El suabi () és un dels grups dialectals de l'alemany alamànic, que pertany al continu dialectal de l'altgermànic superior. Es parla principalment a Suàbia, situada a la part central i sud-est de la regió de Baden-Württemberg (incloent-hi la capital, Stuttgart i al Jura Suabi, així com al sud-oest de Bavària (la Bavària suàbia). A més, l'alemany suabi també és parlat pels alemanys del càucas a Transcaucasia. Els dialectes de la població hongaresa, ex-iugoslava i romanesa del danubi suabi són normalment denominats suabis, i es remunten no només al suabi, sinó que també als dialectes franconis, bavaresos i de l'àrea de Hesse, amb diferents graus d'influència dels dialectes inicials.

Descripció El suabi pot ser difícil d'entendre pels parlants de l'alemany estàndard (Hochdeutsch), degut a la seva pronunciació i la peculiar gramàtica i vocabulari. Per exemple, en alemany estàndard, «melmelada de maduixa» es diu Erdbeermarmelada, mentre que en suabi li'n diuen Bräschdlingsgsälz.Schönstes schwäbisches Wort, Großer Vorsprung für Schwabens kleinste Einheit , Jan Sellner 09.03.2009, Stuttgarter Nachrichten

Característiques El final en «-ad» s'utilitza pels verbs en primera persona del plural; per exemple, «anem» és wir gangad en comptes de l'estàndard wir gehen. Com en altres dialectes alamànics, la pronunciació de la «s» davant de «t» i «p» esdevé ; per exemple, Fest («festa»), es pronuncia com Feschd. El temps d'atac de la sonoritat de les oclusives és a mig camí entre el que s'esperaria per veure-hi un contrast clar entre les pauses aspirades sordes i sonores. Aquesta diferència és notable, sobretot, en les pauses sordes:

+«t» a «d»«p» a «b»AlemanySuabiCatalàAlemanySuabiCatalàTascheDaschBossaputzenbutzaNetejarTagDagDiaPapaBabaPapà

Una altra característica és l'addició del sufix diminutiu «-le» a moltes paraules. Amb l'addició de «-le» (que es pronuncia ), l'article del substantiu esdevé automàticament «das». Aquest «-le» suabi és comparable als diminutius «-lein» o «-chen» de l'alemany estàndard, però el seu ús en la varietat suàbia és molt més comú. Per exemple, una «caseta» (en alemany: Haus), és una Häuschen en alemany estàndard, però una Heisle en suabi. En algunes regions, «-la» s'utilitza pel plural, per tant, «casetes» seria Heisla.

+AlemanySuabiCatalàZugZigleTrenHausHeisleCasaKerlKerleXicotMädchenMädleNoiaBaumBaimleArbre AlemanySuabiExemple (Alemany = Suabi)a curta [a]machen = machaschlafen = schlofae curta [ɛ]Mensch, fest = Mentsch, feschtFest = Fäschte llarga [eː]leben = läabao curta [ɔ]Kopf = Kopfo llarga [oː]hoch, schon = hau, schauö curta [œ]können, Köpfe = kenna, Kepfö llarga [øː]schön = scheei curta [ɪ]in = eni (ie) llarga [iː]nie = niaü curta [ʏ]über = iberü llarga [yː]müde = miadu curta[ʊ]und = ondu llarga [uː]gut = guatei , [ɔɪ̯]Stein = Schdoa/Schdoi[a̯i]mein = meiau [aʊ̯]laufen = laofa[a̯u]Haus = Houseu , [ui̯]Feuer = Feijer/Fuijer En moltes regions, el suabi es parla amb una entonació única que també es mostra quan els parlants nadius de suabi parlen en alemany estàndard. A més, els suabis no diferencien entre /s/ i /z/ i per tant, realitzen aquests sons com a /s/ quan parlen alemany estàndard.

Les oclusives sonores, les fricatives post-alveolars i l'ús freqüent de diminutius amb sufixos que contenen la «l» dona a aquest dialecte un estil molt «tou» o «suau», sovint amb un gran contrast amb les varietats d'alemany parlades al nord, que són més dures.

Classificació i variació miniatura|Un adhesiu on hi diu: «Ho podem fer tot, menys (parlar) alemany estàndard.» El suabi es considera un dialecte de l'alamànic, que a la vegada, és un dels dos tipus de dialecte de l'altgermànic superior (conjuntament amb el bavarès). El codi lingüístic ISO 639-3 pel suabi és swg.

El dialecte suabi es compon de nombrosos sub-dialectes, que tenen les seves pròpies variacions. Aquests sub-dialectes es poden categoritzar segons la formació del participi del verb «sein» (ser), que pot ser gwäa o gsei. Els Gsei són els més propers als altres dialectes alamànics, com per exemple l'alemany suís.Baden-Württemberg Chamber of Commerce

Referències

Categoria:Llengües d'Alemanya Categoria:Llengües amenaçades d'Europa