Els principals grups ètnics de Ruanda són els hutus, qui representen al voltant del 85% de la població de Ruanda; els tutsis, que són del 14%; i el twa, 1%. Durant el domini de monarquia feudal tutsi del , els hutus eren un grup social subjugat. No va ser fins a la colonització belga que la tensió entre els hutus i tutsis es va enfocar en la qüestió racial, els belgues propagar el mite que els tutsi eren l'ètnia superior. Les tensions resultants eventualment afavoririen la matança dels tutsis en el genocidi ruandès. Des de llavors, la política del govern ha canviat per reconèixer un únic origen ètnic: "ruandès".
En comparació amb els hutus, els tutsis tenen tres vegades més influències genètiques de les poblacions niloticosaharianes (14,9% B) que els hutus (4,3% B).Luis, J. R.; et al. (2004). "The Levant versus the Horn of Africa: Evidence for Bidirectional Corridors of Human Migrations". American Journal of Human Genetics 74 (3): 532–544. . . . (Errata)
Genètica
Y-ADN (llinatges paterns) Els estudis genètics actuals del Cromosoma Y indican generalment que els tutsis, com els hutus, són majoritàriament d'extracció bantu (60% E1b1a, 20% B, 4% E3). Les influències genètiques paternes associades a la Banya d'Àfrica i nord d'Àfrica són poques (16% E1b1b), i s'atribueixen a habitants molt anteriors que foren assimilats. No obstant això, els tutsis tenen considerablement més llinatge patern niloticosaharià (14,9% B) que els hutus (4,3% B).
Trombetta et al. (2015) van trobar un 22.2% d'E1b1b en una petita mostra dels tutsis de Burundi, però no hi ha portadors de l'haplogrup entre la població local hutu i twa. () El subclade era de la varietat M293, el que suggereix que els avantpassats dels tutsis en aquesta ària podrien haver assimilat alguns pastors cuixítics meridionals.
ADNmt (llinatges materns) No hi ha estudis genètics revisats per experts sobre l'ADNmt o llinatges materns dels tutsis. No obstant això, Fornarino et al. (2009) informen que les dades no publicades indiquen que un individu tutsi de Ruanda porta l'ADNmt haplogrup R7 associat a l'Índia.Simona Fornarino, Maria Pala, Vincenza Battaglia et al., "Mitochondrial and Y-chromosome diversity of the Tharus (Nepal): a reservoir of genetic variation", BMC Evolutionary Biology 2009, 9:154
ADN autosòmic (ascendència global) En general, els tutsis semblen compartir una genètica propera a les poblacions bantus, particularment els hutu. No obstant això, no és clar si aquesta similitud es deu principalment a extensius intercanvis genètics entre aquestes comunitats a través del matrimoni o si si es deriva en última instància de llurs orígens comuns:
Tishkoff et al. (2009) van trobar les seves mostres mixtes hutu i tutsi de Ruanda predominantment d'origen bantu, amb un flux menor de gens de comunitats afroasiàtiques (17.7% gens afroasiàtics trobats en la població mixta hutu/tutsi).Michael C. Campbell, Sarah A. Tishkoff, African Genetic Diversity: Implications for Human Demographic History, Modern Human Origins, and Complex Disease Mapping, Annual Review of Genomics and Human Genetics Vol. 9 (Volume publication date September 2008)(doi:10.1146/annurev.genom.9.081307.164258)http://www.sciencemag.org/content/suppl/2009/04/30/1172257.DC1/Tishkoff.SOM.pdf
Situació precolonial de Ruanda Quan els europeus van explorar per primera vegada l'àrea al voltant dels Grans Llacs que després fou Ruanda, van crear una interpretació de les persones que es troben a la zona de tres tribus racialment diferents, coexistint en un ordre social complex: els tutsis, hutus, i twa.Lemarchand, Rene. 1999. Ethnicity as Myth: The View from Central Africa. University of Copenhagen: Center for African Studies Els tutsis, una elit minoritària d'aproximadament el 24% de la població, eren pastors alts i esvelts. La majoria hutu, aproximadament el 75% de la població, eren agricultors cepats i forts. I els twa eren una minoria marginada de la població: una tribu de pigmeus, habitant als boscos com a caçadors i recol·lectors.Human Rights Watch. 1999. “The Meaning of ‘Tutsi’, ‘Hutu’ and ‘Twa’”
Encara que aquests grups eren diferents i estratificats en relació als altres, la frontera entre tutsis i hutus estava una mica oberta a la mobilitat social. L'elit tutsi es va definir per la seva propietat exclusiva de la terra i el bestiar. Els hutus, tanmateix, malgrat que no eren autoritzats socialment i políticament, podien adquirir estat de "kwihutura", acumulant riqueses i, per tant, elevant la jerarquia social a l'estatus de tutsi.
Les històries orals ruandeses, textos rituals i biografies més antigues recullen un dibuix contrastant de la diversitat cultural humana, en la que els termes tutsi, hutu i twa eren rarament utilitzats i tenien significats diferents dels concebuts pels europeus.Coupez, A and Th. Kamanzi. 1962. Recits Historiques Rwanda. Musee Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Belgiumd'Hertefelt, M. and A. Coupez. 1964. La Royaute Sacree de l'Ancien Rwanda. Musee Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Belgium.="Codere 1973">Codere, Helen. 1973. The Biography of an African Society 1900-1960, Based on Forty-Eight Rwandan Autobiographies. Musee Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Belgium. En aquells, el terme tutsi equivalia a la frase "nobles rics"; hutu significa "agricultor"; i twa es va utilitzar per referir-se a persones qualificades en caça, l'ús del foc, la fabricació de ceràmica, la custòdia, etc. A diferència del disseny europeu, els agricultors rurals es caracteritzaven sovint com a rics i ben connectats. De vegades, els reis es fixaven en ells, però encara formaven lligams matrimonials amb ells i eren descrits freqüentment conferint-los títols, terrenys, ramats, exèrcits, servidors i funcions rituals.
Mites d'origen Les elits a la Ruanda pre-colonial propagaren un mite originari dels tres grups per justificar la relació jeràrquica de desigualtat sociopolítica entre ells en termes sagrats i religiosos. Segons aquest mite, Kigwa, deïtat que va caure del cel, tenia tres fills: Gatwa, Gahutu i Gatutsi. Va escollir un d'ells donant a cadascú la responsabilitat de vigilar una olla de llet durant la nit. Gatwa es va beure la llet, Gahutu es va quedar adormit i va vessar el seu pot, i només Gatutsi vigilava, mantenint la seva llet segura. Per tant, Kigwa va designar Gatutsi com el seu successor, i Gahutu com el seu germà servent, mentre Gatwa es va resignar a ser l'estat de foragitat. Gatutsi posseiria el ramat i poder, i a Gahutu només li seria permès adquirir el bestiar a través del servei a Gatutsi, mentre que Gatwa va ser condemnat a estar marginat de la societat.Jean, Moise. 2007. The Rwandan Genocide: The True Motivations for Mass Killings. Emory University: Emory Endeavors in World History Aquest mite va ser la base de la relació jeràrquica que posava als tutsis a la cúspide de la piràmide social: per sobre dels hutu que al seu torn eren per sobre dels marginats twa. La prevalença d'aquest mite es va convertir en la base de l'estratificació social i política de Ruanda.
Des del , quan els tutsis va arribar al que avui és Ruanda com a pastors migrants, amb l'inici de la colonització, Ruanda era una monarquia feudal. Va governar un monarca tutsi, distribuint la terra i l'autoritat política a través de caps hereditaris el poder dels quals es manifestava en la seva terra i la propietat del bestiar. La majoria d'aquests caps eren tutsis. La terra era cultivada sota un sistema imposat de mecenatge sota el qual els caps tutsis demanaven treball manual a canvi dels drets dels hutus a ocupar llurs terres. Aquest sistema va reduir els hutus amb l'estat de serfs. A més, quan Rwanda va conquerir els pobles de les seves fronteres, les seves identitats ètniques van ser deixades de banda i simplement foren etiquetats com a "hutus". Per tant, "hutu" esdevingué una identitat que no era necessàriament ètnica, sinó més aviat associada a la submissió.
Jerarquia social estratificada Aquest sistema social s'ha basat en cinc supòsits fonamentals, com a reforç a través de les interaccions del grup i influït pels mites culturals: Que hi hagués diferències naturals fonamentals entre els grups Que l'origen dels tutsis era celestial Que la civilització que els tutsi van portar a Ruanda era superior Que la reialesa dels Mwami tutsi era ordenada divinament i Que passarien sancions divines si la monarquia era usurpada per qualsevol altre grup.
Malgrat l'estratificació promulgada per aquestes idees, Rwanda encara era una societat molt unificada. No obstant això l'associació amb diferents grups en la jerarquia polític-social, els habitants es consideraven tots part de la mateixa nació, els Banyarwanda, qui vol dir poble de Ruanda. Parlaven el mateix idioma, practicaven les mateixes tradicions culturals i adoraven el mateix déu.Mamdani, Mahmood. When Victims Become Killers: Colonialism, Nativism, and the Genocide in Rwanda, Princeton University Press, 2001. 43-44. Tanmateix, l'arribada dels colonitzadors europeus més tard podria explotar les divisions del grup com, a mitjà d'assegurar-ne el control. La concepció moderna de tutsis i hutus com a diferents grups ètnics de cap manera reflecteix la relació precolonial entre ells. Tutsis i hutus simplement ocupaven diferents llocs en la jerarquia social de Ruanda, divisió que va ser exacerbada per lleugeres diferències en l'aparença propagades per ocupació i pedigrí.
Colonització alemanya i belga Alguns intel·lectuals europeus argumenten que la construcció de les identitats ètniques divergents "tutsi" i "hutu" va ser formulades durant l'era de la colonització europea a partir de finals de 1880 fins a la dècada de 1950. El colonialisme alemany no va canviar el sistema social estratificat existent. Els alemanys no estaven interessats en intervenir en afers socials, la seva única preocupació era l'extracció eficient dels recursos naturals i el comerç dels cultius comercials rendibles. Els buròcrates colonials es basaven força en els caps nadius tutsis per mantenir l'ordre sobre les classes baixes hutu i recaptar impostos.Pottier, Johan. Re-Imagining Rwanda: Conflict, Survival, and Disinformation in the Late Twentieth Century. New York, NY: Cambridge University Press, 2002. Per tant, l'afirmació alemanya de l'estructura social estratificada es va utilitzar per l'aristocràcia tutsi com a justificació del domini de la minoria sobre les masses hutus de classe baixa. La derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial va permetre a les forces belgues conquerir Ruanda. La participació belga a la regió era molt més intrusiva que l'administració alemanya. En una era de darwinisme social, antropòlegs europeus reclamen la identificació d'una "raça camítica" separada, que era superior a les poblacions natives "negroides".Sanders, Edith R. “The Hamitic Hypothesis: Its Origin and Functions in Time Perspective.” Journal of African History 10.4 (1969): 521-523. Sota la influència d'actituds racialitzades, els científics socials belgues declararen que els tutsis, que exercien el control polític a Ruanda, podrien ser descendent dels camites, que compartien una línia de sang més propera als europeus. Els belgues van concloure que tutsis i hutus componien dos grups etno-racials fonamentalment diferents. Així, els belgues van considerar que els tutsis eren més civilitzats, superiors, però el més important, més europeus que els hutus. Aquesta perspectiva posa el control social en mans dels tutsis a costa dels hutus. D'altra banda, aquesta afirmació belga de la teoria camítica proporcionava una base conceptual per tutsis i hutus per començar a identificar-se a si mateixos com diferents grups ètnics. Els belgues establiren una teoria racial integral que dictaria la societat ruandesa fins a la independència: la superioritat racial tutsi i l'opressió hutu. La institucionalització de la divergència ètnia tutsi i hutu es va realitzar a través de mitjans administratius, polítics econòmics i educatius.