El cuaespinós olivaci Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca obsoleta) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El cuaespinós olivaci fa entre 12,5 i 15 cm de llargada i pesa entre 12 i 16 g. És un membre del gènere Cranioleuca de mida petita i bec curt. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen una cella blanquinosa, una franja marró apagat darrere l'ull, cobertores auriculars estriades de color ocre i marró, i una zona malar d'un to ocre uniforme. El front està estriat de marró i ocre, el pili és d'un color oliva marronós apagat i el dors i el carpó són d'un marró lleugerament més intens. La cua és de color castany rogenc; les plomes són degradades i els manquen barbes a l'extrem, fet que els confereix un aspecte punxegut. Les cobertores alars són de color castany rogenc fosc, les ertores primàries són marró fosc i les plomes de vol són d'un marró càlid. La gola és blanquinosa, el pit és d'un to marronós ocre, el ventre és d'un color oliva ocre pàl·lid i els flancs i les cobertores infracaudals són una mica més foscos. L'iris és variable; el maxil·lar va del negre al marró fosc; la mandíbula és rosada, gris blavosa o blanquinosa amb l'extrem fosc; i les potes i els peus són d'un color oliva grisenc a verd oliva. Els exemplars juvenils tenen les parts superiors més fosques que els adults, amb un patró d'escates variable al pit.

Distribució i hàbitat El cuaespinós olivaci es troba des del sud de l'estat de São Paulo, al sud-est del Brasil, cap al sud a través de l'est del Paraguai fins al nord-est de l'Argentina, arribant fins al nord de la província de Corrientes. Habita boscos humits —tant primaris com bosc secundaris— i masses forestals dominades per Araucaria. Pel que fa a l'altitud, es troba des de prop del nivell del mar fins als 1.000 m.

Comportament Desplaçaments El cuaespinós olivaci és una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment cerca aliment en parelles i sovint s'uneix a estols mixtos d'alimentació. Captura preses amb moviments acrobàtics a l'escorça, la molsa i les epífites. Es desplaça grimpant per troncs i branques petites, principalment a l'estrat mitjà del bosc, tot i que ocasionalment arriba a la capçada.

Reproducció L'època de reproducció és probablement la primavera i l'estiu australs; s'han observat ous a l'octubre. Es creu que és una espècie monògama. El niu sembla ser una bola de molsa amb una entrada lateral. No se sap res més sobre la biologia reproductiva.

Vocalització El cant consisteix en una "sèrie curta, al principi un 'tzit-tzit-tzit' vacil·lant i extremadament agut, seguit d'un trinat curt que acaba amb un '-sfiit-sfiit-sfiit' molt agut". Els crits són un "tst" i un "trinat curt i fort"; aquest segon també es descriu com un "trinat suau, sec i precipitat".

Estat de conservació La UICN ha classificat el cuaespinós olivaci com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució àmplia i una població de mida desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera generalment força comuna o comuna —tot i que rara al Paraguai— i es troba en algunes àrees protegides. Tanmateix, té una "àrea de distribució relativament petita, dins de la qual una desforestació extensiva ha reduït dràsticament la superfície total del seu hàbitat".

Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós olivaci va ser descrit per primer cop l'any 1853 per l'ornitòleg alemany Ludwig Reichenbach amb el nom binomial Leptoxyura obsoleta i la localitat tipus "Brazil".

Les dades filogenètiques recents indiquen que la present espècie és parent propera del parell format pel cuaespinós de coroneta ratllada (C. pyrrhophia) i el cuaespinós de Minas Gerais (C. pallida). Aparentment hibrida amb aquesta última al sud de Rio Grande do Sul, Brasil i ha estat suggerit en el passat que podrien ser coespecífiques, però hi ha molt poques evidències d'introgressió. La subespècie proposada C. obsoleta siemiradzkii (Stolzmann, 1926) de Paraná, al Brasil, és indistingible.

Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.

L'epítet específic obsoleta prové del llatí «obsoletus» que significa “senzill”, “gastat”, “oblidat” paraula deriva de «obsolescere», “gastar-se”.

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.

Referències

olivaci Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud