Les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català van ser un conjunt de mobilitzacions que van tenir lloc a Catalunya des que es va fer pública la sentència del judici al procés independentista català, el 14 d'octubre de 2019.
La resposta política es va limitar des de Catalunya a animar a la mobilització al carrer mentre que la resposta ciutadana va estar liderada per l'entitat creada específicament per a l'ocasió Tsunami Democràtic, així com també l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Òmnium Cultural, així com també els Comitès de Defensa de la República (CDR). Durant la primera setmana les protestes van ser multitudinàries i van estar protagonitzades per diversos col·lectius com estudiants el dijous o coincidint amb l'arribada de les Marxes per la llibertat i la vaga general el divendres. Els talls de carretera van ser constants. Durant el dia les protestes van ser pacífiques però durant la nit hi va haver una tensió creixent entre els cossos policials, que van fer ús de les pilotes de goma i la tanqueta d'aigua contra grups de manifestants, alguns dels quals violents i armats amb pedres i pirotècnia, i nombrosos periodistes manifestaven haver estat agredits per les policies durant les cobertures dels incidents.
Dies previs Dies abans de la sentència va aparèixer una nova entitat, Tsunami Democràtic, una iniciativa sorgida de la societat civil que es va crear amb l'objectiu d'oposar-se a la sentència del Tribunal Suprem d'Espanya sobre el referèndum sobre la independència de Catalunya del primer d'octubre de 2017. És un moviment sense portaveus oficials que dona a conèixer les seves accions a través de les xarxes socials i que pretén organitzar la resposta ciutadana al veredicte judicial pel referèndum de 2017. El seu principal mitjà de comunicació en un inici va ser telegram, tot i que més tard va crear també una aplicació de mòbil.
Els Comitès de Defensa de la República es van mantenir actius donant suport a les mobilitzacions. Són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment, des de l'estratègia de la no-violència. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDR internacionals, com per exemple el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.
Les entitats Òmnium Cultural i l'ANC van seguir també impulsant algunes de les mobilitzacions que es van dur a terme. Juntament amb una desena d'entitats més van impulsar un comunicat de rebuig a la violència durant la primera setmana de mobilitzacions on van defensar el caràcter pacífic de les manifestacions independentistes i van avisar que els aldarulls podien portar a una espiral "perillosa" que podia provocar "danys irreparables" i van argumentar que la violència no aporta "cap avenç" ni per a resoldre el conflicte ni per a fer més pròxim l'alliberament dels polítics que hi ha a la presó.
Cronologia
14 d'octubre miniatura|Les protestes a la T1 va ser la primera mobilització post sentència de l'1-O convocada per Tsunami Democràtic miniatura|Manifestants tallen la línia de Rodalies entre Riudellots i Girona i bloquegen el pas d'un tren de passatgers La sentència es va donar a conèixer el 14 d'octubre de 2019 a primera hora, una sentència on es va condemnar per unanimitat per sedició i malversació els acusats polítics i per sedició els líders de les entitats cíviques.
La primera convocatòria després de la sentència va ser de Tsunami Democràtic que va animar a la gent a anar a Plaça Catalunya (principalment a través de les "columnes universitàries"), un cop allà anunciarien la gran mobilització:a anar a la Terminal 1 per tal d'aturar l'Aeroport del Prat. Milers de persones van arribar amb cotxe, metro, tren o caminant i van col·lapsar els accessos i 45 vols van ser cancel·lats. Al final del dia Tsunami Democràtic va denunciar en un vídeo protagonitzat per Pep Guardiola publicat a diversos mitjans internacionals que la sentència de l'1-O és inacceptable i que Espanya viu una "deriva autoritària".
La concentració va ser pacífica fins que al vespre hi va haver la primera batalla campal de la setmana. Els agents policials van reprimir la marxa a l'aparcament de taxis i els manifestants van fer algunes barricades amb palets i van buidar i llançar extintors i altre objectes sobre els agents fins que la concentració es va dissoldre. El mateix dia també hi va haver càrregues de la policia espanyola a la Via Laietana.
A Girona, unes 8.000 persones es van concentrar al matí davant de la seu de la Generalitat a Girona i van marxar cap a la Plaça del Vi. Després d'aquesta concentració, un gran grup de manifestants van irrompre a l'estació de trens de Girona i van tallar les vies del tren convencional i, posteriorment també van tallar les de l'AVE en un punt proper a la zona industrial de Fornells de la Selva. Al matí ja hi havia hagut un tall puntual de la via del tren a Celrà i talls de carretera a localitats com Banyoles, la Bisbal d'Empordà o el Verges. Cap a les 16h de la tarda, els manifestants que havien tallat les vies del tren, es van desplaçar fins a l'accés Sud de l'AP-7 i van tenir tallada l'autopista fins al vespre, quan van unir-se a una concentració a la plaça 1 d'octubre que va aplegar 25.000 persones, segons xifres policials.
El SEM va atendre dilluns 131 persones durant les protestes, 115 de les quals a la T1 de l'aeroport. D'aquests, 24 van ser traslladats a centres sanitaris, entre ells un home de 30 anys amb un traumatisme testicular i un altre que va perdre un ull. La resta es van produir a Barcelona, Maçanet de la Selva, Lleida i Reus.
15 d'octubre Dimarts va començar, com havia passat el dilluns, amb desenes de talls a les carreteres catalanes com l'AP7 o l'N-II, entre moltes altres, i també es van tallar les vies del tren a Mataró. miniatura|esquerra|Seguda a davant de la Subdelegació del Govern a Girona La concentració més multitudinària va ser al voltant de la delegació del govern espanyol a Barcelona, on segons la Guàrdia Urbana es van aplegar unes 40.000 persones convocades per Òmnium Cultural i l'ANC. Les persones concentrades van protagonitzar càntics, van fer una asseguda, van encendre espelmes i en un escenari es van llegir textos dels polítics a la presó.
Al vespre un grup dels manifestants convocats pels CDR van intentar creuar la línia policial fent una foguera. Així va començar una batalla campal al voltant del Passeig de Gràcia, on es van cremar 250 contenidors, valorats en 320.000 euros segons va explicar l'Ajuntament de Barcelona.
L'actuació policial es va accentuar tant a Barcelona com a Girona, Lleida, Sabadell, Tarragona. En concret, a Girona, la concentració de rebuig a la sentència al davant de la Subdelegació -que va aplegar unes 9.000 persones segons la policia- va derivar en un enfrontament entre manifestants, els Mossos i la Policia Nacional. Alguns manifestats van llençar llambordes, pedres o ampolles de vidre contra la línia policial, i els cossos policials van començar el desallotjament utilitzant les porres i disparant boles de foam. La cera de les espelmes que portaven els concentrats ha deixar inutilitzat un tram de la Gran Via Jaume I de Girona.
A Tarragona (Tarragonès), en el tall de carretera de l'A-7 realitzat per una cinquantena de joves universitaris, estigué a punt de succeir una gran desgràcia quan un cotxe envestí a gran velocitat als manifestants. Gràcies als reflexes dels assistents, pogueren esquivar al conductor i sortir il·lesos. El tall, el quart en dos dies, tingué una durada de 25 minuts i fou decidit en assemblea al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
El dia va acabar amb 30 detinguts, entre els quals 14 a Tarragona, 8 a Lleida, 6 a Barcelona i 2 a Sabadell. El SEM va atendre 125 persones durant la jornada de protestes de dimarts, 74 de les quals a Barcelona.
16 d'octubre Durant el dia hi va haver desenes de talls de carreteres i l'AVE va estar tallat durant cinc hores. Els estudiants van ocupar els rectorats de la UAB, i també van ocupar la Ronda Litoral de Barcelona. miniatura|Manifestació davant de la Conselleria d'Interior el 16 d'octubre vora les 7 del vespre
Els CDR van convocar una concentració a dos quarts de vuit entre la Gran Via i el carrer Marina de Barcelona sota el lema "Que se'n vagin" i van demanar als manifestants que portessin paper de vàter perquè "tenim molta merda per netejar". Els manifestants violents del vespre van incorporar el llançament d'àcid contra els cossos policials i van llançar almenys cinc vegades pirotècnia contra l'helicòpter policial. El dimecres va acabar amb 46 detinguts a Catalunya, la majoria a Barcelona i Lleida.
Els disturbis de Girona també van augmentar d'intensitat, amb crema de contenidors a la Gran Via Jaume, a la Plaça Catalunya, i a la Plaça 1 d'Octubre. Com la nit anterior, els manifestants van començar les hostilitats al davant de la subdelegació del govern espanyol. També van aconseguir muntar una barricada de tanques metàl·liques al carrer Nou per impedir el pas dels antiavalots cap a l'Avinguda Sant Francesc. Un grup va acabar dirigint-se cap a la comissaria de la Policia Nacional al sector de Pedret, on van ser dispersats amb pilotes de goma.
El dimecres el SEM va atendre 96 persones arreu de Catalunya, amb 27 trasllats a centres hospitalaris, una de les quals amb una contusió a la cara amb possible lesió ocular. Les barricades al centre de Barcelona van cremar 400 contenidors, que tenen un cost de mig milió d'euros segons el consistori.
Una manifestació de suport al dret a decidir a Madrid va aplegar unes 500 persones va causar moments de forta tensió amb el CNP que van acabar amb càrregues.
El canal de Telegram de Tsunami Democràtic van superar el canal més gran creat per les mobilitzacions de Hong Kong, arribant als 280.000 seguidors. L'entitat va demanar la instal·lació de la seva aplicació als manifestants per poder organitzar actes que tinguessin més repercussió.
17 d'octubre Vaga estudiantil miniatura|Manifestació dels estudiants a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Uns 25.000 estudiants, segons la Guàrdia Urbana, van sortir al carrer de Barcelona convocats pel Sindicat d'Estudiants (SE), que ha organitzat tres dies de vaga, i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), contra la sentència de l'1-O. La manifestació va transcórrer a Barcelona, des de la plaça Universitat fins a la plaça Sant Jaume, en un ambient festiu. Només es van viure uns moments de tensió davant de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, situada a la Via Laietana. A Girona ho van fer més de 4.000 alumnes —que van ocupar el pati del rectorat de la UdG per exigir la suspensió de les classes—, a Lleida uns 700 i a Tarragona un miler. Les vagues d'estudiants així com les respectives manifestacions, va tenir un seguiment desigual en funció del campus i els estudis.
Manifestacions a Pl. Artós