Can Muntaner de Dalt, també coneguda com a casa Larrard, és un edifici del barri de la Salut de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història El 1603, el jurista Hipòlit de Montaner va adquirir la propietat, que posteriorment es coneixeria com a Torre de Montaner de Dalt.AHPB, notari Miquel Vives, 08-03-1603. El 1822, Josep Maria de Càrcer i de Peguera, hereu del seu pare Marià de Càrcer i de Montaner, va vendre la finca (que en aquell moment tenia unes 24 ha) a Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.AHPB, notari Joan Fontrodona i Minguella, manual 1.158/24, f. 348v-368, 28-11-1822. Casat amb Maria Dolors Juez-Sarmiento, va morir el 1823, i el succeí el seu primogènit Joan de Larrard i Juez-Sarmiento (1806-1824). Aquest morí solter el 1824 i fou succeït pel seu germà Pere (†1828), i a la mort d'aquest, el succeí el seu germà Antoni Alexandre (1818-1887), que entre el 1862 i el 1879 va segregar-ne més de 6 ha per vendes o establiments emfitèutics, amb la qual cosa la superfície va disminuir a 17,73 ha.

Antoni Alexandre de Larrard va morir el 27 d'abril del 1887, i el 1892, Pilar de Milans i de Larrard, casada amb Joaquim de Sarriera i de Larrard, comte de Solterra, esdevingué propietària de la finca pel repartiment de l'herència.AHPB, notari Joan Armengol i Piferrer, 29-07-1892. El 1894, i en virtut del litigi promogut contra ella pel seu gendre Salvador de Samà i Torrents, marquès de Marianao, per un préstec de 100.000 pessetes que no li havia retornat, la finca va ser adquirida per Josep Bolós i Güell per 100.499,24 pessetes.AHPB, notari Josep Ferrer i Bernadas, manual 1401/59, f. 3535-3554, 16-07-1894. Aquest (que de fet era un testaferro de Samà) la va parcel·lar, i el 1895 i el 1897, va presentar a l'Ajuntament de Gràcia sengles projectes d'urbanització de l'arquitecte Francesc Mariné; el primer corresponia a la part baixa, per sota del carrer d'Olot (aleshores de Milans), que fou aprovat el 16 de març del 1898 amb una sèrie de modificacions; i el segon a la part alta, que no es va arribar a realitzar.

Josep Bolós va morir el 3 d'agost del 1897 sense haver fet testament, i fou declarat hereu el seu fill únic de cinc anys Josep Bolós i Aprile, que va quedar sota la tutela de la vídua Lluïsa Aprile i Rabassa. El 1898, aquesta va traspassar la finca (que en aquell moment tenia 13,95 ha), a títol d'agnició de bona fe, a Salvador de Samà i Torrents, gràcies a una escriptura privada en la qual Bolós reconeixia que havia fet l'adquisició amb diners i a utilitat d'aquest.AHPB, Josep Ferrer i Bernadas, manual 1401/86, f. 4595-4626, 02-12-1898. Samà va continuar amb la parcel·lació de la finca, però uns mesos després la va establir en emfiteusi a Eusebi Güell i Bacigalupi,AHPB, notari Manuel Borràs i de Palau, manual 1.431/21, f. 1722-1730, 29-07-1899. que tenia la intenció de construir-hi una ciutat jardí, i demanà a l'Ajuntament de Barcelona que arxivés el projecte de Bolós. La torre fou reformada i ocupada pels Güell, que encarregaren el projecte a l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet.

Eusebi Güell va morir el 1918, i el 1922 la finca fou venuda a l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday va ampliar el conjunt per a transformar-lo en escola pública, inaugurada durant l'Exposició Universal del 1929 i que actualment porta el nom d'Escola Baldiri Reixac. Entre 1992 i 1994, l'antiga torre va ser rehabilitada pels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elies Torres.

Descripció És un edifici de planta rectangular, façana simètrica i teulada a quatre vessants. Al costat s'hi varen afegir uns cossos amb terrat pla. Té planta baixa i tres pisos. Al pis més alt hi ha nou finestrals amb arquets. La façana està decorada amb esgrafiats i plantes trepadores. S'ha conservat la capella interior i el cor.

Notes

Referències

Vegeu també Casa Montaner (Barcelona) Palau Sessa-Larrard Torre Casalot a Rambla Mercedes, 1-3 Obres de Josep Goday

Bibliografia

Categoria:Masies de Gràcia Categoria:Patrimoni monumental de Gràcia Categoria:Edificis de La Salut Categoria:Edificis noucentistes de Barcelona Categoria:Obres de Josep Goday