-est per anar fent un arc que acaba emprenent la direcció sud, i va pujant dels 1.000 m inicials, als 1.200 dels Plans, al capdamunt de la llau d'Infern, o barranc del Lladrer, passant prèviament per la Roca d'en Boruna i el Lladrer. Després de fer una mica de girada cap al sud-oest, torna a seguir cap al sud-est, i sense seguir cap accident orogràfic fix, continua pujant cap a la Curnereta i la Roca d'Eloi, al sud-oest de la qual es troben els termes de Sarroca de Bellera, el Pont de Suert i Senterada, on ha començat aquesta descripció.
L'interior del terme La vall de les Esglésies El terme municipal de Sarroca de Bellera, fent-ne l'extracció de l'antic terme de Benés, és bàsicament una vall amb totes les seves valls afluents. En efecte, els rius de Manyanet i la Valiri, també anomenat riu d'Avellanos, s'ajunten a la Mola d'Amunt, just a l'entrada del terme municipal de Sarroca de Bellera, al nord-est de les Esglésies. En aquest punt el Manyanet passa a anomenar-se riu de les Esglésies), nom que mantindrà fins passat Xerallo.
El riu de les Esglésies vertebra la meitat occidental del terme de Sarroca de Bellera i, a més, és el pas obligat per enllaçar amb l'antic terme de Benés, actualment depenent de l'ajuntament de Sarroca de Bellera. Durant el seu curs, aquest riu rep tot d'afluents d'una banda i l'altra, ja que en aquest territori s'obren tot de petites valls que conflueixen en la principal. Així, en passar pel poble de les Esglésies s'aboca en el riu principal per la dreta el barranc de Canarill, que marca una llarga i profunda vall de nord-oest a sud-est que baixa del poble de Sentís, pertanyent a l'antic terme de Benés.
Al cap de poc, i encara per la dreta (en aquest tros la riba esquerra del riu de les Esglésies és terme de Benés), arriba un barranc sense nom i de seguida el barranc del Bosc, que no conté cap zona habitada, només algunes bordes, però que marca una altra vall llarga i profunda. Després, just abans de Castellgermà, encara sempre per la dreta, hi aflueix el barranc de la Santa, que marca el límit nord de Castellgermà. El barranc de la Santa i el seu afluent de capçalera, el barranc del Pinar davallen del Tossal Gros, al límti del terme, i solquen dues valls també llargues i en alguns moments força profundes.
Ja a l'alçada de Xerallo, un parell de barrancs baixen de les serres de llevant, però torna a ser de ponent que arriba un altre barranc important: el barranc d'Ardia, que és el que marca el límit meridional de la fàbrica de Xerallo. El barranc d'Ardia es forma a prop del límit de ponent del terme, al nord de Perves, per la unió de tot de barrancs de muntanya, que formen un ample circ: de sud-oest a nord-oest es troben el barranc de la Salanca, format a la capçalera pels barrancs del Torcal i dels Pallerons, i el barranc de Fontalada. Al cap de poc d'haver-se ja format el barranc d'Ardia, encara rep el Rial Gran, que ve del nord. El barranc d'Ardia, que és el límit del terme la major part del seu recorregut, fa de límit nord de la carena per on puja la carretera N-260 cap al Coll de la Creu de Perves i el Pont de Suert.
Al sud del poble de Xerallo, el riu de les Esglésies rep el barranc de Perves, que només té els últims metres en terme de Sarroca de Bellera, i s'acaba el riu de les Esglésies. Gira cap al sud-est, la vall canvia lleugerament d'aspecte, i el riu passa a anomenar-se Bòssia.
La vall del riu Bòssia El Pont de Xerallo sol agafar-se com a referència per a aquest canvi. Ja com a riu Bòssia, rep per la dreta el barranc del Lladrer, que té la Llau d'Infern a la capçalera, i troba de seguida la població de Sarroca de Bellera a la seva esquerra. En aquest moment la vall es fa més ampla, amb la major part dels pobles del terme enfilats al nord i nord-est de la vall. Del sud, el Bòssia rep alguns afluents, com la Llau del Forn Vell, que provenen de les altes serres que delimiten el terme a migdia.
miniatura|esquerra|Costat septentrional de la vall del riu Bòssia