Aristodem (en grec Ἀριστόδημος) va ser un rei messeni del .
Al sisè any de la primera guerra messènica, l'oracle de Delfos va predir que l'estat messeni només sobreviuria si una filla d'un membre de la dinastia dels Epítides (descendents d'Èpit) fos sacrificada. A la filla del rei Licisc, que havia estat elegida per sorteig, Epèbol, l'endeví de la ciutat, la va rebutjar perquè no la va considerar filla autèntica, ja que la seva dona, que no podia tenir fills, la va fer passar per filla seva, i Aristodem, un valent guerrer que era d'una branca dels Epítides, va oferir llavors a la seva filla.
El nuvi de la noia s'hi va oposar i per salvar-la va declarar falsament que estava prenyada. El pare va matar la seva filla i va obrir-li la panxa per veure si era veritat. Epèbol no va acceptar el sacrifici perquè la mort de la noia no s'havia ofert als déus i va demanar una altra noia, però el rei Eufes va convèncer el poble que la petició ja s'havia complert.
Quan tot això es va saber a Esparta, per temor, van aturar la guerra durant cinc anys, i finalment es va reprendre quan van obtenir presagis favorables. El rei Eufes va morir a la lluita i no va deixar hereus.
Llavors Aristodem va ser elegit rei i l'any 724 aC va obtenir una gran victòria, però els espartans es van assabentar del frau en el sacrifici de la noia i van seguir la lluita obtenint diverses victòries fins que el rei, sense esperança, es va suïcidar a Itome, potser l'any 722 aC.Pausànies. Descripció de Grècia. IV, 9, 10, 11 i 13
Referències
Categoria:Reis europeus Categoria:Messenis de l'antiguitat Categoria:Polítics de l'antiga Grècia Categoria:Biografies del segle VIII aC Categoria:Morts a Grècia