Artur Cuyàs i Armengol (Barcelona, 25 d'abril de 1845- Madrid 1925) fou un periodista i escriptor català.
Biografia Fill d'Antoni Cuyàs i Ribot comerciant de Barcelona i Flomena Armengol i Lastra natural de Bayamo a l'illa de Cuba, va néixer al carrer Rech, 5 de Barcelona.
Estudià a Barcelona, però marxà molt jove als Estats Units per a col·laborar en els negocis familiars.Luis García Pascual, Entorno martiano, Casa Editorial Abril, 2003, p. 72. Establert a Nova York, compaginà els negocis amb el periodisme i el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York, El Cronista i Las Novedades, corresponsal de La Época i El Imparcial, de Madrid, Diario de Barcelona, i Diario de la Marina i La Voz de Cuba, de l'Havana, alhora que col·laborava també a la Revista Ilustrada de México.
Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s'especialitzà en economia i en immigració als Estats Units. Defensà Maximilià I de Mèxic, que li concedí la condecoració de Nostra Senyora de Guadalupe. Fundà i dirigí la revista catalana La Llumanera de Nova York del 1874 al 1881, il·lustrada per Felip Cusachs, la més important dels catalans emigrats a Amèrica, des d'on defensà els interessos dels burgesos catalans a Cuba. El 1876 contactà amb la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya per tal de distribuir la revista a Cuba. Fou un membre eminent de la comunitat espanyola als Estats Units, i també un dels fundadors del Cercle Colón Cervantes i president de la Junta Patriótica Española a Nova York.
Alguns cubans que lluitaven per la independència de l'illa el denunciaren com a agent espanyol en plena guerra entre els Estats Units i Espanya (1898), raó per la qual fou perseguit pel govern dels Estats Units. Aleshores va tornar a Espanya, on el govern li donà la condecoració d'Isabel la Catòlica. Viatjà a la Gran Bretanya, on conegué Robert Baden-Powell i s'interessà per l'escoltisme. El 1915 s'instal·là a Madrid, on dirigí la revista El Hogar Español i promogué el Moviment Escolta a Espanya. També fou nomenat comissari general dels Exploradores de España.María del Mar del Pozo Andrés, Currículum e Identidad Nacional: Regeneracionismos, Nacionalismos y Escuela Pública, 1890-1939, Biblioteca Nueva, 2000, p. 257.
Interessat per la cultura anglosaxona i la formació de la joventut, publicà un diccionari castellà-anglès i que ha tingut nombroses edicions i fou adoptat oficialment per les acadèmies militars i navals, les universitats estatunidenques i també a països com Cuba, Puerto Rico i Filipines. És considerat el primer lexicògraf que pensà a incloure la pronúncia figurada en els diccionaris.
Obres The devil's auction (1868), peça de teatre La llengua anglesa (1874) poema Diccionario español-inglés e inglés-español (1876) Estudio sobre la inmigración en los Estados Unidos (1881) Catálogo de industrias norteamericanas (1887) The Cuban question in its true light (1895) Spanish rule, in Cuba (1896) New constitutional laws for the island of Cuba (1897) Desde México (1897) Los Exploradores de España: ¿Qué son? ¿Qué hacen? (1912) Hace falta un muchacho (1913)
Referències
Bibliografia Enrique Genovés Guillem (1984), Cronología del Movimiento Scout,
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Morts a Madrid Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Escoltes barcelonins Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX