Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.
Aquest municipi està situat a la part central-oriental del Moianès, a migdia de Moià. Pertany al Bisbat de Vic i al Partit Judicial, registre de la propietat i administració d'hisenda de Granollers.
La vila de Castellterçol està agermanada amb la població de Faedis, al Friül.
Geografia Llista de topònims de Castellterçol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Termes municipals limítrofs:
Perímetre del terme municipal Comença la descripció del terme de Castellterçol en el punt del torrent Mal, a ponent de la Rompuda de l'Esteve, a l'extrem nord-oest del Serrat del Verdeguer, on es troben els termes municipals de Castellterçol, Castellcir i Moià.
Termenal amb Moià En aquest lloc la línia de terme surt cap al nord-oest fins a sota, i a migdia, de les Humbertes, des d'on fa tota la volta pel nord al Sot del Llop. Un cop s'ha tornat a situar a l'alçada de les Humbertes, a ponent, travessa el Pla del Boix en diagonal, de sud-est a nord-oest, fins que troba el torrent del Gai a l'extrem nord de la Quintana de la Fàbrega, a llevant de la Font del Roure.
Des d'aquest lloc, segueix aigües avall el torrent del Gai, fins que arriba al Molí de la Fàbrega i la Fàbrega, que deixa a l'esquerra, i el torrent del Gai s'aboca en el torrent de la Fàbrega. Aleshores, el termenal segueix aigües avall el torrent de la Fàbrega, passa per sota del Pont de la Fàbrega i de la carretera C-59. Tot seguit, deixa al sud-est el Pla Rubí i poc després, a migdia, la masia del Gironès i la Quintana del Gironès. Seguint encara el curs del torrent, fa tot el tomb al Serrat del Vent, fins que arriba al lloc on es troben els termes de Castellterçol, Moià i Castellcir, en el seu annex de la Vall de Marfà, al sud-oest del Serrat del Vent.
Es tracta d'una línia de terme de quasi 4,5 quilòmetres, que deixa en terres de Moià terres de les Humbertes, la Casa Nova de la Coma, la Coma de Sant Jaume i la Saleta, i en terres de Castellterçol, terres de les Basses, la Fàbrega i el Gironès.
Termenal amb Castellcir (Vall de Marfà) Des del punt anterior, el termenal va a cercar el torrent que hi ha just a migdia del Pou de glaç del Saiolic, pel qual puja, cap al sud-oest, per la Solella de la Descàrrega, fins al Serrat de la Descàrrega. Segueix la carena d'aquest serrat cap al sud-oest, fins que arriba al Serrat de Pujalt, que emprèn cap a ponent, puja al cim de Pujalt, i continua cap al sud-oest pel Serrat de Puig Orris, fins que, quan arriba a llevant de les Roques de Sant Llogari, va a cercar aquestes roques i, sempre cap a ponent, arriba al Collet de Sant Llogari, on troba la fita del triterme de Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders.
Es tracta d'una línia de 4,2 quilòmetres de llargària, que discorre per terres del Saiolic, Pujalt, Marfà i la Closella, pel costat de Castellcir, i del Pedrós, Ca la Rosa i la Sala de Sant Llogari, pel de Castellterçol.
Termenal amb Monistrol de Calders miniatura|esquerra|La Carena de la Baga de Vall-llosera i, al fons a l'esquerra, el Coll de Sant Llogari El límit amb Castellterçol, tan breu com els anteriors, forma un angle recte amb la primera línia d'est-nord-est a oest-sud-oest i la segona de nord a sud. Des del Coll de Sant Llogari, el termenal ressegueix tota la Carena de la Baga de Vall-llosera, fins que, a l'extrem sud-oest d'aquesta carena, baixa cap a migdia per travessar la riera de la Sala just a ponent de la masia de Rubió, i s'enfila per la carena cap a la Muntanya de la Sala, del cim de la qual baixa cap a llevant per tal d'arribar al Coll de Muntanya, o Coll de la Baga del Miracle, on es troben els termes municipals de Castellterçol, Granera i Monistrol de Calders. Es tracta d'una línia termenal d'1,8 quilòmetres de longitud.
Pel costat de Castellterçol, es tracta de terres de la Sala de Sant Llogari, i pel monistrolenc, de la ja esmentada masia de Rubió.
Termenal amb Granera Des del Coll de Muntanya, o de la Baga del Miracle, la línia del terme agafa la direcció de llevant per tal de seguir la Serra de l'Olleret, deixant al nord la masia de Vila-rúbia, després de passar per les ruïnes de la masia de l'Olleret, i s'adreça al cim de la Trona, des d'on emprèn cap al nord-est, de cap al Turó de Cisnolla i la Pineda de la Manyosa; tot seguit, per una carena, cap a llevant, baixa cap a la riera del Marcet, poc més al nord del lloc on s'aboca el torrent de la Manyosa.
Segueix aigües amunt la riera del Marcet, deixant a llevant el Turó del Pei, al qual fa la volta de primer per ponent i després per migdia. Deixa al nord la masia del Criac, i al cap de poc la riera del Marcet troba l'afluència, per l'esquerra, del torrent de la Cua de la Guilla, que segueix cap al sud fins que al capdavall del Sot del Calbó s'enfila per una careneta cap a prop de la masia de Pla Gaià, just al sud del mas. Es tracta d'un lloc a la carena del mas, des d'on continua cap al sud-oest per la carena, fins al Coll Roig; continua per la mateixa carena deixant a llevant el mas del Pererol, passa per les Sorreres, sempre pel marge oest del torrent del Solà, i, sempre per la mateixa carena arriba al paratge de les Gavinetes, on el termenal gira sobtadament, ara cap al nord-est, per l'esquerra del torrent del Pererol, fins que arriba a 200 metres del Pererol, en la seva mateixa carena.
En aquest lloc, baixa cap al torrent del Pererol, a prop i al nord-oest del mas del Solà del Sot, i segueix un tros el torrent aigües avall fins que aquest torrent rep per la dreta el de la Font d'Úixols. Abans, però, el termenal talla per la carena per anar a buscar el segon d'aquests torrents i torç cap al sud-est, seguint el seu curs fins a la capçalera. Passa a prop de Sant Julià d'Úixols, a ponent d'aquest antic poble, on hi ha el Collet de Matafaluga, a ponent del qual passa, i segueix la carena cap a migdia, per tal d'arribar aviat al Serrat de les Pedres, on hi ha la fita tritermenal entre Castellterçol, Granera i Gallifa.
En tot aquest tram, el termenal fa la volta quasi completa a les terres de la masia del Solà del Sot, formant una falca atrapada entre dos sectors del terme municipal de Castellterçol. Són 12 quilòmetres de termenal, que deixa en terres de Granera les propietats del Girbau de Dalt, el Girbau de Baix, la Manyosa, el Marcet, el Calbó, el Carner i el Solà del Sot i pel costat castellterçolenc, Vila-rúbia, la Sala de Sant Llogari, el Criac, Pla Gairà, el Pererol, el Munt i Sant Julià d'Úixols.
Termenal amb Gallifa Des del Serrat de les Pedres, el termenal amb Gallifa s'adreça cap al sud-est per la carena on es troba el mas de les Pujades, fins que arriba al Pla de la Meuca, al capdamunt -sud-est- de la Baga de les Pujades. Des del Pla de la Meuca, el termenal agafa la direcció est-nord-est per tal d'adreçar-se, en línia recta, al Collet dels Termes travessant la capçalera del torrent del Sot de la Roca i els Cingles Vermells. En el Collet dels Termes es troben els termes de Castellterçol, Gallifa, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja, fet que dona nom al coll.
Són poc més de 2 quilòmetres, que discorren entre terres de les Pujades, per part de Castellterçol, i dels Plans i la Roca, pel costat del terme municipal de Gallifa.
Termenal amb Sant Feliu de Codines El límit amb el terme de Sant Feliu de Codines és un únic punt, al Collet dels Termes. Pel costat codinenc, es tracta de terres de Can Bosc.
Termenal amb Sant Quirze Safaja Des del Collet dels Termes, la línia del terme arrenca cap al nord-oest, seguint el vessant oriental de la Serra del Bosc Gran, deixant el Bosc Gran a llevant i els Plans, la Sesta i els Planots a ponent. Continua en la mateixa direcció fins que arriba just a ponent de la Font de Puigcastellar, a la capçalera de la riera de Puigcastellar. Segueix aigües avall aquesta riera, a ponent i després al nord del Serrat de la Sabatera.
Aquesta riera, al cap d'un temps canvia de direcció i emprèn cap a l'est-sud-est, travessa la carretera C-59 i de seguida s'aboca en la riera de Sant Quirze, a prop i al nord-oest de Cal Carabrut. Des de la mateixa intersecció de les dues rieres puja cap al nord una carena, que parteix pel mig les terres del Solà del Boix. Just en aquest lloc, al sud-est de la Solella de la Noguera, es troba la fita comuna dels termes de Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Castellcir.
És un tram de poc més de 3 quilòmetres, que discorre per terres de, en terme de Castellterçol, de les Pujades, l'Era de les Cases i la Teuleria, i del Maset, Pregona, les Saleres i el Solà del Boix, pel costat de Sant Quirze Safaja.
Termenal amb Castellcir Des del darrer punt esmentat, el termenal puja per una carena tallant pel mig les terres del Solà del Boix, deixant a ponent la Solella de la Noguera i a llevant els Camps de Torroella. Sempre per la carena, que va cap al nord, però fent giragonses, passa a ponent de Cal Fantasia, del Fornot de Cal Fantasia i de la Quintana de Cal Fantasia, i a llevant de Brugueroles, masia molt a prop de la qual passa, travessa el torrent de la Vall Jussana i agafa una altra carena, sempre cap al nord-nord-est. Deixa a llevant la Pinassa de la Vall Jussana, el Camp de la Bauma i les Guineueres, sempre per la mateixa carena, fins que arriba al costat de ponent de la masia de la Vall.
En aquest lloc canvia de direcció. Fa un arc per tal de girar cap al nord-oest, deixant a ponent la masia de la Vall, després al sud-oest la de Casanova de la Vall, al nord de la qual travessa la carretera BV-1310 (la carretera local de Castellterçol a Castellcir). Continua sempre cap al nord-oest, deixant al sud-oest els Camps de la Baga Fosca, on hi ha unes modernes granges, i al nord-est la Rompuda de la Vall, segueix la carena a l'esquerra del Sot de la Vinyota, i arriba prop i a llevant de la Font de la Vinyota. En aquest lloc travessa la riera de Fontscalents, a llevant de la Vinyota i del Molí Nou.
El termenal puja cap al nord pel mig de la Creueta i el Sot dels Arços, i va a cercar la capçalera de la riera de la Serradora, a ponent del Serrat de la Bassa Blanca. A la capçalera d'aquesta riera, torç cap al nord-oest travessant pel mig aquest serrat, i davalla pel Serrat del Terme, al nord de la masia de la Serradora, travessant l'extrem septentrional de la Baga de les Basses, fins a trobar el curs del torrent Mal. Segueix aigües amunt aquest torrent, deixant a llevant la Font de les Basses i a ponent la masia de les Basses, altre cop a llevant el Purgatori, fins que al capdavall -extrem nord-oest- del Serrat del Verdeguer, a ponent de la Rompuda de l'Esteve, troba el termenal entre Castellterçol, Moià i Castellcir, on ha començat aquesta descripció.
És una línia de terme llarga, de quasi 7 quilòmetres de recorregut, entre terres de la Teuleria, la Noguera, l'Horta, Brugueroles, La Vall Jussana, la Vall, Casanova de la Vall, el Molí Nou, la Serradora i les Basses, pel costat de Castellterçol, i Mas Torroella, Cal Fantasia, Can Sants, el Serrat, el Molí Vell, Esplugues i el Verdeguer, per la banda de Castellcir.
Les unitats del territori Vila i parròquia de Castellterçol El territori de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol constitueix tota la part central, oriental i nord-oriental del terme. Està centrat en la vila de Castellterçol, que queda al nord de l'antic terme parroquial de Sant Julià d'Úixols i a llevant del de Sant Llogari de Castellet (la Sala de Sant Llogari).