El cisteller cuanegre Rev. 29/04/2021 (Pseudasthenes humicola) és una espècie d'ocell passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El cuaespinós cuanegre fa de 14 a 16 cm de llarg i pesa de 18 a 24 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen un supercili blanquinós estret, la cara és de color marró grisenc fosc amb ratlles més pàl·lides. La coroneta és de color marró fosc, el dors d'un marró lleugerament més pàl·lid i el carpó i les cobertores superiors de la cua són de color marró més pàl·lid amb un to vermellós. Les ales són majoritàriament del mateix marró que el dors amb un vermell apagat. Les plomes centrals de la cua també són majoritàriament del mateix marró que el dors amb puntes fosques; la resta de les plomes són de color negre fosc. La gola és blanquinosa amb taques negres, la part superior del pit és blanquinosa amb ratlles negres, l'inferior és de color gris marronós amb ratlles pàl·lides febles, el ventre és de color gris marronós sense ratlles, els flancs són de color marró vermellós i les cobertores inferiors de la cua són de color marró vermellós més fosc. L'iris és de color marró fosc, el maxil·lar és de color negre apagat, la mandíbula és de color gris blavós amb l'extrem negre i les potes i els peus són de color verdós a gris. Els juvenils tenen el carpó més vermell que els adults, amb menys ratlles a les parts inferiors i més vermelles a la cua. En comparació amb la nominal, la subespècie P. h. goodalli té més ratlles a la cara, una coroneta més fosca, ratlles menys visibles al pit i un color canyella més brillant a l'espatlla, els flancs i les cobertores subcaudals. P. h. polysticta s'assembla molt a la nominal, però amb els flancs i les cobertores subcaudals més marrons i més taques a les parts inferiors.

Distribució i hàbitat El cuaespinós cuanegre és endèmic de Xile. Es troba únicament des del nord fins al centre sud del país, encara que hi ha registres sense confirmar a Argentina.

L'hàbitat del cuaespinós cuanegre varia geogràficament. A la part nord de l'àrea de distribució es troba al desert amb alguns arbustos i a les vores del bosc sec prop de la costa, i molt localment a l'interior a les valls amb alguna vegetació. A les parts central i meridional de l'àrea de distribució s'estén des de prop de la costa fins a uns 1.800 m als contraforts del piemont (base d'una serralada). Allà habita paisatges d'estepa semiàrida amb molts arbustos i també a les vores dels boscos. A totes les parts de l'àrea de distribució evita les zones poblades.

Comportament Moviment El cuaespinós cuanegre és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes, però inclou quantitats més petites de baies i llavors a la dieta. Busca aliment principalment sol o en parelles, capturant les preses mentre es mou entre les branques d'arbustos i arbres.

Reproducció El cuaespinós cuanegre es reprodueix entre agost i desembre, amb el pic d'activitat a mitjan setembre. Els dos membres de la parella construeixen el niu que consisteix en una cistella coberta de branquetes espinoses suspeses d'una branca bifurcada o cactus. La cambra d'ous està folrada amb material vegetal més tou, crinera de cavall i plomes. La mida de la posta és de dos a quatre ous. El període d'incubació és de 20 a 22 dies i l'envolament es produeix de 15 a 16 dies després de l'eclosió. Tots dos pares incuben la posta i tenen cura dels pollets.

Vocalització Té dos cants que canten principalment durant la temporada de reproducció. Un són notes bisil·làbiques agudes que "es tornen gradualment més fortes, més agudes i més llargues, després de les quals les notes tornen a ser més febles, més curtes i més greus... txi-ui... txi-ui". L'altra és un "trinat sec i llarg, una mica variable, que descendeix en to". El crit, que se sent durant tot l'any, és un "tsik curt i agut".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós cuanegre com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es troba en diverses zones protegides. Tanmateix, "no tolera les pertorbacions humanes, de manera que canvis en l'hàbitat pot afectar negativament la població".

Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós cuanegre va ser descrit originalment l'any 1830 pel naturalista prussià Heinrich von Kittlitz amb el nom binomial Synallaxis humicola i la localitat tipus "prop de Valparaiso, Chile". Posteriorment va ser classificat en els gèneres Siptornis, Thripophaga i Asthenes per diversos autors i sistemes taxonòmics. A partir del 2010 aproximadament, ell i tres altres membres d'Asthenes van ser traslladats al gènere recentment encunyat Pseudasthenes.

Etimologia El nom genèric Pseudasthenes combina les paraules del grec antic «ψευδος/pseudos» que significa “fals”; i el gènere Asthenes (Reichenbach, 1853), canastero;

L'epítet específic humicola prové del llatí modern «humicolus» que signfica “terra-habitatge”, derivat de «humus», “terra humida”; i «-cola», “-habitant” derivat de «colere», “habitar”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies:

P. h. humicola (Kittlitz, 1830) ─ regió d'Atacama fins al sud de la regió del Maule i Argentina(?). P. h. goodalli (Marin, Kiff & Peña, 1989) ─ sud-oest de la regió d'Antofagasta. P. h. polysticta (Hellmayr, 1925) ─ des del sud de Maule fins a la regió de l'Araucanía.

Nota taxonòmica

Referències

cuanegre Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud