miniatura|Després de la fase inicial del Neolític preceràmic, des del nord-oest de Mesopotàmia fins a Jarmo (punts vermells, al voltant del 7500 aC), la cultura del Neolític ceràmic de Mesopotàmia al VII-V mil·lenni aC es va centrar al voltant de la cultura d'Hassuna al nord, la cultura d'Halaf al nord-oest, la cultura de Samarra al centre de Mesopotàmia i la cultura Obeid al sud-est, que després es va expandir fins a cobrir tota la regió El Neolític ceràmic o Neolític tardà va començar al voltant del 6.400 aC al Creixent Fèrtil, succeint el període del Neolític preceràmic. Aleshores van sorgir cultures distintives amb ceràmica, com la cultura d'Halaf (Turquia, Síria, Alta Mesopotàmia) i Obeid (Baixa Mesopotàmia). Aquest període s'ha dividit encara més, en Neolític ceràmic A (PNA, Pottery Neolithic A) i Neolític ceràmic B (PNB, Pottery Neolithic B) en alguns llocs.
El període calcolític (Edat de pedra - Edat del bronze) va començar cap al 4500 aC. Després va començar l'Edat del bronze cap al 3500 aC, amb la invenció de l'escriptura, substituint les cultures neolítiques i començant el període històric.
Llevant meridional El Neolític del Llevant meridional es divideix en les fases «preceràmic» i «ceràmic» (o Neolític tardà), inicialment basades en la seqüència establerta per Kathleen Kenyon a Jericó. A la zona mediterrània, el Neolític ceràmic se subdivideix en dues subfases i diverses cultures regionals, tot i que es debat el grau en què aquests representen fenòmens culturals reals: Neolític ceràmic A (PNA, Pottery Neolithic A) o Neolític tardà 1 (LN1, Late Neolithic 1) Cultura Jarmukiana Cultura Lodiana (Jericó ) Neolític ceràmic B (PNB, Pottery Neolithic B) o Neolític tardà 2 (LN2, Late Neolithic 2) Cultura de Uadi Raba
A les regions desèrtiques de l'est del Llevant meridional (Badia), tot el període es coneix com el Neolític Tardà (c. 7000–5000 aC). Està marcat per l'aparició de les primeres societats pastorals al desert, que potser hi van emigrar després de l'abandonament dels grans assentaments del Neolític preceràmic B (PPNB, Pre-Pottery Neolithic B) cap a l'oest.
Al sud de Nègueb i del desert del Sinaí, el Neolític tardà es caracteritza per la cultura timniana, que va persistir fins a l'edat del bronze.
Mesopotàmia
Els primers experiments amb ceràmica (c. 7000 aC)
Els jaciments mesopotàmics del nord de Tell Hassuna i Jarmo són alguns dels jaciments més antics de l'Orient Pròxim on s'ha trobat ceràmica, que apareix en els nivells més recents d'excavació, que daten del mil·lenni VII aC. Aquesta ceràmica està feta a mà, de disseny senzill i amb parets gruixudes, i tractada amb un dissolvent vegetal.For Jarmo pottery photograph, see Hi ha figures d'argila (zoomòrfiques o antropomòrfiques), incloses figures de dones embarassades que es consideren deesses de la fecunditat, similars a la deessa mare de les cultures neolítiques posteriors de la mateixa regió.
La cultura d'Halaf (6000–5000 aC)
La ceràmica estava decorada amb patrons i ornaments geomètrics abstractes, una característica pròpia de la cultura d'Halaf, també coneguda per les seves figuretes de fertilitat en argila, pintades amb línies. L'argila envoltava l'objecte o era el material principal; sovint les figures modelades es pintaven amb decoració de color negre. Es feien olles acurades i tenyides, sobretot gerres i bols. Com a colorants, les argiles que contenien òxids de ferro es diluïen en diferents graus o es barrejaven diversos minerals per produir diferents colors.
La cultura d'Halaf va veure l'aparició més antiga de segells. Tenien patrons essencialment geomètrics.
Les figures femenines de fecunditat en argila pintada, possiblement deesses, també apareixen en aquest període, entre 6000 i 5100 aC.
Cultura d'Hassuna (6000-5000 aC)
La cultura d'Hassuna és una cultura arqueològica neolítica del nord de la Mesopotàmia que data del començament del mil·lenni VI aC. El seu nom porta el nom del lloc tipus de Tell Hassuna, a l'Iraq. Un altre lloc on s'ha trobat material de la cultura d'Hassuna és Tell Shemshara. La decoració de la ceràmica consisteix essencialment en formes geomètriques i en uns quants dissenys d'ibex.
Cultura de Samarra (6000–4800 aC)
La cultura de Samarra és una cultura arqueològica calcolítica al nord de Mesopotàmia que datada aproximadament el 5500-4800 aC. Se superposa parcialment amb la cultura d'Hassuna i la cultura d'Obeid primerenca.
Cultura d'Obeid (6500–3800 aC)
El període d'Obeid (c. 6500-3800 aC) és un període prehistòric de la Mesopotàmia. El nom deriva de Tell al-'Ubaid (al sud de la Mesopotàmia), on la primera gran excavació de material del període d'Ubaid va ser dirigida inicialment per Henry Hall i després per Leonard Woolley.
A la Baixa Mesopotàmia, el període és el primer període conegut a la plana al·luvial, tot i que és probable que existeixin períodes anteriors enterrats sota l'al·luvió.Adams, Robert MCC. and Wright, Henry T. 1989. 'Concluding Remarks' in Henrickson, Elizabeth and Thuesen, Ingolf (eds.) Upon This Foundation – The ’Ubaid Reconsidered. Copenhagen: Museum Tusculanum Press. p. 451–456. Al sud té una durada molt llarga, entre uns 6500 i 3800 aC, quan es substitueix pel període d'Uruk.Carter, Robert A. and Philip, Graham. 2010. 'Deconstructing the Ubaid' in Carter, Robert A. and Philip, Graham (eds.) Beyond the Ubaid: Transformation and Integration in the Late Prehistoric Societies of the Middle East. Chicago: The Oriental Institute of the University of Chicago. p. 2.
A l'Alta Mesopotàmia, la cultura d'Ubaid es va expandir durant el període comprès entre el 5300 i el 4300 aC. Va ser precedida del període d'Halaf i del període de transició Halaf-Ubaid, i succeït pel període calcolític tardà. El nou període s'anomena Óbeid del Nord per distingir-lo de l'Obeid propi al sud de la Mesopotàmia.
Amb l'Obeid 3 (cap al 4500 aC), s'han trobat nombrosos exemples de ceràmica d'Obeid al llarg del golf Pèrsic, fins a Dilmun, on també s'ha trobat terrisseria de la civilització de la vall de l'Indus.
Els segells comencen a representar animals de forma estilística, i també tenen la primera representació coneguda del Senyor dels Animals al final del període, cap al 4000 aC.
Difusió Civilització de la vall de l'Indus (5500–2000 aC)
El Creixent Fèrtil a l'Orient Pròxim és un dels orígens independents del Neolític, la font a partir de la qual l'agricultura i la terrisseria es van estendre per Europa fa entre 9.000 i 6.000 anys, amb una velocitat mitjana de al voltant d'1 km / any. També hi ha evidències clares de connexions causals de l'Orient Pròxim neolític més a l'est, fins a la vall de l'Indus. Hi ha diverses línies d'evidència que donen suport a la idea de connexió entre l'Orient Pròxim neolític i el subcontinent indi. El jaciment prehistòric de Mehrgarh (al Balutxistan, Pakistan modern) és el primer lloc neolític del nord-oest del subcontinent indi, datat fins al 8500 aC.
Els cultius domesticats neolítics a Mehrgarh inclouen principalment ordi i una petita quantitat de blat. Hi ha moltes proves de la domesticació local d'ordi i del bestiar zebú a Mehrgarh, però es suggereix que les varietats de blat són d'origen gairebé oriental, ja que la distribució moderna de les varietats salvatges de blat està limitada al nord de Llevant i al sud de Turquia. Un estudi detallat de mapes per satèl·lit d'alguns jaciments arqueològics a les regions del Balutxistan i del Khyber Pakhtunkhwa també suggereix similituds en les primeres fases de l'agricultura amb els llocs de l'Àsia occidental.
La ceràmica preparada per la construcció seqüencial de les lloses, els fosses circulars de foc farcits de còdols cremats i els grans graners són comuns tant a Mehrgarh com a molts jaciments mesopotàmics. Les postures de les restes esquelètiques en fosses de Mehrgarh tenen una gran semblança amb les d'Ali Kosh (a les muntanyes Zagros del sud de l'Iran). Malgrat la seva escassetat, les determinacions de l'edat arqueològica basades en carboni-14 dels jaciments neolítics primerencs del sud d'Àsia mostren una notable continuïtat a tota la vasta regió des de l'Orient Pròxim fins al subcontinen indi, consistent amb una extensió sistemàtica cap a l'est a una velocitat d'aproximadament de 0,65 km / any.
Durant la cultura de Mehrgarh, precursora de la civilització de la vall de l'Indus, el període II (5500 - 4800 aC) i el període Merhgarh III (4800 - 3500 aC) van ser neolítics ceràmics (amb ceràmica), i posteriorment calcolítics. El període II s'anomena MR4 en aquest lloc i MR2 el període III. S'han trobat moltes proves de l'activitat de fabricació i es van utilitzar tècniques més avançades. Es van produir vidriar perles amb faiança i es van produir figuretes de terracota. Les figuretes femenines estaven decorades amb pintura i tenien diversos pentinats i adorns. Es van trobar dos enterraments flexionats del període II amb una coberta d'ocre vermell al cos. La quantitat de béns d'enterrament va disminuir amb el pas del temps, limitant-se a ornaments i deixant més béns amb enterraments de dones. Els primers segells es van produir a partir de terracota i ossos, i tenien dissenys geomètrics. Les tecnologies incloïen trepants de pedra i coure, kiln, grans forns i gresols de fusió de coure. Hi ha moltes evidències de comerç de llarga distància al període II; important com a indicació d'això és el descobriment de diverses perles de lapislàtzuli de Badakhxan. Els períodes II i III de Mehrgarh també són contemporanis amb una expansió de les poblacions assentades de les zones frontereres a la vora occidental del sud d'Àsia, incloent l'establiment d'assentaments com Rana Ghundai, Sheri Khan Tarakai, Sarai Kala, Jalilpur i Ghaligai.
Europa
miniatura|Expansió durant el Neolític de la ceràmica cardial i la ceràmica de bandes, segons l'arqueologia oficial L'Europa neolítica està datada generalment entre el 7.000 i el 3.000 aC. La difusió del Neolític a Europa es va estudiar per primera vegada quantitativament a la dècada del 1970, quan hi havia disponibles un nombre suficient de determinacions d'edat arqueològica basades en carboni-14 de jaciments neolítics primerencs. Ammerman i Cavalli-Sforza van descobrir una relació lineal entre l'edat d'un jaciment neolític primerenc i la seva distància de la font convencional a l'Orient Pròxim (Jericó), demostrant així que, de mitjana, el neolític es va estendre a una velocitat constant d'1 km / any. Estudis més recents confirmen aquests resultats i donen una velocitat de 0,6-1,3 km / any al nivell de confiança del 95%.Original text from:
Grècia La Grècia neolítica està marcada per algunes creacions notables de pedra o ceràmica. El poblament de Sesklo dona nom a la més antiga cultura neolítica d'Europa coneguda, que va habitar Tessàlia i algunes parts de Macedònia. Els fragments més antics investigats a Sesklo van situar el desenvolupament de la civilització entre c. 7510 - c. 6190 aC, coneguda com a «proto-Sesklo» i «pre-Sesklo». Mostren una agricultura avançada i un ús molt primerenc de terrisseria que rivalitzen en edat a les documentades a l'Orient Pròxim.
La decoració de la ceràmica evoluciona cap a motius de flama cap al final de la cultura de Sesklo. La ceràmica d'aquest estil «clàssic» de Sesklo també es va utilitzar a Macedònia Occidental, com a Sèrvia. Que hi ha moltes similituds entre la rara ceràmica d'Àsia Menor i la ceràmica grega neolítica primerenca es va reconèixer quan es van fer investigacions sobre si aquests pobladors podrien ser migrants d'Àsia Menor, però semblen existir semblances entre totes les ceràmiques primerenques que es troben a les regions orientals properes. El repertori de formes no és gaire diferent, però els bols d'Àsia Menor demostren diferències importants.