Vegeu també Giovanni Domenico Tiepolo (o Giandomenico Tiepolo) i Lorenzo Baldissera Tiepolo, ambdós fills de Giovanni Battista.
Giovanni Battista Tiepolo, també conegut com a Gianbattista o Giambattista Tiepolo (Venècia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia.
miniatura|Apoteosi d'Espanya al Palau Reial de Madrid.
Biografia Primers anys (1696-1726) Giambattista Tiepolo va nàixer a Venècia, sent el darrer de sis fills d'un capità de vaixell, Domenico Tiepolo i la seua esposa, Orsetta. Tot i que el cognom de Tiepolo pertanyia a una família patrícia, son pare no va reclamar cap títol de noblesa. El futur pintor va ser batejat en la seua parròquia (San Pietro di Castello) com Giovanni Battista, en honor del seu padrí, un noble venecià anomenat Giovanni Battista Dorià. Son pare, Domenico, va morir un any després del naixement, deixant Orsetta i els infants en una difícil situació econòmica.
Inicialment va ser pupil de Gregorio Lazzarini, però les influències dels contemporanis de més edat, com ara Sebastiano Ricci i Giovanni Battista Piazzetta són més fortes en la seua obra. Als 19 anys va concloure el seu major encàrrec, el Sacrifici d'Isaac (avui dia a l'Accademia). Va abandonar l'estudi de Lazzarini l'any, sent admès en el gremi de pintors.
L'any 1719 es va casar amb Maria Cecilia Guardi, germana dels pintors venecians Francesco i Giovanni Antonio Guardi. El matrimoni va tenir nou fills, dels quals van arribar a l'edat adulta quatre filles i tres fills. Dos dels seus fills, Domenico i Lorenzo van pintar amb ell com assistents i van aconseguir cert reconeixement com a artistes independents. El tercer dels fills va prendre els hàbits.
Primeres obres de maduresa (1726-50) Un patrici de la ciutat friulana d'Udine, Dionisio Delfino, va encarregar al jove Tiepolo la decoració al fresc del palau arquebisbal d'Udine (1726-1728). Aleshores el moviment rococó era quasi revolucionari a Itàlia. Les seues primeres obres mestres fetes per a Venècia van ser un cicle d'enormes llenços pintats per a decorar l'ampli vestíbul de Ca' Dolfin (1726–1729), amb motius d'antigues batalles i triomfs. També a Venècia va realitzar els frescos del palau Sardi i la Gloria de Santa Teresa a l'església dels Descalços.
Ràpidament va esdevenir un pintor molt sol·licitat, però va saber respondre amb una destacada productivitat. Va pintar quadres per a esglésies com ara la de Verolanuova (1735-40), per a la Scuola dei Carmini (1740-47), i els Scalzi 1743-1744), un sostre per als Palazzi Archinto i per a Casati-Dugnani a Milàn (1731); la Capella Colleoni de Bèrgam (1732-1733); un sostre per l'al l'església dels Gesuati (Santa Maria del Rosario) de Venècia sobre Sant Domènec instituint el rés del Rosari (1737-39), Palazzo Clerici, Milà (1740), decoracions per a la Vil·la Cordellini a Montecchio Maggiore (1743-1744) i per a la sala de ball del Palazzo Labia, avui dia un estudi de televisió a Venècia, mostrant la Història de Cleopatra (1745-1750).
Tiepolo va produir dos conjunts d'aiguaforts, els Capricci (c. 1740–1742) i els Scherzi di fantasia (c. 1743–1757). Els deu caprici van ser publicats el 1742 per primera vegada per Anton Maria Zanetti el vell, incorporats a la tercera edició d'una recopilació de xilografies.
miniatura|esquerra|Detall del fresc de la Kaisersaal de la Residència de Würzburg
Els frescs de la Residència de Würzburg (1750-53) Al voltant de 1750, la reputació de Tiepolo estava fermament assentada arreu d'Europa. Acompanyat del seu fill Giandomenico va viatjar a Würzburg en ser reclamant per príncep-bisbe Karl Philipp von Greiffenklau. A Würzburg va residir durant tres anys i va executar unes excepcionals pintures al fresc per als sostres de la Residència de Würzburg, que havia estat acabat de construir l'any 1744. El seu fresc per a l'escalinata d'entrada al palau, (Treppenhaus) dissenyada per Johann Balthasar Neumann és el fresc més gran del món, amb una superfície de 677 m², i va ser completat amb l'ajut dels seus fills, Giandomenico i Lorenzo. L'Al·legoria dels Planetes i els Continents representa Apol·lo iniciant la seua ruta diària; les deïtats que l'envolten simbolitzen els planetes; les figures al·legòriques en la cornisa representen els quatre continents (incloent-hi Amèrica). De la Nova Residència de Würzburg també va decorar al fresc el saló del Kàiser.
Tornada a Venècia i el Véneto (1753-1770) Tiepolo va tornar a Venècia l'any 1753. Ara era un pintor famós, amb encàrrecs locals i de l'estranger. Va ser elegit President de l'Acadèmia de Pàdua. Va realitzar diversos frescos, molt teatrals, per a esglésies; el Triomf de la Fe per a la Pietà; panells pintats al fresc per a Ca' Rezzonico (que ara també posseeix el seu fresc per al sostre del Palazzo Barbarigo); i pintures per a vil·les nobles del país venecià, com ara Villa Valmarana (Vicenza) i un gran fresc panegíric per a la Villa Pisani a Stra. Durant aquest període va crear l'obra mestra Glorificació de la família Barbaro que actualment es troba en la col·lecció del Museu Metropolità d'Art de Nova York.
En uns admirats frescos per al Palazzo Labia va representar dues escenes de la vida de Cleopatra: Trobada de Marc Antoni i CleopatraDescripció del fresc de Marc Antoni a WGA i Banquet de Cleopatra,Descripció del fresc Banquet de Cleopatra a WGA així com un sostre amb el Triumph de Bel·lerofont sobre el Temps. Va col·laborar amb un expert en perspectiva, Girolamo Mengozzi Colonna. Aquesta col·laboració amb Colonna, que també va dissenyar escenografies d'òpera, palesa la creixent tendència vers la composició teatral en els seus frescos. L'arquitectura del fresc del Banquet recorda l'obra de Veronese Les noces de Canà
Frescs del Palau Reial de Madrid L'any 1761, Carles III li va encarregar un fresc per al sostre de la gran sala del tron del Palau Reial de Madrid. El tema és un panegíric d'Espanya: Apoteosi d'Espanya. A la cort de Madrid va despertar la gelosia i l'agra oposició d'Anton Raphael Mengs.
Va morir a Madrid, el 27 de març de 1770. Després de la seua mort, l'aparició de l'auster Neoclassicisme i el declivi post-revolucionari de l'absolutisme va conduir a la lenta desaparició de l'estil que Tiepolo havia conreat, tot i que no va poder enfosquir l'impacte de la seua obra en el progrés de l'art.
Anàlisi i influència de la seua obra miniatura|Apoteosi de l'almirall Vettor Pisani En les seues elaboracions més fluides, Tiepolo presenta evidents afinitats amb Ricci, Piazzetta i Federico Bencovich. És un artista del fresc lluminós, un radiant i rococó Pietro da Cortona. Les seues composicions històriques estan embolcallades amb una esplèndida llum. És conegut principalment pels seus frescos, particularment pels seus sostres panegírics. Aquests van seguir la tradició barroca encetada un segle abans per Pietro da Cortona, convertint les voltes en cels pintats, elevant els insignificants nobles a l'estatus diví, tot això en vastes composicions mesclades amb les delicades ornamentacions dels marcs d'estuc. Com Luca Giordano, la seua paleta es componia dels colors típics de l'aquarel·la. Com Giordano, va ser prolífic. Amb una sprezzatura única, va pintars mons de frescs, i alguns com els murs de Villa Valmarana a Vicenza, no només mostren escenes mitològiques, sinó que realment situen a l'espectador enmig d'aquelles. Els primers exemples d'això són potser els llenços de Ca' Dolfin, que van permetre-li introduir indumentàries exuberants, escultura clàssica i una acció que sembla vessar-se més enllà del marc vers la cambra.
Llista d'obres Obres anteriors a 1740 miniatura|Sant Domènec en la Glòria miniatura|Institució del Rosari Obra Data Lloc EnllaçEl Martiri de Sant Bartomeu1722San Stae, VenèciaSant Domènec en la Glòria.1723Gallerie dell'Accademia, VenèciaEl rapte d'Europac. 1725Gallerie dell'Accademia, VenèciaAl·legoria del poder de l'eloqüènciac. 1725Institut Courtauld, Modello for Palazzo Sandi, VenèciaFrescos1726Palau Episcopal, UdinePerseu i Andròmeda1730Museu FrickL'educació de la Mare de Déu1732S. Maria della Consolazione (Fava), VenèciaÀngel rescatant Agar1732Scuola di San Rocco, VenèciaSant Joan Baptista predicant1732-1733Cappella Colleoni, BèrgamDecapitació de Sant Joan Baptista1732-1733Cappella Colleoni, BèrgamCàstig de les serps1732-1735Gallerie dell'Accademia, VenèciaJosep rebent un anell del faraó1732-1735Dulwich Picture GalleryTriomf de Zèfir i Flora1734-1735Museo del Settecento Veneziano, Ca' Rezzonico, VenèciaJupiter i Danae1736Universitet Konsthistoriska Institutionen, EstocolmInstitució del Roser1737Gallerie dell'Accademia, VenèciaEl papa Sant Climent adorant la Trinitat1737-1738Alte Pinakothek, MúnicInstitució del Rosari1737-1739Santa Maria del Rosario (Gesuati), VenèciaCrist porant la creu1737-1738Sant'Alvise, VenèciaLa Mare de Déu del Mont Carmel1730sPinacoteca di Brera, MilàMare de Déu amb sis Sants1737-1740Museu de Belles Arts, Budapest
Obres de 1740 a 1750 Obra Data Lloc EnllaçLa Mare de Déu apareixent-se a Sant Felip Neri1740Museo Diocesano, CamerinoRecollida de manà1740-1742Parrocchiale, VerolanuovaEl sacrifici de Melquisedec1740-1742Parrocchiale, VerolanuovaLa Virtut i la Noblesa fent fugir a la ignorància1743Dulwich Picture Gallery (esbós per a Villa Cordellina, a Montecchio Maggiore)El banquet de Cleopatra1743-1744National Gallery of Victoria, Melbourne Els creients1743-1745Gallerie dell'Accademia, Venècia Apol·lo i Dafne1744-1745Museu del Louvre, ParísDescobriment de la vertadera Creuc. 1745Gallerie dell'Accademia, VenèciaFrescos de la història de Cleopatra1746Palazzo Labia, VenèciaLa Mare de Déu apareixent-se als Sants dominicans1747-1748Santa Maria del Rosario (Gesuati), VenèciaÚltima comunió de Sant Llúcia1747-1748Santi Apostoli, VenèciaSant Jaume el gran conquerint als moros1749-1750Museu de Belles Arts, Budapest
Obres posteriors a 1750 Obra Data Lloc EnllaçFrescos1751-1753 Residència de WürzburgAl·legoria dels Planetes i els Continents1752Metropolitan Museum of Art, Nova YorkLa mort de Jacint1752-53Museu Thyssen-Bornemisza, MadridAdoració dels Mags1753Alte Pinakothek, MúnicCoronació de la Mare de Déu1754Kimball Museum of Art (esbós per a l'Ospedale della Pietà)Una Al·legoria amb Venus i el Temps1754-58National Gallery de LondresFrescos amb motius de la mitologia romana1757Villa Valmarana, VicenzaUn home assegut i una noia amb un pitxerc. 1755National Gallery de LondresLes Virtuts Teologalsc. 1755Musées Royaux des Beaux-Arts Brussel·lesEl martiri de Santa Àgatac. 1756Staatliche Museen, BerlínAl·legoria del mèrit acompanyat per la noblesa i la virtut1757-58Museo del Settecento Veneziano, Ca' Rezzonico, VenèciaLa visió de Santa Anna1759Gemäldegalerie, DresdenMare de Déu del pinsàc. 1760National Gallery of Art, Washington DCDona amb un lloro1760-61Ashmolean Museum, OxfordApoteosi de la família Pisani1761-62Villa Pisani, StraSant Carles Borromeu1767-1769Cincinnati Art MuseumLa Immaculada Concepció1767-1769Museu del Prado, Madrid Glòria d'Espanya1762-1766Saló del Tron del Palau Reial de MadridL'Apoteosi de la Monarquia Espanyola1762-1766Antecambra de la reina, Palau Reial de MadridVenus i Vulcà1762-1766Saló d'Alabarders, Palau Reial de Madrid
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Obres de Tiepolo Obres a Udine Biografia curta Biografia il·lustrada i anàlisi de les seues obres més cèlebres
Categoria:Pintors italians del Barroc Categoria:Pintors italians del Rococó Categoria:Pintors venecians Categoria:Morts a Madrid Categoria:Pintors de la República de Venècia Categoria:Pintors nascuts al segle XVII Categoria:Pintors morts al segle XVIII