El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al , una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims. S'ha intentat emparentar amb el traci i l'albanès (en el primer cas basant-se en els testimonis històrics de l'època que parlaven de semblances i en el segon a partir de reconstruccions fonològiques hipotètiques), però hi ha estudiosos que pensen que forma una branca independent dins la família indoeuropea o fins i tot que actuà com a substrat del romanès. El dàcic es parlava en una àmplia zona, des d'Hongria fins al mar Negre.
Aspectes històrics, socials i culturals Distribució geogràfica miniatura|450px|Extensió aproximada del dàcic, basada en la distribució de topònims El dàcic era una de les més extenses llengües de l'Europa sud-oriental; s'estenia des de l'est de l'actual Hongria fins a la costa del mar Negre. Basant-se en les troballes arqueològiques, els orígens de la cultura dàcia podrien situar-se a Moldàvia, identificada com l'evolució de la cultura de Bessaràbia en l'edat del ferro.
Extinció miniatura|Escenari hipotètic segons el qual els albanesos serien un poble derivat dels dacis No es coneix amb claredat quan exactament el dàcic deixà de parlar-se, ni si en té descendents vius. La conquesta romana inicial de part de Dàcia no eliminà la llengua, ja que algunes tribus lliures de dacis com els carpians podrien haver continuat usant-la a Moldàvia i zones limítrofes fins al segle VI o dC, quan influí en certa manera en la formació de les llengües eslaves.
D'acord amb una hipòtesi, una branca del dàcic continuà amb la llengua albanesa (Bogdan Hasdeu, 1901); una altra hipòtesi connecta l'albanès no amb el dàcic, sinó amb les llengües il·líriques.
El dàcic com a substrat del protoromanès miniatura|Blava = terra conquistada per l'Imperi Romà. Taronja = àrea poblada pels dacis lliures El dàcic podria haver format gran part del substrat del protoromanès, que es desenvolupà a partir del llatí vulgar parlat als Balcans al nord de la línia Jireček, que divideix les zones d'influència del llatí i el grec.
Si el daci conforma realment el substrat del protoromanès està discutit (vegeu origen dels romanesos), així com si aquesta teoria no relaciona la romanització de la Dàcia, ja que el daci es parlava també a Mèsia i al sud i nord de Dardània. Prop de 300 paraules en les llengües romàniques orientals (romanès, aromanès, meglenoromanès, istroromanès) podrien derivar del dàcic, perquè moltes tenen caràcter satem, com s'esperaria de paraules dacotràcies (substrat romànic oriental).
Descripció lingüística Moltes de les característiques del dàcic són desconegudes o discutides. No hi ha pràcticament documents escrits en daci. El que es coneix d'aquesta llengua prové de: topònims, hidrònims, noms propis (noms de reis inclosos) i noms dàcics d'unes cinquanta plantes escrites per fonts gregues i romanes. paraules del substrat contingudes en el modern romanès, la llengua parlada avui en gairebé tots els territoris que els dacis van poblar: hi ha prop de 400 mots d'origen desconegut (com brânză = formatge, balaur = drac, vatrâ= forn antic de pa, etc.), algunes de les quals tenen cognats en albanès. Aquestes paraules podrien provenir de les restes de l'antic dàcic. Inscripcions en dàcic: Decebalus Per Scorilo és la major inscripció coneguda. El poeta romà Ovidi afirmava haver après dàcic en el seu exili a Tomis (avui Constança) a Dàcia. En les seves obres Tristes i Epistulae ex Ponto explicava que havia compost poemes en llengua dàcia. Si els poemes van existir, no es van preservar.
Classificació En la dècada de 1950, el lingüista búlgar Vladimir Georgiev publicà una obra en què demostrava que la fonologia de la llengua dàcia era propera a la de l'albanès; contribuí així a la hipòtesi que el dàcic pertanyés a la mateixa branca que l'albanès, un grup denominat Daco-Moesi (o Daco-Misi), en què el Moesi (o Mesi) seria un dialecte de transició entre el dàcic i el traci. Hi ha cognats entre dacotraci i albanès que podrien ser evidència de l'afinitat lingüística dacotràcia-albanesa, i moltes paraules de substrat romanès tenen correspondència en albanès.
Evolució fonètica des del protoindoeuropeu Les consonants sonores aspirades *bh- i *dh en PIE esdevingueren sonores: b, d (dàcic -dava < PIE *dhe-, 'fixar, sistematitzar', etc.). PIE *b- roman com a b (dàcic -balus; kinuboila < -uboila < PIE *abel-, etc.), i *d roman com a d- (dàcic Decebalus, etc.).
Una correspondència trobada entre dàcic i traci és una variació de vocal, a (dàcic)/i (traci). Cf. daci Zalm- (< ZalmoxisAixò pressuposa que Zalm- en Zalmoxis deriva del PIE *kel-, 'cobrir' i, per tant, coincideix amb el mateix ètim del traci zelmis, que segurament deriva del PIE *kel-. No obstant això, una etimologia oposada afirma que Zalm- hauria de ser considerada una variant de Zamol-, del PIE *dhghom-, 'terra'; aquesta derivació és rebutjada per altres lingüistes adduint diverses raons, com que les fonts més antigues testifiquen la forma Zalmoxis, no Zamolxis. Però els partidaris de l'ètim *dhghom- recolzen en el nom del déu terrestre lituà, Zjameluks. traci zelmis (< PIE *kel-, 'cobrir'), 'pell, cuir'; dàcic Zald- (< Zaldapa), traci zeltas (< PEU *ghel-, 'resplendir'); daci reconstruït *barz- (< romanès barza, 'cigonya'), traci Berz- (< Berzobis, Berzana; PIE *bherəg-, 'blanc'); v. Olteanu et al. Aquesta és una de les nombroses evidències a favor de l'existència d'una branca dacotràcia de l'indoeuropeu.
Notes
Bibliografia
Almassy, Katalin (2006): Celts and Dacians(?) In the Great Hungarian Plain 1st c. BC to 1st c. AD, paper in V. Salac & J. Bemman (eds.) Mitteleuropa in Zeit Marbods (2006)
Bazovski, Igor (2008): Celts, the Iron Age Warriors" (summary of review) on SNM (Slovak National Museum) website
Barrington Atlas of the Greek and Roman World (2000)
Bynon, Thelma (1974): Historical Linguistics
Georgiev, Vladimir (1977): The Thracians and their Language (Bulg with French summary)
CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum
Duridanov, I. (1969): Die Thrakisch- und Dakisch-Baltischen Sprachbeziehungen Duridanov, I. (1985): Die Sprache der Thraker
Jones, A. H. M. (1964): The Later Roman Empire, 284–602
Lloshi, Xhevat (1999): Albanian in Handbuch der Südosteuropa Linguistik Band 10 (online)
Mayer H.E. (1992): Dacian and Thracian as southern Baltoidic in Lituanus Vol. 38 no 2 (online)
Muller, Karl (ed.) (1883): Claudi Ptolomaei Geographia
Thompson, E.A. (1982): Zosimus 6.10.2 and the Letters of Honorius in Classical Quarterly 33 (ii)
Appel René, Muysken Pieter (2006) Language Contact and Bilingualism, Amsterdam University Press, Campbell, George L. (1998) Concise Compendium of the World's Languages, Routledge, Daicoviciu Hadrian (1972), Dacii, Editura Enciclopedică Română -->
I. E. S. Edwards, C. J. Gadd, N. G. L. Hammond (1971) The Cambridge Ancient History: Early History of the Middle East Cambridge University Press, Georgiev (Gheorghiev), Vladimir Raporturile dintre limbile dacă, tracă şi frigiană, "Studii Clasice" Journal, II, 1960, 39–58
Polome E.C. (1982) Chapter 20e in Balkan Languages (Illyrian, Thracian and Daco-Moesian) from The Cambridge Ancient History, By John Boardman, 2nd Edition, Volume 3, Part 1, The Prehistory of the Balkans, the Middle East and the Aegean World, Tenth to Eighth Centuries BC
Walters E. Garrison (1989) Syracuse University Press,
Vegeu també Tràcia Lleis fonètiques de l'indoeuropeu
Enllaços externs Hipòtesi sobre la transformació de dàcic i traci de llengües Centum a Satem. Web'' sobre llengua, cultura i civilització dàcia. Linguae Imperii (Llengües balcàniques)
Categoria:Llengües paleobalcàniques