El dialecte de les Marques (Marchigià) és un conjunt de parlars romànics que es parla a la part central de la regió de les Marques, a Itàlia, a l'àrea que inclou les províncies d'Ancona, Macerata i Fermo. S'inclou dins dels dialectes italians centrals.
Tot i que hi ha notables diferències gramaticals, lèxiques i idiomàtiques entre el marchigià i la llengua italiana estàndard, en general se sol considerar, juntament amb la resta de dialectes italians centrals, que és intel·ligible per a un parlant d'italià estàndard.
Dins del mateix marchigià, que no és uniforme entre una població i una altra, hi ha dues varietats principals:
El dialecte d'Ancona (Anconità), que inclou els parlars d'Osimo, Jesi i Fabriano. El dialecte de Macerata i Fermo (Fermano-Maceratese), inclosa la varietat de l'àrea de Camerino.
Característiques comunes Les dues variants del Marchigià tenen un seguit de característiques comunes i que difereixen de la resta de variants italianes centrals :
Les paraules italianes accentuades en la penúltima síl·laba que acaben en -no o -ne experimenten una apòcope en l'última síl·laba. Així, la paraula contadino (pagès) esdevé contadì, la paraula piccioni (coloms) esdevé picciò, i cane (gos) esdevé cà.Massimo Morroni, Vocabolario del dialetto osimano Les paraules italianes que acaben en -aio canvien l'última síl·laba per -aro. Així, la paraula fornaio (forner) esdevé fornaro. El so [ʎ] (gli) de les paraules italianes esdevé . Així, la paraula figlio (fill) esdevé fìio o fio [ˈfio]. Generalment el so final -o de les paraules italianes canvia a -u: fornaio (forner) > fornaru, figlio (fill) > fiiu. L'infinitiu dels verbs italians perd el so final -re : amare (estimar) > amà, mettere (posar) > mette, morire (morir) > morì.Carlo Grillantini, Saggi e studi sul dialetto osimano El grup -ng experimenta assimilació a -gn : mangiamo (mengem) > magnamo. La tercera persona del plural és igual a la del singular. Així, la paraula ama pot significar ell o ella estima o ells o elles estimen.
Les conjugacions de ser i tenir en present d'indicatiu són: CatalàAnconitàMacerateseItaliàJosocsososonoTuetssei (sai)ssiseiEll(a)ésèadèèNosaltressomsemosimosiamoVosaltressousésetesieteElls/essonè(-ne)adèsono CatalàAnconitàMacerateseItaliàJotincciòciòhoTutensciàici(ài)haiEll(a)téciàciàhaNosaltrestenimciavémociaìmoabbiamoVosaltresteniuciavéciaéteaveteElls/estenencià(-ne)ciàhanno
Vocabulari Termes propis del Marchigià (la versió anconitana de les formes no tenen geminació: babu, ciambòtu, nèrtu, etc.):
ammò (ara); anconità: adè babbu (pare) bardasciu o vardasciu (nen); anconità: fiòlo bedollu o bidullu (pollancre) brenciu o vrenciu (amarg) ciambottu o ciammottu (gripau/maldestre) cuscì (així) grannola (calamarsa) (a)lluccà (cridar); anconità: sgagià nnertu (gruixut) rosciu o rusciu (vermell, roig) sbisgià o sbiscià (relliscar) scì (sí)
Vegeu també Italià central Marche
Enllaços externs Una pàgina web sobre el dialecte d'Ancona Un blog sobre el dialecte de Macerata
Notes
Categoria:Llengües italianes centremeridionals Categoria:Marques Categoria:Dialectes de llengües romàniques