miniatura|upright=1.25|En Companyia impactada per una dona que toca la campana (1805) James Gillray va caricaturitzar «Una vídua i els seus pretendents, que sembla que han oblidat els seus modals en la intensitat de la seva admiració».Wright & Evans, Historical and Descriptive Account of the Caricatures of James Gillray (1851, ), p. 473. Letiqueta és una norma de conducta que imita les expectatives per al comportament social d'acord amb les normes convencionals dins d'una societat, classe social o grup.
Étiquette és una paraula francesa que, literalment, significa 'rètol' o 'etiqueta'; es va utilitzar en un sentit modern en anglès al voltant de 1750.OED, "Etiquette". Des del segle fins al , els nens van aprendre l'etiqueta a l'escola. L'etiqueta ha canviat i evolucionat al llarg dels anys.
Història miniatura|La cort del palau de Versalles de Lluís XIV va desenvolupar una forma elaborada d'etiqueta.
En el 3r mil·lenni aC, Ptahhotep va escriure Les màximes de Ptahhotep. Les màximes eren preceptes que ressaltaven virtuts civils com la veracitat, l'autocontrol i la bondat cap al proïsme. Aprendre escoltant a tothom i sabent que el coneixement humà no és perfecte són un leitmotiv. Evitar el conflicte obert mentre sigui possible no ha de ser considerat com una debilitat. Es posa l'accent en la recerca de la justícia, encara que s'admet que és el mandat d'un déu que preval en el final. Algunes de les màximes es refereixen al comportament d'un quan està en presència dels grans, com triar el mestre dret i la forma de servir-ho. Uns altres ensenyen la forma correcta de conduir a través de l'obertura i la bondat. La cobdícia és la base de tot malament i ha de tenir vigilància en contra, mentre que la generositat cap als amics i la família es considera digna d'elogi.
Confuci (551-479 aC) va ser un mestre xinès, editor, polític i filòsof la filosofia del qual va accentuar la moralitat personal i governamental, la correcció de relacions socials, la justícia i la sinceritat.
Lluís (1638-1718) va transformar una casa reial de caça en Versalles, un poble a 25 km al sud-oest de la capital, en un dels palaus més grans del món, i es van traslladar oficialment la seva cort i el Govern en 1682. Va ser en aquest imponent context en el qual va domar la noblesa i dignataris estrangers impressionant amb entreteniment, cerimònia i un sistema altament codificat de l'etiqueta, afirmant la seva supremacia.
Amabilitat miniatura|Els membres del Club de cavallers havien de ser confirmats per la societat mitjançant un estàndard de cortesia. La pintura El club dels cavallers, de Joseph Highmore, ca. 1730.
Durant l'època de la Il·lustració, un procés d'autoconsciència, d'imposició de normes i comportaments cortesos va fer que aquestes característiques es convertissin en un símbol de la classe alta. La classe mitjana de la burgesia constantment tractava de semblar-se a l'elit adoptant les seves preferències artístiques i els seus estàndards de comportament. Es preocupaven per seguir les regles d'etiqueta, com quan mostrar emoció, com vestir elegantment i com actuar amb cortesia, especialment amb les dones. El motiu d'aquest nou discurs va ser una sèrie d'assajos sobre la naturalesa de la cortesia en una societat comercial, escrit pel filòsof Lord Shaftesbury en el segle . Shaftesbury defineix la cortesia com l'art de ser agradable en la companyia. L'amabilitat es pot definir com un maneig destre de les nostres paraules i accions, en la qual puguem aconseguir que altres persones tinguin una millor opinió de nosaltres i d'ells mateixos.
Periòdics com The Spectator, fundat com una publicació diària de Joseph Addison i Richard Steele en 1711, donaven consells regularment als seus lectors sobre la manera de complir amb les regles d'etiqueta requerides d'un cavaller educat. El seu objectiu declarat era «per animar la moral amb enginy, i temperar l'enginy amb la moral (...) per portar la filosofia dels armaris i biblioteques, escoles i col·legis, per habitar en els clubs i les assemblees, en el te, taules i cafès». Va proporcionar als seus lectors temes de conversa tòpics i educats i consells sobre la manera de dur a terme converses i interaccions socials d'una manera cortesa.
El concepte aliat de civisme —en referència a una interacció social desitjada que valorava el debat sobri i raonat sobre assumptes d'interès— també es va convertir en una qualitat important per a les «classes educades».Cowan, 2005. p. 101. Regles establertes i procediments per a la conducta adequada, així com les convencions d'etiqueta, es van esbossar per clubs de cavallers, com l'Harrington Rota Club. El propòsit d'alguns periòdics, incloent-hi The Tatler i The Spectator, jeia en la reforma dels costums i la moral.Mackie, 1998. p. 1.
miniatura|esquerra|Philip Stanhope, quart comte de Chesterfield. El comte de Chesterfield va inventar el terme etiquette a mitjan . Pintura de William Hoare. Va ser Philip Stanhope, quart comte de Chesterfield el que va utilitzar per primera vegada la paraula etiqueta en la seva accepció moderna, en cartes al seu fill en l'art de convertir-se en un home de món i un cavaller. La majoria d'aquest treball, compost per més de 400 cartes escrites des de 1737 o 1738 i continuant fins a la mort del seu fill en 1768, eren cartes instructives sobre diversos temes.Maig, Christopher. "Letters To His Son". The Literary Encyclopedia. First published 25 February 2007 accessed 30 November 2011. Les cartes van ser publicades per primera vegada per la vídua del seu fill, Eugenia Stanhope, en 1774. Chesterfield va tractar de desvincular el tema dels costums de la moral convencional, amb l'argument que el domini de l'etiqueta era una arma important per al progrés social. Les cartes estaven plenes de saviesa i elegant observació perceptiva i deducció. Chesterfield va personificar la restricció de la bona societat del segle , escrivint, per exemple, en 1748:
En l'època victoriana, l'etiqueta s'havia convertit en un sistema excepcionalment complicat de regles que ho regulava tot, com el mètode adequat per escriure cartes i usar els coberts; regulava minuciosament les interaccions entre diferents classes i gèneres.
Maneres miniatura|En Gran canvi en Bond Street,—o—la Politesse du Grande Monde (1796), James Gillray caricaturitzava la falta de etiquette en un grup d'homes que observaven lascivamente a una dona.
És un terme generalment precedit de les paraules bones o males per indicar si un comportament és socialment acceptable o no, respectivament. Cada cultura s'adhereix a un conjunt diferent de costums, encara que molts dels costums són comuns entre diferents cultures. Les maneres són un subconjunt de les normes socials que es fan complir de manera informal a través de l'autoregulació i la vigilància social. Permeten la «ultrasociabilitat» humanaRicherson i Boyd, "The Evolution of Human Ultra Sociality", In press: I. Eibl-Eibisfeldt and F. Salter, eds. Ideology, Warfare, and Indoctrinability, 1997. en imposar l'autocontrol i el compromís en accions ordinàries i quotidianes.
Perspectives sociològiques En el llibre El procés de civilització, Norbert EliasElias, Norbert. The Civilizing Process. Oxford Blackwell Publishers, 1994. va argumentar que les maneres van sorgir com a producte de la vida en grup i persisteixen com una forma de mantenir l'ordre social. Teoritzà que les maneres van proliferar durant el Renaixement en resposta al desenvolupament de l'estat absolut. Segons Elias, els rituals associats amb les maneres en la societat de la cort d'Anglaterra estaven estretament vinculats amb l'estatus social. Per a ell, les maneres demostren la posició d'un individu dins d'una xarxa social i actuen com un mitjà pel qual l'individu pot negociar aquesta posició.
Petersen i Lupton argumenten que les maneres van ajudar a reduir els límits entre l'esfera pública i l'esfera privada i van donar lloc a «un jo que monitoreja el seu comportament amb el degut respecte als altres amb els quals ell o ella interactua socialment». Expliquen que «la conducta pública dels individus va venir a significar la seva posició social, un mitjà per a la presentació d'un mateix i dels altres que avaluen i, per tant, l'autocontrol cap a l'exterior era vital».Petersen A., Lupton D., "The Healthy Citizen", in The New Public Health - Discourses, Knowledges, Strategies, London, SAGE, 1996 Des d'aquesta perspectiva, les maneres són vistes no solament com un mitjà de mostrar l'estatus social, sinó també com un mitjà de mantenir els límits socials entorn de la classe i la identitat.
Noció d'habitus, de Pierre Bourdieu, també pot contribuir a la comprensió de maneres.Bourdieu, P. Outline of a Theory of Practice. Cambridge, Cambridge University Press, 1977. L'habitus, explica, és un conjunt de «disposicions» que no són ni autodeterminades ni predeterminades per factors ambientals externs. Tendeixen a operar a un nivell subconscient i són «inculcades mitjançant l'experiència i l'ensenyament explícit»Jenkins, R. "Pierre Bourdieu (Key Sociologists), Cornwall, Routledge, 2002 i produïdes i reproduïdes per les interaccions socials. Les maneres, des d'aquest punt de vista, és probable que siguin una part central de les «disposicions» que guien la capacitat de l'individu per prendre decisions de comportament socialment compatibles.
Perspectiva antropològica Els antropòlegs principalment s'encarreguen amb detall de les diferències culturals i les diferències en formes de veure. Teòrics com Mary Douglas han afirmat que cada cultura posseeix un conjunt únic de costums, comportaments i rituals, habilitat de la cosmologia local per romandre ordenat i lliure d'aquestes coses que poden contaminar o contaminar-se.Douglas, M. "Purity and Danger - An Analysis of Concepts of Pollution and Taboo London, Routledge, 2003. En particular, suggereix que les idees de contaminació i disgust estan unides als marges de la conducta socialment acceptable per reduir aquest tipus d'accions i mantenir «els supòsits pels quals l'experiència és controlada».
Perspectiva biològica i evolutiva La biologia evolutiva es veu en l'origen de la conducta i la motivació al darrere. Charles Darwin analitza la notable universalitat de respostes facials de mala gana, vergonya i altres emocions complexes.Darwin, C. The Expression of the Emotions in Man and Animals. London, Penguin, 2009. Havent identificat el mateix comportament en els nens petits i les persones cegues, va concloure que aquestes respostes no s'aprenen, sinó que són innates. Segons Val Curtis,Curtis V.,Do?t Look, Don't Touch - The Science Behind Revulsion . Oxford, Oxford University Press, 2013.Curtis, V., Aunger, R., Rabie, T. "Evidence that disgust evolved to protect from risk of disease Royal Society B: Biological Sciences, 271 Suppl:S131-3., 2004. el desenvolupament d'aquestes respostes va ser concomitant amb el desenvolupament de maneres de comportament. Per a Curtis, les maneres tenen un paper evolutiu en la prevenció de la malaltia. Això suposa que els que eren higiènics i amables amb els altres eren més capaços de beneficiar-se dels membres dins d'un grup cultural; destaquen les millors possibilitats de supervivència i reproducció.