El Pou de Moisès és el vestigi d'un Calvari situat al bell mig d'un pou antigament situat al centre del gran claustre de la Cartoixa de Champmol. Actualment està al parc del centre hospitalari especialitzat de Dijon, al Comtat de Borgonya.
Va ser un encàrrec de Felip II de Borgonya i és obra de l'escultor neerlandès Claus Sluter i del seu nebot Claus de Werve, amb la participació del pintor Jean Malouel per a la policromia. Segons els relats dels ducs de Borgonya, es va esculpir i pintar entre el 1396 i el 1405. Destrossat a la seva part superior durant el , només en queda la part inferior, formada per una pila hexagonal superada per sis escultures dels profetes de l'Antic Testament i es conserven alguns fragments de les estàtues que estaven situades al voltant de la creu al Museu Arqueològic de Dijon. Aquest Calvari, que mostra el vincle tipològic entre l'Antic i el Nou Testament, és també una obra marcada per molts símbols dels cartoixans. Així mateix, nombrosos elements converteixen el monument en una obra de propaganda a favor del duc de Borgonya.
El Pou de Moisès mai ha deixat de marcar els seus visitants pel seu realisme i per la magnificència de les seves decoracions. És considerat una obra mestra de l'escultura gòtica internacional i un precursor de l'art renaixentista. Ha estat objecte de diverses rèpliques i ha inspirat molts artistes, tant antics com contemporanis.
Història Un encàrrec ducal El 1378 Philippe le Hardi, duc de Borgonya i fill del rei de França Jean le Bon, va adquirir el domini de Champmol, a les portes de la ciutat de Dijon. Amb una carta del 15 de març de 1385, hi fundava un monestir de cartoixans, on va demanar ser enterrat, segons recull el seu testament de 1386. El duc va comprometre sumes considerables per a la construcció i l'embelliment del monestir. Com qualsevol cartoixa, té un petit claustre destinat a espais habitables comuns i un gran claustre envoltat per les cel·les dels monjos. Al centre d'aquest gran claustre, que té 100 metres de longitud, hi ha tradicionalment un pou i un Calvari o una gran creu. Per a construir aquests dos monuments, que a Campmol estan units en un de sol, el duc va recórrer al seu taller d'escultura, dirigit des del 1389 per Claus Sluter, natural de Haarlem als actuals Països Baixos, que va romandre al capdavant d'aquest taller fins a la seva mort el 1406, quan el seu nebot Claus de Werve se'n va fer càrrec. Sluter també havia fet, alguns anys abans (1389-1393), les escultures del portal de la capella de la cartoixa, així com la tomba del duc, entre el 1381 i el 1410. Jean Malouel, que va rebre l'encàrrec de la policromia del pou era, per la seva banda, pintor oficial del duc a Dijon.
Desenvolupament dels treballs S'han conservat gairebé tots els arxius dels comptes de la cartoixa de Champmol, motiu pel qual la història del Calvari es pot reconstruir d'una manera força precisa. D'aquests es desprèn que el procés de construcció es va dividir en quatre fases per tal de poder instal·lar amb comoditat les figures, de dalt cap a baix. Així, primer es van fer la creu i les figures vinculades a ella (Crist i Maria Magdalena); després els àngels ploraners; a continuació els primers tres profetes (David, Moisès i Jeremies); i finalment els profetes restants (Daniel, Zacaries i Isaïes).
La fabricació va començar el 1396 per la part superior, que es va completar el 1399. Els vuit primers blocs de pedra, procedents del planter d'Asnières, es van lliurar a l'octubre i a partir de novembre Sluter va encarregar una barra metàl·lica per tal de reforçar l'estructura dels braços de la creu. Els maçons van tallar i instal·lar el pedestal al llarg de l'any 1398. A finals de 1396 s'havien pagat tres picapedrers per ajudar a la talla de la creu fins al 1398. Un escultor o imatger anomenat Hennequin o Jean Prindale (Jan van Prindale) va col·laborar en l'elaboració de les escultures de Crist i Maria Magdalena. Les noves pedres d'Asnières per als fonaments de la creu es van lliurar a principis del 1398 i al 1399. Tots els blocs es van instal·lar i segellar durant l'estiu de 1399 i la figura de Crist es va col·locar el juliol d'aquest mateix any.
Fet això, es va començar l'escultura dels profetes i el seu suport. Entre el juliol de 1399 i el març del 1400, Claus de Werve, el nebot de Sluter contractat al taller del seu oncle des del 1396, va estar ocupat en la talla dels àngels del pou de Moisès, a més de diverses imatges de pedra. Aquests àngels es van instal·lar al seu lloc el juny de 1401. El 8 de març del mateix any s'havien lliurat sis blocs de pedra d'Asnières a la casa de Sluter a Dijon, per tal de fer una imatge per a la pila i la terrassa de la creu. Segons altres mencions, en aquest moment es va iniciar l'escultura de tres profetes, així com probablement de les altres decoracions del pou actual. A partir de març de 1401 un altre escultor, Rogier de Westerhen, va ajudar a Sluter en la seva tasca. Els tres profetes, Moisès, David i Jeremies, es van completar el 1402 i es van instal·lar al Calvari abans del juliol d'aquest mateix any. Jean Malouel va començar a pintar-lo el novembre de 1402 i es va construir una estructura de fusta al voltant de l'escultura per protegir-la del clima. Els comptes mostren la varietat de pigments i de fulles d'or comprats aquell mateix any. També el 1402, l'orfebre Hennequin de Hacht (Jan de Hacht) va proporcionar una diadema de coure (és a dir, una aurèola) per adornar l'esculura de Maria Magdalena i unes ulleres per a la del profeta Jeremies.
El novembre de 1403 es van lliurar al taller de Sluter altres tres blocs de pedra per als profetes Zacaries, Isaïes i Daniel. L'escultor va estar malalt des de finals del 1390 i va deixar la seva casa el 1404 per ingressar a un convent. Aquestes escultures es van completar i segellar al seu lloc a principis de 1405, segons el que indica l'inventari del seu taller que es va fer després de la seva mort el 1406.
La conservació de l'obra alt=Petit bâtiment en pierre et brique avec arcades, surmonté d'un toit d'ardoises|miniatura|Vista de l'edicle actual que protegeix el conjunt escultòric. Des del 1407 el conjunt es va protegir amb una estructura de fusta i lona encerada. El 1411 es va fer una construcció de fusta recolzada per columnes per preservar l'edifici de manera més permanent.Sophie Jugie et Daniel Russo, « Autour du « Puits de Moïse ». Pour une nouvelle approche » Per la seva forma, l'edicle actual que l'acull data del , fet que es confirma per la presència d'un rellotge de sol que es va col·locar el 1638 i a la representació de l'edifici en un dibuix de 1686. A finals del , després de 1736 i abans de 1789, la coberta de l'estructura que aixoplugava les escultures es va ensorrar i va destruir el conjunt. Durant la Revolució Francesa la Cartoixa es va vendre com a propietat nacional. Anteriorment el conjunt es coneixia simplement com a "creu" o "gran calvari" però després de la desaparició de la part superior es va anomenar "pou dels profetes" i més endavant finalment "pou de Moisès", nom que apareix per la primera vegada en notes de l'erudit de Dijon Louis-Bénigne Baudot. La propietat va ser comprada per Emmanuel Crétet, qui va arreglar el local per convertir-lo en la seva residència. Va destruir la capella però va mantenir el pou al mig dels seus jardins. El lloc finalment es va abandonar i el va comprar el departament de Côte-d'Or el 1833. Entre el 1839 i el 1844 al voltant del pou es van construir els edificis d'un asil per a malalts mentals. El pou i el portal de la capella es van classificar a la primera llista de monuments històrics de 1840 com a edificis i dos anys després l'escultor François Jouffroy els va restaurar. L'any 1852 l'arquitecte de l'asil, Pierre-Paul Petit, va reconstruir l'edifici d'entrada amb les mateixes dimensions que l'antic.
El 1990 es va fer un informe complet sobre l'estat de conservació del conjunt escultòric, que en general va posar de manifest la seva bona condició. Tot i això, se'n va recomanar la neteja perquè presentava un aspecte groguenc i brut, resultant de la contaminació de l'aire dels voltants. Després d'una primera prova el 1999 per determinar què s'havia de retirar i què calia conservar a la superfície de les escultures, la neteja completa es va fer entre 2001 i 2003. Aquesta restauració no només va revelar que el pou de Moisès no havia estat objecte de cap pintura addicional a la de Malouel 600 anys abans, sinó que també va fer evident la riquesa i la diversitat dels colors emprats, que fins aquell moment semblaven desapareguts. Aquesta redescoberta va despertar un interès renovat per l'antic Calvari entre els historiadors de l'art. Tancat el 1995 després d'actes vandàlics, el pou es va reobrir als visitants el 2004, amb motiu de l'exposició L'art à la cour de Bourgogne, le mécénat de Philippe le Hardi et de Jean sans Peur (1364-1419) al Museu de Belles Arts de Dijon. L'edicle es pot visitar tot l'any, en horari regular, des del 2010.
Descripció El pedestal alt=Gravure représentant le puits coupée juste au-dessus de la tête des prophètes. cf. description ci-contre|miniatura|Litografia, segons un dibuix datat de 1840, amb un detall de la decoració de la pila del pou amb les armes del duc de Borgonya. El Pou de Moisès està format pel pedestal del Calvari que avui ha desaparegut. Està erigit damunt d'una pila hexagonal que porta el monument actual fins a una alçada d'uns 7 metres. La pila està situada en una bassa d'aigua de 4 metres de profunditat, alimentada directament pel nivell freàtic. A cada costat d'aquesta pila hi havia les armes del patrocinador Felip II de Borgonya pintades dins d'un sol radiant. Encara queden rastres d'aquestes pintures a les cares dels profetes Jeremies i Zacaries.
La part superior del pedestal en la qual descansen els profetes, situada a 1,5 metres del terra, està separada de la pila per un sortint i és sobrepassada per una cornisa coberta amb un roquer que representa el Gòlgota. Aquesta part té un total de disset blocs de pedra que formen vuit capes horitzontals enclavades una dins de l'altra. La columna de la creu es va fixar al seu pedestal amb una gran vara de ferro que creuava el pou fins a la base del monument i es va segellar amb plom.
Els profetes La part superior està decorada amb sis figures de profetes de l'Antic Testament. Cadascuna d'elles està col·locada en una fornícula poc profunda decorada amb una traceria trilobada. Les escultures estan separades entre si per una columneta amb un capitell embellit amb fullatge sobre la qual descansa un àngel. Aquests sis àngels són els responsables d'assegurar la transició entre els profetes i el Calvari i d'ajudar l'espectador, a qui es dirigeixen, a aprehendre la Passió de Crist. Cada escultura d'un profeta, de cos rodó i mesurant aproximadament 2 metres d'alçada, està col·locada al damunt d'una consola també decorada amb fulles diferents i acompanyada d'una inscripció que fa referència al nom del personatge. Tots els profetes porten un filacteri que conté un extracte dels seus escrits en lletres gòtiques anunciant la Passió de Crist.
Moisès El profeta es representa amb dues banyes al front i una llarga barba que baixa cap al pit. sosté les taules de la Llei amb la mà dreta i amb l'esquerra el text següent: Immolabit agnum multitudo filiorum Israhel ad vesperam (Al vespre, la multitud dels fills d'Israel sacrificarà el Xai) (Èxode, XII, 6). Porta una túnica vermella lligada amb un cinturó amb sivella i una capa d'or folrada d'atzur.
David