El cisteller murí Rev. 29/04/2021 (Asthenes griseomurina) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). Ha estat ubicat al gènere Schizoeaca.
Descripció El cisteller murí fa de 18 a 21 cm de llarg i pesa de 15,5 a 19 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili de color marró gris clar tènue i un anell ocular blanc que contrasten amb la cara que és grisa. La coroneta, dors, carpó, ales i cua són de color marró oliva apagat. La cua és llarga i profundament bifurcada amb poques barbes als extrems de les plomes que li donen un aspecte irregular. La gola és de color gris pàl·lid o marró grisenc (sovint amb ratlles blanques tènues a la barbeta) i la resta de les parts inferiors són de color marró grisenc pàl·lid. L'iris és marró, el maxil·lar gris fosc, la mandíbula més pàl·lida, i les potes i els peus blau-gris.
Distribució i hàbitat El cisteller murí es troba a tots dos vessants dels Andes des de les províncies de l'Azuay i Morona-Santiago de l'Equador fins als departaments de Piura i Cajamarca del nord del Perú, i també a la Serralada del Còndor, al departament d'Amazones. Habita en prats de páramo, l'ecotò de la línia d'arbres entre ells i la selva nebulosa, i boscos de Polylepis. A l'Equador es troba principalment entre 2.800 i 4.000 m d'altitud, però també es pot trobar localment a tan sols 2.500 m. Als Andes del Perú es troba entre 2.900 i 3.300 m i a uns 2.150 m a la Serralada del Còndor.
Comportament Moviment El cisteller murí és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació La dieta no s'ha detallat, però se sap que són principalment artròpodes. Normalment s'alimenta en parelles i només rarament s'uneix a estols d'espècies mixtes. S'alimenta a prop del terra, recollint preses del fullatge i petites branques.
Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductora del cisteller murí.
Vocalització El cant s'ha descrit com "un trinat que augmenta en velocitat i amplitud, i que descendeix lleugerament en to, que dura uns 2 segons i es repeteix cada 6 kii kii-kiikiikrkrrrr...rrrrrr". Una altra font la descriu com "una sèrie de notes que s'accelera en un trinat, les primeres notes flexionades 'suiií, suiií, suiií, sui, ti-ti-titi-trrrrr'". Un crit és "un psiiiiuw agut però descendent". Altres són "un riek, tsiik o uiiik fort" i "un uii i pii queixós ascendent".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller murí com en risc mínim. Té una àrea de distribució petita i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera que és poc comú o bastant comú a l'Equador i bastant comú al Perú. "L'activitat humana probablement té poc efecte directe sobre el cisteller murí, a part dels efectes locals de la destrucció de l'hàbitat."
Taxonomia i sistemàtica El cisteller murí va ser descrit per primer cop l'any 1882 per l'ornitòleg anglès Philip Sclater amb el nom binomial Synallaxis griseo-murina i la localitat tipus "San Lucas, Ecuador".
El cisteller murí i moltes altres cistellers es tractaven anteriorment com a subespècies del cisteller de barbeta blanca (A. fuliginosa). Totes elles pertanyien al gènere Schizoeaca, però les dades genètiques van mostrar que el gènere està inclòs dins d'Asthenes. El cisteller murí possiblement s'hauria de tractar de nou com una cinquena subespècie de la de barbeta blanca.
Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.
L'epítet específic griseomurina es compon de les paraules del llatí medieval «griseum» que significa “gris” i del llatí «murinus», “ratolí” que deriva de «mus», «muris», “ratolins”, “ratolí”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
murí