nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, va ser papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.

Biografia Daufer va néixer c. 1026. L'Enciclopèdia Catòlica afirma que el seu pare va morir el 1047 en batalla. Va obtenir permís per entrar al monestir de Santa Sofia a Benevent. Fill del príncep Landulf V de Benevent, a tretze anys va ingressar al monestir de Montecassino.

La vida a Santa Sofia no era prou estricta per al jove monjo, que es va traslladar primer al monestir insular de Tremite San NicoloThe New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge, 12 p. 178. a l'Adriàtic i el 1053 als eremites de Majella, als Abruços. Per aquesta època va ser portat a l'atenció del papa Lleó IX, i és probable que el papa el contractés a Benevento per negociar la pau amb els normands després de la fatal batalla de Civitate.

Una mica més tard, Desideri es va unir a la cort del papa Víctor II a Florència. Allà va conèixer dos monjos del famós monestir benedictí de Monte Cassino, amb qui va tornar el 1055. Es va unir a la comunitat i poc després va ser nomenat superior de la casa dependent de Càpua. El 1057, el papa Esteve IX, que havia conservat l'abadia de Monte Cassino, va venir de visita i, per Nadal, creient que s'estava morint, va ordenar als monjos que elegissin un nou abat . La seva elecció va recaure en Desideri. El papa es va recuperar i, desitjant conservar l'abadia durant la seva vida, va nomenar l'abat designat el seu llegat per a Constantinoble . Va ser a Bari, quan estava a punt de salpar cap a l'Orient, que la notícia de la mort del papa va arribar a Desideri. Havent obtingut un salconduit de Robert Guiscard, el comte normand (més tard duc) de Pulla, va tornar al seu monestir i va ser degudament instal·lat pel cardenal Humbert el dia de Pasqua de 1058.

El 1059 va ser nomenat cardenal pel papa Gregori VII, de qui va esdevenir un ferm aliat. Es diu que aquest, en el seu llit de mort, el va recomanar com a successor. Però, segons altres fonts, Gregori VII es decantava oficiosament pel francès Odó de Lagery, futur Urbà II.

Va ser escollit papa el 24 de maig de 1086, fet que el va molestar profundament, per la qual cosa va intentar endarrerir la seva consagració com a pontífex. És per aquesta raó que no va accedir realment al tron pontifici fins al 9 de maig de 1087. I quan ho va fer va abandonar Roma i es va retirar de nou a Montecassino. Aquest fet l'aprofità l'antipapa, Climent III, per tal d'augmentar el seu poder a Roma; per la qual cosa quan Víctor III va tornar-hi de nou (degut segons sembla a les pressions de la comtessa Matilde de Toscana) va haver de marxar-ne, després d'una breu estada, definitivament.

A l'agost va presidir un sínode a Benevent, en el qual va excombregar Climent III, va prohibir la llei de les investidures i va promoure una acció armada contra els musulmans del nord d'Àfrica, un precedent d'allò que, més tard, serien les croades.

Va caure malalt durant el desenvolupament del sínode i es va retirar a Montecassino on va morir el 16 de setembre de 1087. El seu successor va ser Urbà II.

Referències

Categoria:Abats de Montecassino Categoria:Papes de Roma del segle XI Categoria:Beats de la Campània Categoria:Beatificats benedictins Categoria:Beats papes Categoria:Persones de Benevent Categoria:Morts al Laci Categoria:Cardenals de la Campània Categoria:Polítics de la Campània Categoria:Nascuts al segle XI