El castell de Gardeny és un conjunt monumental damunt del turó de Gardeny, un dels tres turons de la ciutat de Lleida juntament amb el Turó de la Seu Vella i el Turó de la Serreta. Fou seu d'una de les principals comandes catalanes de l'orde del Temple. El castell, pròpiament dit, consta de dues construccions d'època templera (torre habitació i capella conventual) i un recinte emmurallat de baluards dels segles , que ho encercla tot.
Història El turó de Gardeny, que per l'alçada domina per sobre de la resta del territori, facilitava les operacions militars i ha esdevingut històricament un punt estratègic molt importat.
En l'època romana ja va ser utilitzat pel mateix Juli Cèsar l'any 49 aC, durant la Guerra civil entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne. Durant aquesta guerra, la província romana Citerior va passar a mans de Pompeu. Juli Cèsar va aprofitar aquest punt estratègic per a enfrontar-se amb els pompeians Lluci Afrani i Petreu, instal·lats a Ilerda fins que van capitular a l'agost de l'any 49 aC, i que Juli Cèsar va recuperar el domini de la Hispània Citerior.
El març de 1123 es construí el castell de Gardeny enfront de Lleida, en el campament que ocupava Alfons en el setge a la ciutat, i on s'enfrontaren Ramon Berenguer III i Guillem IX de Poitiers contra Alfons el Bataller sense poder aixecar el setge, que el Bataller aixecà el juny de 1123.
miniatura|esquerra|Creu del Temple Anys més tard, l'any 1149, aquest punt estratègic va tornar a ser important, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va començar el setge a la ciutat de Lleida, fins aleshores sota domini sarraí. Per a conquerir la ciutat, va comptar amb la col·laboració de l'orde del Temple, que va aportar-li els efectius necessaris per aconseguir la victòria.
Un cop conquerida la ciutat amb important concurs dels templers, Ramon Berenguer IV, en virtut dels pactes establerts a Girona l'any 1143, lliurà a l'orde diversos béns, entre els quals el turó de Gardeny. Seguidament, l'orde hi instal·là la seu de la que seria una de les seves principals comandes.
La primera referència de la presència de templers al castell data de 1152, amb la presència del mestre provincial fra Pere de Rovira i que en va ser el primer comanador, l'any 1156, fra Pere de Cartellà, un dels principals artífexs de l'èxit del setge de la ciutat.
En poc temps, aquesta comanda va ser molt pròspera i per millorar-ne l'administració es van crear dues comandes més, la de Barbens i la de Corbins. En el cas de la comanda de Barbens, aquesta crear l'any 1166 i dos anys després, l'any 1168, fou declarada independent i el primer comanador va ser Ramon de Barrufell, antic senyor del castell de Barbens. L'any 1294 el castell de Gardeny va hostatjar Jacques de Molay, l'últim dels mestres templers.miniatura|Vista del castell L'orde del Temple va ser abolit l'any 1312, en el decurs del concili de Viena del Delfinat, mitjançant la butlla Vox in excelso, emesa pel papa Climent V. Uns anys després, el 1317, la casa de Gardeny, com la resta de béns del Temple, va passar a mans de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
El castell va tenir un paper molt important durant la Guerra dels Segadors (1641-1647) i la Guerra de Successió (1700-1714). En aquests conflictes, s'hi van introduir noves millores defensives com ara baluards, fosses i murs de contenció, per contrarestar les noves armes d'artilleria. Amb aquestes millores, el recinte va esdevenir un fortí militar que pràcticament es va conservar fins avui.
Després de molts anys d'abandonament, la Paeria de Lleida ha creat un centre d'interpretació i ha començat un ambiciós projecte de rehabilitació que convertirà l'espai en un punt emblemàtic de la ciutat.
L'última activitat militar que va acollir el turó, ja ben entrat al , al mateix turó, respectant el castell, es va construir la base militar Gaspar de Portolà, formada per dos aquarteraments, l'aquarterament Sanjurjo i l'aquarterament Templaris que van romandre al turó fins a l'any 1996. Aquell any la base va ser desmantellada i les instal·lacions venudes a la Paeria de Lleida. L'octubre 2023 hi havia obres en uns dels edificis de l'aquarterament Templaris per adaptar-los a acollir el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL).
Arquitectura del castell miniatura|Croquis del castell de Gardeny La fortificació del tossal de Gardeny té uns orígens històrics documentats des de molt antic. L'any 49 de la nostra era, hi instal·là el campament Afrani, general de Pompeu, en la famosa campanya d'Ilerda, durant la Guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
Sembla que fou una torre fortificada de defensa en temps dels andalusins,Lladonosa, 1961, p. 44. i ja en el es documenta una fortificació del turó per part d'Alfons el Bataller d'Aragó. El sobirà aragonès, recelós davant la possibilitat que Ramon Berenguer III se li avancés en la conquesta de Lleida, dugué a terme l'any 1123 una expedició contra la ciutat del Segre i s'instal·là al puig de Gardeny. L'empresa del rei aragonès fracassà i abandonà.Lladonosa, 1972-74, I, p. 94 La fortificació que va fer el rei Alfons no podia ser gaire important, ja que no en queden vestigis.
La conquesta de Lleida, inscrita en un pla estratègic que comprenia la presa de Fraga i Mequinensa, va tenir lloc l'octubre de 1149. De fet, dos anys abans, Ramon Berenguer IV ja havia començat a apoderar-se de punts claus propers a la ciutat.Eritja, 2003, p. 296 Ramon Berenguer i Ermengol d'Urgell establiren el conveni de participació militar al qual s'uní gran part de la noblesa del país i altres nobles estrangers vassalls seus; tanmateix, el gruix de l'exèrcit, el constituí la milícia templera. A l'orde del Temple, li correspongué la cinquena part del territori conquerit.Ibidem, p. 307
El castell, seu de la comanda templera de Gardeny El castell que parcialment ha arribat als nostres dies fou construït pels templers i esdevingué seu de la comanda templera de Gardeny. Aquesta comanda, que en els inicis funcionà conjuntament amb la de Corbins, fou una de les més importants de la Corona d'Aragó.Sobre la comanda templera, vegeu Miret i Sans, 1910; Forey, 1973; Fuguet, 1995; Sarobe, 1998, entre altres El castell que construïren els templers era una fortalesa que tenia un primer nucli o recinte sobirà, format bàsicament per torre habitació, església i serveis diversos; i un segon recinte, o recinte jussà, definit per una muralla protectora amb torres.Fuguet, 1995, p. 160-172; Idem, 2005, p. 563-584 Ambdós recintes han sofert modificacions i destruccions en els darrers segles: el jussà va ser profundament remodelat pels enginyers militars del rei, quan aquest, al , requisà el castell per a fer-ne un baluard de la corona. A partir d'aleshores, totes les guerres han deixat la seva empremta destructora sobre els murs de Gardeny, de manera que tot intent de conèixer com era la fortalesa que van construir els templers topa amb serioses dificultats. Malgrat tot, els edificis medievals que queden del recinte sobirà, més alguna documentació escrita i gràfica d'abans de la gran transformació moderna, permeten atansar-nos, amb més o menys garantia, a la fortalesa templera.
Tot i les importants modificacions que va sofrir, ha conservat un tros de mur del costat nord del recinte jussà i dos dels edificis medievals més importants: la torre habitació o palau i la capella conventual, disposats en angle recte i units per un edifici corredor. Tanmateix, la visita de millores de 1591 fa referència a importants espais (pati, fossar gran, fossar petit...) i edificis (refetor, capella funerària, celler gran, celler petit, cuina...) destruïts en les guerres dels segles i . miniatura|esquerra|Castell templer de Gardeny. Interior de la torre habitació o palau
La torre habitació està formada per un gran edifici de planta rectangular (de 23,25 m de llarg per 7,5 m d'ample) i una torre també rectangular de dimensions molt menors (6,5 per 3,5) adossada a l'angle NW del primer. Aquesta torre es comunica amb la capçalera de l'església mitjançant un edifici corredor. Tant la sala com la torre tenen dues plantes i terrassa. Les naus inferior i superior de la sala gran van cobertes amb volta de canó apuntat; la inferior és semisubterrània i mesura 7,5 m d'alçada; la superior és una mica més alta: mesura 8,8 m. La planta baixa de la torre va coberta amb volta de quart de canó i la superior, amb volta de canó apuntada. Per entrar a aquest edifici, calia emprar escales mòbils de fusta des de l'exterior, ja que les úniques portes per accedir-hi estaven situades a nivell de la planta superior, a uns 4 m del terrer forà -com era normal en aquestes torres- a fi de fer inexpugnable l'edifici. La documentació del explica com aleshores encara s'hi pujava amb una escala provisional: «…se.n pujaren per la scala amunt, y pujant per ella troben que és una part de pedra y molt vella y part de ella de fusta vella».
La planta baixa, semisubterrània, era accessible únicament des del primer pis. En els «donjon" francesos, aquesta planta estava destinada a servir de magatzem de provisions, d'habitació dels servents, de presó, les mateixes que podia haver tingut a Gardeny. Al primer pis, hi havia la sala d'armes i les cambres del comanador i dels altres frares, funcions que encara eren vigents en època hospitalera. La primera planta de la sala gran tenia cinc finestres d'espitllera, és a dir, expandides només per dins, tres a llevant, una a tramuntana i una al sud. Interiorment, les diverses plantes es comuniquen per escales de cargol que perforen el gruix del mur. N'hi ha dues al costat de tramuntana, una a la sala i l'altra a la torre annexa. Les estances interiors són molt austeres, car per tota decoració hi ha la motllura que assenyala l'arrencament de la volta. És una senzilla imposta que en el seu recorregut contorneja els arcs de les finestres i dona un toc d'elegància a la sala.
La terrassa de la torre és accessible i servia de talaia i d'element de defensa. En època hospitalera fou coberta per ser utilitzada com a golfes; a l'extrem oriental, el gran prior de Catalunya Requesens hi aixecà la torratxa esmentada a la visita de 1591 i que sembla apreciar-se en el dibuix realitzat per Anton van der Wyngaerde, l'any 1563. També s'hi pot veure, a l'extrem occidental, el «mirador» que feu construir «devers lo fossar» el gran prior Miquel Ferrer en aquells anys; la porta principal de la fortalesa situada a migdia, mirant al riu, ben bé al costat oposat de l'actual porta que dona accés al baluard; l'espadanya de la capella conventual que sobresurt del conjunt, i altres edificis presumiblement desapareguts en la reconversió moderna de la fortalesa. miniatura|esquerra|Interior de la capella.