Un guió és l'escrit detallat on es decideixen els aspectes literaris, tècnics i gràfics d'un projecte audiovisual. El format del guió està molt reglamentat i utilitza molta argot estandarditzat, seguint una sèrie de normes preestablertes de manera que es desmarca de l'escriptura literària.
És fonamental conèixer a qui hom es dirigeix, és a dir, quin serà el target al que es vol arribar: edat, perfil demogràfic, nivell de coneixements… Per tant, el contingut del guió ha de ser clar i senzill perquè el missatge que vol transmetre l'emissor sigui el mateix que el que rep l'audiència. La varietat d'estructures formals és infinita. Es pot partir d'estructures ficcionals (guió cinematogràfic) o no ficcionals o de formats que combinin ambdues possibilitats.
Un guió, és primer de tot la descripció més o menys precisa, coherent, sistemàtica, comprensible i atraient d'un succés o d'una sèrie de successos. És una forma, que pot estar en constant canvi, és una ficció làbil on les paraules, excepte els diàlegs, són contingents (substitueixen a les imatges).
Es tracta, doncs, per al guionista, de determinar allò que ell considera com a essencial per no ofegar-se en preocupacions imprecises i secundàries, i de saber sobre què ha de, si arriba el cas, fer èmfasi (la subtilesa de la psicologia, la versemblança, la veritat històrica, la intensitat dramàtica, etc.), tot això amb la finalitat de realitzar millor la seva idea.
Estructura Un guió consta de macroestructura i microestructura.
Dins de l'estructura del guió s'han de tenir diferents elements que ajuden a compondre la seva macroestructura. La història és l'esdeveniment principal de l'acció, formada pels canvis que han portat al protagonista a una situació diferent a la inicial. La trama és la pauta d'esdeveniments internaments coherents i interrelacionats que donen forma i disseny a una narració, i el resultat de l'elecció que el guionista faci de la seva història serà la trama. El conflicte expressa el canvi en la situació de la vida d'un personatge. El paradigma és l'estructura dramàtica, un esquema conceptual. Una eina per trobar el camí en el procés d'escriptura del guió. Es com un model a escala que ens proporcionarà l'aspecte que té un guió i proporciona el desenvolupament dels actes. Per exemple: primer acte, plantejament, primer nus de la trama; segon acte, confrontació, segon nus de la trama; tercer acte.
La llei de la progressió continua determina que les parts del guió comporten que la tensió dramàtica sigui concebuda per anar creixent fins al final. Per això és necessari l'exposició o part inicial del guió on l'espectador rep tots els elements i punts de partida de la història, el ganxo, que és l'esdeveniment impressionant, estrany o sorprenent que se situa al principi, les escenes, que en una pel·lícula normal seran aproximadament entre quaranta i seixanta i han de tenir un valor i un sentit i proporcionar informació sobre els personatges, el món o la història al públic. Les seqüències o sèries d'escenes contenen habitualment de dues a cinc escenes. Les escenes canvien en aspectes petits l'evolució del guió. Els actes són una sèrie seqüències que troba el seu punt més important en una escena de clímax. S'aconsellen tres actes que es corresponen amb l'exposició, conflicte i desenllaç. El clímax o punt culminant de la progressió dramàtica se situa al final del guió i després no pot haver-hi més que escenes de resolució i distensió, i en el desenllaç on es resolen cada un dels conflictes que han sorgit al relat.
Idea La idea és el punt de partida d'un guió, és el motor de la història que es desenvoluparà. Aquesta és la prova viva de la narració i pot provenir d'un somni, una conversa, la notícia d'un diari, etc.
Storyline
L'story-line és el pas de la idea a la història. Consisteix a concretar quins seran els protagonistes principals, el seu objectiu i els obstacles amb els quals es trobaran. La redacció ha de ser breu i esquemàtica i s'ha de poder explicar en poques paraules de manera global.
Sinopsi argumental
miniatura|Exemple de guió literari. Un cop s'ha pensat en la història en la qual es basarà el guió, s'ha d'explicar en detall les diferents accions, personatges i localitzacions que apareixeran. L'extensió del document dependrà del nivell de detall que vulgui donar el guionista a la història. Per explicar l'argument s'ha d'utilitzar un llenguatge clar perquè després caldrà transformar-ho en imatges (storyboard).
En la sinopsi cal destacar els personatges, temps i localitzacions. Els personatges són els que carreguen el pes de l'acció, fan avançar la història amb la seva pròpia evolució i perquè aquesta funcioni cal que aquests es moguin, canviïn, creixin o caiguin. A l'hora de crear un personatge cal tenir en compte quin tipus de personatge és, ja que en una mateixa història podem trobar personatges principals, que són més complexos i tenen més matisos, i personatges secundaris que són més plans i no es descriuen amb tant de detall. A l'hora de desenvolupar el personatge protagonista, es recomana que el guionista es faci una biografia d'aquest, per tal que sàpiga quins són els seus orígens, gustos, hobbies i, sobretot, el seu somni, desig i necessitat. Altres autors afegirien el disseny del personatge basat en la caracterització física i psíquica. Aquesta ha de fer que l'espectador simpatitzi amb el personatge generant-li així una esperança (quan està a punt d'aconseguir un objectiu) i un temor (quan s'enfronta a un obstacle). Cal definir i acotar on es desenvolupa l'acció i el temps en el qual es produeix (marc temporal de la història).
Guió cinematogràfic El guió cinematogràfic, també conegut com a screenplay o script, és un tipus de guió que serveix de base per una producció audiovisual a realitzar, és a dir, conté una explicació detallada de com serà el resultat del projecte. Normalment, a la indústria audiovisual, s'acostuma a fer servir aquest tipus de guió per vendre una idea o fer una proposta a un productor financer.
Pel que fa al contingut, aquest tipus de guió conté les dades més importants sobre la història o el plot que es vol representar com, per exemple, els diàlegs, les escenes i les diverses seqüències. Tanmateix, el guió cinematogràfic no inclou informació sobre els aspectes tècnics que es requeriran durant l'elaboració de la peça audiovisual com les càmeres que es faran servir, els plànols, la il·luminació, el vestuari, etc.
Guió literari És l'etapa posterior a la sinopsi argumental on es fa la divisió per escenes. En aquest hi apareixen les accions, els diàlegs dels personatges, la localització i el temps. Els diàlegs tenen tres funcions: caracteritzar els personatges, aportar informacions importants i fer avançar la trama. El resultat d'això és l'esborrany del primer guió.
A diferència del guió cinematogràfic, el literari és una mica més complex i la seva finalitat no és aconseguir l'aprovació de ningú, sinó que l'equip de treball pugui captar perfectament què es vol explicar o narrar, i com es vol transmetre. Per assolir aquest objectiu, el guió literari ha de descriure tot el que l'espectador veurà en mirar la peça, i ho farà de manera senzilla, però amb els detalls necessaris. En definitiva, el guió literari descriu el contingut audiovisual des del punt de vista de l'espectador i de les escenes. Amb relació a l'elaboració d'aquest tipus de guió, aquest acostuma a ser elaborat separant les escenes i ordenant-les cronològicament, a excepció de les que són una mica més complexes en l'àmbit temporal com els flashbacks o els flashforwards, les quals se solen descriure a part del guió principal o són marcades amb asteriscs o caràcters especials per indicar que són diferents o que no pertanyen cronològicament on estan situades. També és fonamental especificar en cada una de les escenes que s'esmentin al guió, la localització, si és interior o exterior, l'hora del dia, entre altres elements que permetin situar a l'espectador en el context temporal del clip.
Guió tècnic El guió tècnic és el document de producció representat en una graella que conté la informació necessària per a executar cadascun dels plans que l'obra audiovisual requereix. Ha de contenir els següents apartats: seqüències, escenes, pla, vídeo, àudio, temps parcial del pla, temps total del metratge. Els plans han de seguir un ordre cronològic encara que es visualitzi el mateix pla. A la graella s'hi poden afegir els apartats que s'escaigui segons les necessitats de la realització del projecte audiovisual.
SeqüènciaEscenaPlaVídeoÀudioTemps parcialTemps total216Pla mitjàLaura: A quina hora et va bé quedar?00.00.0300.10.45
Storyboard
El Storyboard és un conjunt d'il·lustracions mostrades en seqüència que substitueixen la informació descriptiva amb l'objectiu d'explicar què succeeix a la història. A peu d'imatge s'hi poden afegir anotacions per aclarir les accions o moviments dels personatges.
El guió il·lustrat, també conegut com a Storyboard, és un dels guions més visuals i fàcils d'entendre, ja que, com bé diu el seu nom, és il·lustrat. Es tracta d'un document que té un format de còmic, on cada dibuix representa una escena que, posteriorment, s'haurà de traslladar a la pantalla gran. Aquest tipus de guió és molt útil perquè els realitzadors i productors del clip puguin tenir una idea clara de què es pretén gravar i transmetre als espectadors. De fet, és molt habitual l'ús de l’Storyboard pels clips animats, ja que els dibuixos del guió es traslladaran directament a l'animació. D'altra banda, aquest guió també té gran utilitat a l'hora de coordinar el rodatge amb la part artística del projecte, ja que permet desenvolupar a la perfecció tots els decorats físics o en 3D. Pel que fa a la seva estructuració i composició, els Storyboards més habituals són els que segueixen l'estil americà: un document en format de còmic, amb vinyetes de mides uniformes depenent de l'enquadrament que es vulgui fer amb la càmera.
El Ladder Script o escaleta El tipus de guió menys complex que hi ha és l'escaleta, altrament anomenat Ladder Script. És considerat el guió més simple perquè es tracta d'una mena de resum del producte audiovisual que es vol crear. També és considerat un guió intermedi entre el literari i el tècnic, sobretot en les grans produccions.
Bàsicament, el Ladder Script consisteix en una llista de totes les escenes, seqüències o situacions que s'han de gravar, juntament amb una petita descripció al costat de cadascuna. En el cas de produccions grans, aquesta breu llista es pot considerar una mena d'esborrany del guió literari, que serà elaborat posteriorment. Respecte a la seva utilitat, l'escaleta servirà als càmeres per guiar-se dins el rodatge de manera senzilla, sense gaires complicacions. A més a més, també és útil per poder controlar i preveure les imatges que s'han de gravar per a després, poder realitzar un bon muntatge.
Guió gràfic Tipus de guió semblant a l'storyboard que incorpora especificacions tècniques o diàlegs dels personatges. Seria un tipus de document molt semblant al còmic.
Animàtica o animatrònica Es tracta d'un procés que consisteix a passar el guió gràfic per un editor de vídeo, el resultat d'aquesta operació serà una mena d'animació que ens ajudarà a temporalitzar els diferents plans del projecte audiovisual.
Presentació del guió literari El primer que s'ha de tenir en compte a l'hora de presentar un guió és realitzar una portada que ha d'incloure el títol del guió, el nom i cognoms dels guionistes que l'han fet i el número de propietat intel·lectual en el cas que el guió s'hagi registrat per evitar possibles plagis.
Durant tota la redacció del guió cal mantenir la mateixa tipografia i cos de lletra. No poden haver-hi cursives, negretes, ni paraules subratllades.