El cuaespinós de Zimmer Rev. 29/04/2021 (Synallaxis zimmeri) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El cuaespinós de Zimmer fa de 16,5 a 17 cm de llarg i pesa de 12 a 14 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili blanc grisenc tènue, un anell ocular blanc distintiu, però trencat i lores negrosos. La cara i la coroneta són grises, el dors i el carpó són de color gris olivàci, i les cobertores superiors de la cua són de color vermell brillant. Les cobertores de les ales són gairebé de color castany i les plomes de vol marrons. El parell central de plomes de la cua és de color fosc; les plomes es tornen progressivament més vermelles cap a la part més externa. La barbeta és de color gris cendrós a blanc, la gola de color marró grisenc i la part superior del pit de color marró grisenc amb ratlles més pàl·lides. La resta de les parts inferiors són vermelles; aquest color és més fosc a les cobertores subcaudals. L'iris és negre o gris fosc, el bec de color gris fosc a negre i les potes i els peus de color gris fosc.

Distribució i hàbitat El cuaespinós de Zimmer es troba al vessant oest dels Andes, al centre-oest del Perú. Les localitats conegudes es troben disperses des del departament occidental de La Libertad fins al departament d'Ancash; se sospita que també es troba fora d'aquest corredor. És el representant més meridional del gènere Synallaxis al costat oest dels Andes. Habita en matolls àrids i llenyosos caracteritzats per densos arbres i arbustos curts i espinosos. En altitud, oscil·la entre els 2.100 i els 2.900 m i és més comú per sobre dels 2.500 m.

Comportament Moviment El cuaespinós de Zimmer és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta d'artròpodes, llavors i altres plantes. Normalment s'alimenta sol, en parelles o en petits grups familiars. Principalment captura les preses del fullatge, la molsa i les branques fins a uns 2 m per sobre de terra. També s'alimenta a terra, gratant la terra i la fullaraca mentre salta.

Reproducció La temporada de reproducció no s'ha definit, però s'ha observat pollets al maig. El niu és un globus teixit de pals i branquetes amb una extensió lateral a través de la qual un túnel condueix a la cambra interior; la cambra està folrada amb material vegetal més tou. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.

Vocalització El cant és "un miol nasal 'prr'kuit kuit'", que normalment canta des de la vegetació profunda. Els crits inclouen "un 'tu-vit' nasal" i "un 'djewit' més xisclant".

Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el cuaespinós de Zimmer com espècie amenaçada, després el 1994 com a en perill d'extinció i, des de finals del 2020, com a vulnerable. Té una àrea de distribució petita i es creu que la població estimada de 600 a 1700 individus madurs està disminuint a causa de la destrucció de l'hàbitat. "L'hàbitat de sotabosc dens dins de l'àrea de distribució està greument degradat pel pasturatge de bestiar i cabres, i es tala per a l'expansió agrícola i les plantacions". Es creu que és "bastant comú localment", però l'hàbitat és irregular i fragmentat, de manera que les subpoblacions no són contigües.

Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de Zimmer va ser descrit per primer cop l'any 1957 per la ornitòloga Maria Koepcke amb el mateix nom binomial Synallaxis zimmeri i la localitat tipus "Prop de Colcabamba, Quebrada lateral al Río Casma, 9°36'S, 77°49'W, Huaráz, Anhash, Perú.".

Les dades geneticomoleculars indicaven que aquesta espècie és germana del cuaespinós de pit maculat (S. stictothorax), i que el parell format per ambdues és germà del cuaespinós pit-ratllat (S. hypochondriaca). Tanmateix, en la actualitat sembla no tenir parents propers dins del gènere Synallaxis i alguns autors han suggerit que mereix un gènere propi.

Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!

L'epítet específic zimmeri és en honor del Dr. John Todd Zimmer (1889-1957) ornitòleg i taxonomista estatunidenc.

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.

Referències

Zimmer Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud