El mawayana (Mahuayana), també coneguda com a mapidianMapidian a termcat.cat (Maopidyán), és una llengua arawak moribunda del nord d'Amèrica del Sud. El parlen una dotzena de persones grans que viuen en pobles ètnics waiwai i tiriyó al Brasil i a Surinam.
Classificació llista el mawayana (i possiblement el mawakwa com a dialecte) juntament amb el wapishana sota una branca de Rio Branco (Arawak septentrional) de la família Arawak. assenyala que el mawayana "està estretament relacionat amb el wapishana" i segons comparteixen almenys el 47% del seu lèxic.
Fonologia El mawayana té, entre les seves consonants, dues implosives, i , i el que s'ha descrit com un "ròtica fricativitzada retroflexa", representada amb , que comparteix amb el wapishana. Els sistemes vocàlics contenen quatre vocals (), cadascuna de les quals té una contrapartida nasalitzada.
Consonants Els fonemes consonàntics mawayana són:
{| class=wikitable | || t || k || ʔ |- | ɓ || ɗ || || |- | || ɗʲ || || |- | || ʧ || || |- | || ʃ || || |- | || ɾ || || |- | m || n || || |- | w || j || ||
Vocals Els fonemes vocàlics mawayana són: {| class=wikitable | i || ɨ || u |- | e || || |- | a || || |} Les vocals tenen un contrast tant nasal com de longitud.
Morfologia Afixos personals del mawayana:Meira, Sérgio. 2019. A Study of the Genetic Relation between Mawayana and Wapishana (Arawakan Family) . Revista Brasileira de Línguas Indígenas (RBLI), vol. 2, no. 1 (Jan.-Jun. 2019), p. 70-104.
{| class=wikitable | 1 sg. || n-/m- -na |- | 2. sg. || ɨ-/i- -i |- | 3. sg. || ɾ(ɨ/iʔ)- -sɨ |- | 3 refl. || a- |- | 1 pl. || wa- -wi |- | 2. pl. || ɨ- -wiko |- | 3. pl. || na- -nu
Afixos verbals del mawayana:
{| class=wikitable | thematic || -ta, -ɗa, -ɓa |- | present || -e |- | reciprocal || -(a)ka |- | adjectival || -ɾe, -ke
Morfosintaxi El mawayana té una morfologia polisintètica, principalment marcadora de l'inici i amb sufixos, tot i que hi ha prefixos pronominals. Els arguments verbals s'indexen en el verb a través de sufixos de subjecte en verbs intransitius, mentre que en vers transitius amb prefixos d'agents i sufixos d'objectes .
Referències
Bibliografia
Categoria:Llengües arauac septentrionals Categoria:Llengües del Brasil Categoria:Llengües de Surinam