Marian Diamond (cognom de soltera Cleeves; Glendale, Califòrnia, 11 de novembre de 1926 – Oakland, Califòrnia, 25 de juliol de 2017) va ser una científica pionera estatunidenca i educadora, considerada una de les fundadores de la neurociència moderna. Amb el seu equip van ser els primers en publicar que el cervell pot canviar amb l'experiència i millorar amb l'enriquiment, un estudi que va trencar el paradigma i que va aportar les primeres dades conclusives que confirmaven el que ara coneixem com a plasticitat del cervell. La seva recerca en el cervell d'Albert Einstein va ajudar a accelerar la revolució científica que s'estava desenvolupant sobre les funcions de les cèl·lules glials del cervell. Les seves classes d'anatomia humana a YouTube van ser el segon curs universitari més popular al món l'any 2010. Va ser catedràtica d'anatomia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En altres estudis publicats, va explorar les diferències entre el còrtex cerebral de rates mascles i femella, l'enllaç entre el pensament positiu i salut immunitària i el paper de les dones a la ciència.
Biografia Primers anys Va néixer a Glendale (Califòrnia), era la filla més petita de Montague Cleeves i Rosa Marian Wamphler Cleeves que van tenir altres cinc fills. El seu pare era un metge anglès i la seva mare una professora de llatí a l'Institut de Berkeley. Es va criar a La Crescenta. Va anar, igual que els seus germans, a l'escola propera de La Crescenta, a l'Institut Clark Junior, a l'Institut Glendale i, finalment, a la Glendale Community College, abans d'anar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.
Carrera Després de graduar-se l'any 1948, va passar un estiu a la Universitat d'Oslo (Noruega), abans de tornar a Berkeley per a finalitzar els seus estudis de postgrau, essent la primera estudiant de postgrau dona del departament d'anatomia. La seva tesi doctoral va ser «Interrelacions funcionals de l'hipotàlem i la neurohipòfisi», publicada el 1953.
Mentre preparava el seu doctorat va començar a ensenyar, esdevenint aquesta una passió que li va durar tota la vida, i va continuar fins ben entrada la vuitantena. Es va doctorar en anatomia humana.Després de treballar com a ajudant de recerca a la Universitat Harvard entre 1952 i 1953, va ser la primera dona professora de ciències a la Universitat Cornell; hi va treballar de 1955 a 1958, i hi va ensenyar biologia humana i anatomia comparada. Va retornar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley l'any 1960 per a fer-hi de professora. Es va afegir a un projecte de recerca que estaven fent els psicòlegs David Krech, Mark Rosenzweig, i el químic Edward Bennett, com a neuroanatomista.
L'any 1964, Diamond va obtenir les primeres proves, a partir de les mides anatòmiques que «mostren la plasticitat de l'anatomia del còrtex cerebral dels mamífers». Aquests resultats espectaculars varen fer que es prestés atenció a la plasticitat de cervell i, com Diamond va escriure l'any 2009, «va obrir les portes als nostres experiments per continuar durant els següents trenta-set anys».
La Universitat de Berkeley la va convidar a ser Professora Associada l'any 1965, i més endavant va fer-la catedràtica i, finalment, catedràtica emèrita fins a la seva mort l'any 2017. L'any 1984, va tenir un nou i difícil repte, tot i que desitjat. Diamond i els seus associats varen tenir el «privilegi d'accedir a teixit suficient del cervell d'Albert Einstein» per a fer la primera anàlisi mai feta del seu cervell, de la qual varen publicar els resultats de la recerca. La publicació l'any 1985 de l'article «Sobre el Cervell d'un Científic: Albert Einstein» va crear certa controvèrsia al món acadèmic sobre la funció de les cèl·lules glials. Tanmateix, també va provocar una nova etapa d'interès en la neuròglia.
Vida personal L'any 1950 es va casar amb Richard Martin Diamond, amb qui va tenir quatre fills: Catherine Theresa (1953), Richard Cleeves (1955), Jeff Barja (1958), i Ann (1962). Es van divorciar l'any 1979, i ella es va casar amb Arnold Bernard Scheibel, l'any 1982.
Pel·lícula documental El documental My Love Affair with the Brain: The Life and Science of Dr. Marian Diamond (La meva història d'amor amb el cervell: La vida i la ciència de la Doctora Marian Diamond» és un documental de l'any 2017 que relata la vida de Diamond com a dona pionera de ciència, la seva curiositat i la seva passió pel cervell humà, així com la seva recerca i amor per l'ensenyança. Els dos directors i productors del film van seguir Marian Diamond amb les seves càmeres els últims cinc anys de la seva carrera professional de recerca i docència. Va rebre el Kavli-Or de Periodisme de Ciència de l'Associació Americana per a l'Avançament de la Ciència (AAAS, de l'anglès American Association for the Advancement of Science) com a millor documental de ciència en profunditat de 2017.
Referències
Categoria:Morts el 2017 Categoria:Persones de Glendale (Califòrnia) Categoria:Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oslo Categoria:Morts a Oakland Categoria:Nascuts al segle XX