Sis fotogrames d'una animació

Animació

miniatura|Exemple de com amb unes 8 imatges projectades de forma cíclica donen lloc a un dibuix animat senzill. miniatura|Animació del moviment d'un cavall realitzat per Muybridge a partir d'una sèrie de fotografies. Lanimació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat. Per tant, l'animació es basa en la il·lusió del moviment, en què intervenen la persistència de la visió i el fenomen fi.

D'aquesta manera és com es designen diverses tècniques cinematogràfiques que es componen a partir d'un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real. En el rodatge hom no es fa servir el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d'imatge per imatge i, mitjançant diversos trucatges, es crea la impressió de relleu i moviment. I el dibuix animant comprèn, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages, objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes.

L'animació pertany a l'àmbit del cinema i la televisió, encara que, com es pot comprovar, està en relació directa amb les arts visuals clàssiques: el dibuix, la pintura, l'escultura, i també la fotografia.

Per realitzar animació existeixen nombroses tècniques que van més enllà dels familiars dibuixos animats. Els quadres que es poden generar dibuixant i pintant, o fotografiant els insignificants canvis fets repetidament a un model de la realitat o a un model tridimensional virtual; també és possible animar objectes de la realitat i actors.

Etimològicament, la paraula «animació», prové de la paraula llatina animātiō «l'acte de portar a la vida»;Diccionari català-valencià-balear IEC.«Animació» a Diccionari.catAnimación. Diccionario de la Real Acadèmica Española. danimō («animar» o «donar vida a») + -ātiō («acte de»), és a dir, donar vida o ànima a unes imatges originalment estàtiques i immòbils.

Història de l'animació miniatura|Seqüència de cinc imatges d'una cabra trobada a un bol a Xahr-i Sokhta (Iran) miniatura|Detall de les escenes de lluita. Beni Hassan (Egipte)

Al jaciment arqueològic de Xahr-i Sokhta, a l'est de l'Iran, es va descobrir un bol de fang d'uns 5.000 anys d'antiguitat que té cinc imatges consecutives d'una cabra pintada al llarg de la seva superfície, el qual ha estat considerat com un exemple d'animació primerenca. Tot i així, com que no existia l'equipament per a mostrar les imatges en moviment, una sèrie d'imatges no pot ser considerada com una obra d'animació en el veritable sentit de la paraula. Existeixen múltiples exemples similars en l'art i l'arquitectura de l'antic Egipte, i algunes de les mostres més representatives i ben conservades són les que es situen en les decoracions d'algunes tombes de la Vall dels Reis, a Luxor (antigament Tebes) i en altres necròpolis, com la de Beni Hassan.

També podem considerar com un precedent de l'animació el teatre d'ombres xineses, que va aparèixer al a la Xina durant la dinastia Han.

A mitjans del es va inventar la llanterna màgica, un giny basat en el principi de la càmera fosca capaç de projectar imatges,Christiaan Huygens The true inventor of the magic lantern. un precedent dels projectors de cinema. Durant el va aparèixer la fantasmagoria, una forma de teatre que utilitzava una evolució de la llanterna màgica, millorada per Étienne Gaspard Robert.

Al llarg del es va inventar tota una sèrie de sistemes d'animació com el fenaquistoscopi, el praxinoscopi, el zoòtrop i els foliscopis. Tot i que a la Xina s'han trobat zoòtrops que es remunten a l'any 180, durant la dinastia Han.History of Media , University of Minnesota. Consultat el 13-05-2006 Charles-Émile Reynaud també va ser un precursor de l'animació cinematogràfica degut als dibuixos que projectava amb el praxinoscopi. Aquests dispositius produïen un moviment seqüencial de dibuixos utilitzant mitjans tecnològics, una veritable animació, però realment el sistema no es va desenvolupar fins a l'adveniment de la cinematografia.

Els inicis de l'animació Georges Méliès va ser un creador de pel·lícules especialitzat en els efectes especials, però també un dels primers a utilitzar l'animació amb la seva pròpia tècnica. Va descobrir una tècnica per accident que consistia en aturar la càmera mentre canviava alguna cosa a l'escena, i en continuar rodant la pel·lícula un cop feta la modificació. Aquesta idea va ser coneguda més tard com l'animació stop-motion. Méliès va descobrir que aquesta tècnica accidentalment quan la seva càmera es va espatllar durant la filmació d'un autobús que passava. I quan la va poder arreglar, en reiniciar la filmació en comptes de l'autobús passava un cotxe fúnebre, i el resultat final va ser com l'autobús es transformava en un cotxe fúnebre. Méliès va ser un dels grans contribuïdors a l'animació dels primers anys, però realment hi ha hagut films que utilitzen aspectes i principis de l'animació des dels inicis del cinema.

Hi ha evidències que a la dècada de 1890 els cineastes creaven moviment d'objectes o dibuixos fotografiant-los fotograma a fotograma per a pel·lícules o curtmetratges publicitaris. En aquesta línia, la pel·lícula d'animació més antiga que es conserva i que utilitza la tècnica del stop-motion és un curtmetratge publicitari anglès creat per Arthur Melbourne-Cooper a l'any 1899, aquest anomenat Matches: An Appeal. Va ser desenvolupat per a la companyia anglesa Bryant and May dedicada a la fabricació de llumins, i es tractava d'una animació de tipus stop-motion a la qual un conjunt de llumins escrivien una crida patriòtica a l'acció sobre una pissarra.

James Stuart Blackton va ser un dels primers nord-americans a utilitzar les tècniques del stop-motion i l'animació de dibuixos fets a mà. Introduït en el cinema per Edison, va ser un pioner d'aquestes tècniques a inicis del amb la seva primera obra que data l'any 1900. La seva pel·lícula del 1906 titulada Humorous Phases of Funny Faces és sovint considerada com la primera pel·lícula animada de veritat, i el seu autor com el primer animador; per tant, podríem dir que l'animació sense la indústria va començar l'any 1906. El film bàsicament consistia en dibuixos de cares que es desenvolupaven fotograma a fotograma, mentre Blackton hi afegia dibuixos de línies.

També l'any 1906, Pathé va produir el curtmetratge «Le Théâtre de Petit Bob», pel qual el cineasta espanyol Segundo de Chomón pacientment movia objectes entre cada exposició de cada fotograma per fer cobrar vida i moviment aparent a la caixa de joguines d'un nen. Va fer aquest tipus d'animació amb una tècnica que es diu pixil·lació.

Crear imatges animades va comportar molt temps i esforç. En aquest període, normalment les creacions eren d'artistes que treballaven en solitari o amb un assistent. Des de dos punts de vista diferents, l'animació involucrava fer que semblés que els objectes es movien o bé donar vida a dibuixos separats. Els primers dibuixos animats d'una pel·lícula van ser a «The Hounted Hotel» l'any 1907, dirigida per James Stuart Blackton. El film tractava el patró de l'hotel plagat per forces sobrenaturals, representades a la pantalla a través de dobles exposicions, stop-motion i altres trucs. I podem observar una escena destacable, en la qual hi ha objectes sobre una taula i un plat es comença a preparar sol gràcies a una animació fotograma a fotograma. Aquest film va ser un dels primers llançaments de la nova oficina de París dels estudis cinematogràfics americans Vitagraph.

miniatura|Un fotograma de Fantasmagorie d'Émile Cohl, 1908 L'artista francès Émile Cohl inicialment va treballar per la productora Gaumont de l'any 1908 al 1910, i va ser el primer en dedicar-se a l'animació dibuixada. Els seus primers dibuixos animats van ser els de la pel·lícula que va crear el 1908 anomenada Fantasmagorie. Aquesta consisteix en un ninot que es mou i va trobant tot tipus d'objectes que canvien de forma, com una ampolla de vi que es transforma en una flor. També hi ha fragments d'acció real on les mans de l'animador entraven en escena. La pel·lícula va ser creada dibuixant cada fotograma en paper i després es fotografiava cada fotograma en negatiu, amb el resultat que la imatge donava un aspecte de pissarra. Tot això fa de Fantasmagorie la primera pel·lícula d'animació creada amb la tècnica que més tard seria coneguda com a animació tradicional feta a mà. Molts dels seus films estaven sovint basats en estrambòtiques transformacions de sèries de formes, l'una en l'altre. Com Méliès, Cohl es va retirar de fer films a l'adolescència i va viure una vida pobre fins que va morir l'any 1938.

Després de l'èxit aconseguit per Blackton i Cohl, molts altres artistes van començar a experimentar amb l'animació. Un va ser Winsor McCay, un caricaturista de diaris molt notable, eminent artista de còmic i vodevil, que va crear animacions detallades que requerien un equip d'artistes i una acurada atenció dels detalls. Cada fotograma era elaborat en el paper, el que invariablement requeria que el fons i els personatges haguessin de tornar a ser redibuixats per a crear l'animació. El primer film de McCay va ser Little Nemo (1911), amb personatges de la seva tira còmica de diaris Little Nemo in Slumberland. Entre les pel·lícules més conegudes de McCay també hi ha Gertie the Dinosaur (1914) i The Sinking of the Lusitania (1918).

Primer curt amb technicolor Tot i ja haver existit pel·lícules en color el 1901-1909, aquestes tenien el problema que només usaven el color verd i vermell, els quals es juntaven additivament. O inclús es rodaven en blanc i negre i posteriorment s'afegien filtres de colors. Però aquesta no es pot comparar amb la tecnologia que sorgirà l'any 1916: el technicolor.

Per curiós que pugui semblar, el primer curt que es va realitzar completament amb la tècnica «technicolor» (procediment tricromàtic (verd, vermell, blau). El seu ús exigia una triple impressió fotogràfica, una incorporació de filtres cromàtics i unes càmeres d'enormes dimensions, i aquest primer curt va ser el curt d'animació Flowers and Trees de Walt Disney i dirigida per Burt Gillett (1932). Tot i així, el primer llargmetratge que es realitzarà amb aquesta tècnica, a part de la pel·lícula La feria de las vanidades (1935) de Rouben Mamoulian, serà «Blancaneus i els set nans», també de Walt Disney.

L'inici d'una indústria Els primers animadors, els quals treballaven individualment, poc a poc van donar pas a equips de persones que treballaven juntes per fer dibuixos animats. La producció de curtmetratges d'animació, coneguts habitualment com a «dibuixos animats», es va convertir en una indústria durant la dècada del 1910, i els curtmetratges de dibuixos animats van ser produïts per ser exhibits en els cinemes. Durant aquesta dècada va ser just quan es va començar a dividir la feina del treball de realització de les pel·lícules d'acció en viu, coincidint amb el moment que es comencen a estandarditzar els films animats a la indústria nord-americana.

Molts cineastes van veure que els dibuixos animats podien fer-se de manera més ràpida i econòmica si desglossaven el treball. L'animador principal podia dissenyar i supervisar la feina, mentre que els altres treballadors dibuixaven les imatges necessàries pel moviment de la pel·lícula. A més, durant aquesta dècada també van haver-hi algunes innovacions tècniques que van accelerar el procés d'animació, com la impressió mecànica de la configuració del fons o l'ús de cel·les transparents, entre d'altres més.

John Randolph Bray