miniatura|Vista de l'embassament de Sau Un embassament és un dipòsit d'aigua artificial de grans dimensions que tanca una vall fluvial mitjançant un dic o una presa, en el qual s'emmagatzema l'aigua per a l'abastament de la població, el regadiu, per regular-ne el cabal i les riuades o per a protegir l'ecologia d'un riu. Els embassaments produeixen la retenció regulada de l'aigua o la suspensió del corrent fluvial, embassant-la dins un llac artificial que concentra les aigües en un punt de la conca hidrogràfica d'un riu. Els embassaments s'utilitzen generalment com a reservori d'aigua i per a la producció d'energia en una central hidroelèctrica.
Terminologia Sovint s'usa vulgarment el terme pantà com a sinònim complementari d'embassament. No obstant, el terme "pantà" fa referència al terreny impermeable i planer que conté, de manera natural, aigües somes i sovint fangoses a prop de la costa i en indrets i zones mal drenades.
Funcions i utilitat dels embassaments miniatura|La presa de les Tres Gorges (Xina) el 2006. miniatura|Embassament de l'Estany de Llauset, situat a la Ribagorça aragonesa, per a generar energia mitjançant una central hidroelèctricaEls embassaments tenen diverses utilitats i funcions. Les principals i més importants són el control de les avingudes i les riuades i la reserva d’aigua. També hi ha embassaments construïts expressament per a la producció d'energia hidroelèctrica. Alhora s'aprofiten per a l'establiment d'activitats turístiques, lùdiques i esportives (pesca, bany, navegació).
Abastiment d'aigua potable a la població. En molts països del món és l’ús principal i sovint està definit com a l'ús prioritari en la llei. Xarxa de reg agrícola. Emmagatzemen l'aigua per a regar terrenys agrícoles i garanteixen els cabals necessaris per al manteiment i explotació dels conreus. Producció d'energia hidroelèctrica. Molts embassaments tenen instal·lades centrals hidroelèctriques que produeixen energia aprofitant la caiguda de l'aigua per gravetat. Dotació i garantiment de l'aigua per als processos industrials. Protecció del medi ambient. Control de l'aigua dels rius i el nivell de les lleres, mantenint el cabal constant. Capacitat de reacció per abordar períodes de sequera i evitar inundacions sobtades. Conservació de la fauna i la flora grantint una aportació d'aigua estable. Contribució al manteniment d'un determinat cabal ecològic. Gestió del risc d'inundació. Mitjançant l'obertura programada de les comportes o eixides d'aigua, s'aconsegueix la laminació de les avingudes en cas de pluges importants. Defensa contra els incendis, els embassaments actuen com a tallafocs i proveeixen d'aigua els mitjans (vehicles, helicòpters i hidroavions) que actuen quan es produeix un incendi forestal. Activitas turístiques i de lleure. La pesca, la navegació i les activitats aquàtiques són usuals a les ribes dels embassaments. A l'entorn dels embassaments també s'hi tracen atractius senders i rutes de senderisme o ciclisme.
Efectes dels embassaments miniatura|El pantà de Rialb. Generalment els embassaments, i sobretot els que són de grans dimensions, trenquen la dinàmica natural d’un riu i canvien radicalment els procéssos d'erosió natural i el transport dels sediments. Poden alterar la qualitat de l’aigua i l'assentament de la flora i la fauna autòctones. La presa de les Tres Gorges, al riu Iang-Tsé, ha provocat la desaparició del dofí de riu i altres espècies animals i la contaminació de les aigües en diferents indrets.
La construcció d'una presa té un impacte mediambiental important. Depenent de les característiques topogràfiques de la vall, les àrees inundables poden ocupar zones molt poblades, àrees de terres fèrtils per al conreu o paratges naturals importants per a la biodiversitat. La majoria de les preses són barreres infranquejables per als peixos migratoris i trenquen la connectivitat biològica, limitant la reproducció d'espècies com l'anguila, el salmó i l'esturió comú. El nivell freàtic es pot modificar amb conseqüències en la vegetació de l'entorn. En cas de nivells d'aigua canviants s'originen franges de platges i lleres àrides on no s'hi adapta cap tipus de vegetació.
La construcció d'embassaments suposa canvis importants, sobretot a l'entorn de la seva ubicació. A més a més dels ambientals, hi ha els canvis que generen les pròpies obres de construcció i la necessitat de construir carreteres d’accés, línies elèctriques que comporten efectes de tipus social, el desplaçament obligat de persones, la desaparició de pobles i cases (despoblament), i els canvis econòmics que apareixen durant la construcció i posterior acabament.
El major impacte en la fauna s'origina per la pèrdua d'hàbitat i l'afectació sobre les espècies migrants. D'altra banda, la fauna i les aus aquàtiques, els rèptils i els amfibis poden prosperar gràcies a l'embassament. La fauna aquàtica es deteriora a causa dels canvis en el cabal o de la temperatura de l'aigua del riu, la degradació de la qualitat de l'aigua i la pèrdua dels llocs de fresa. Per a mitigar aquest efecte, sovint es creen recursos de pesca que poden ser localment productius. En els rius que arriben a la mar i formen estuaris, biològicament productius, els peixos i mol·luscs pateixen a causa dels canvis en el flux i la qualitat de l'aigua. Les minves en el cabal i la salinitat de l'aigua alteren la distribució de les espècies i els models de reproducció dels peixos. Aquests canvis tenen una incidència important en espècies marines que s'alimenten o passen part del seu cicle vital en l'estuari.
Limnologia Els embassaments produeixen impactes ambientals associats. N'hi ha de positius, però altres són negatius. La morfologia, l'hidrologia i l'ecologia i tots els processos que afecten o intervenen en l'aigua d'un embassament, no són els mateixos que ocòrren en un un llac natural. Des del vessant de la limnologia destaquen els impactes següents:
Hi ha una modificació del règim hidrològic del riu en detriment de la variabilitat pròpia estacional o anual. Reducció dràstica del transport sòlid, és a dir, de tots els materials que les aigües dels riu arrosseguen. Canvis en la temperatura de l'aigüa que alteren el règim tèrmic del riu. Modificació dels processos biològics i augment de l'eutrofització. Canvis en les propietats químiques de l’aigua, augmentant la retenció de contaminants, el cicle dels microbis i els processos d'anòxia. Obstacle per a les espècies migratòries i proliferació de les espècies d’aigües quietes (d'ambients lenítics) i minva de les d'aigües en moviment (d'ambients reòfils).
Qualitat de l'aigua La descomposició de la matèria orgànica de les lleres i de les terres inundades influeix en la qualitat de l'aigua de l'embassament, mentre que els fertilitzants emprats aigües amunt s'acumulen a l'embassament. Hi ha un augment del creixement de les plantes aquàtiques, com ara nenúfars i jacints d'aigua. Les estores extenses de vegetació aquàtica poden ser un problema si obstrueixen les sortides de la presa o els canals de reg, afectant la pesca i la navegació.
La descomposició de la vegetació esgotarà els nivells d'oxigen en l'aigua. Això afecta la vida aquàtica, i la reproducció dels peixos. Els productes de la descomposició anaeròbica inclouen el sulfur d'hidrogen, que és nociu per als organismes aquàtics i, a més a més, corrossiu per a les turbines i màquines de la presa. El metà i el diòxid de carboni, són gasos causants de l'efecte d'hinernacle.
L'àrea d'influència d'una presa s'estén dels límits superiors de captació de l'embassament fins a l'estuari, la costa i la mar. Inclou la conca hidrogràfica i la vall del riu aigües avallEls projectes de preses i embassaments de gran capacitat provoquen canvis ambientals irreversibles. Ha augmentat la crítica envers aquests projectes en els darrers anys. En el cas dels grans embassaments, els més crítics proclamen que els beneficis no justifiquen els costos socials, ambientals i econòmics. Altres sostenen que es poden evitar o reduir els costos ambientals i socials a un nivell acceptable amb mesures correctives. Recentment, es considera l'efecte benèfic que pogués tenir l'emmagatzematge d'aigua en la terra per a compensar el creixement del nivell de la mar, emmagatzemant d'aigua que ara roman a terra a les glaceres i neus perpètues, que ara es fonen a causa de l'escalfament global.
Vida útil dels embassaments Els embassaments, a mig o llarga termini, acaben tenint problemes que afecten sobretot la seva capacitat i que comprometen la seva vida útil. El rebliment i la colmatació en són els principals.
L'aigua dels rius arrossega gran quantitat de materials ja siguin minerals o orgànics. Quan l'aigua s'amansseix i perd velocitat, els materials més pesants s'alliten al fons dels rius. Aquest és un procés natural en els rius i els mars però, en el cas dels embassaments, la presa fa que tant els materials pesants com els que no ho són tant, tots quedin atrapats al fons. En no poder eixir, tots el materials s'acaben sedimentant en el fons de l'embassament. Sovint molts embassaments acaben gairebé plens de fang i no d'aigua. Això s'acaba produint en embassaments construïts de fa temps i que mantenen durant anys una alta taxa de rebliment. Generalment, retirar els sediments és tan costós econòmicament que s'abandona l'activitat de l'embassament. A la península ibèrica, els embassaments de Pedro Marín i Doña Aldonza, a la conca del Guadalquivir, s'han quedat amb menys del 5% de la seva capacitat, registrant altes taxes de rebliment percentual ( 5.9%/any i 6.4%/ any, respectivament). En la construcció de nous embassaments, es preveuen dics, situats a la cua de l'embassament que contribueixen a retenir bona part del transport sòlid (còdols i graves). La gestió acurada dels desguassos de fons mitiga l'acumulació d'argiles i llims a la vora de la presa.
Pèrdua per evaporació Els embassaments són importants a l'hora de retenir l'aigua per a la gestió dels recursos hídrics, però també tenen pèrdues per l'evaporació de l'aigua. L'evaporació de l'aigua dels embassaments succeeix, en major o menor mesura, arreu del món. En el cas de l'estat espanyol, s'ha analitzat la pèrdua per evaporació entre 1961 i 2018 que arribà a 27,2 hm³/any en el període. Les pèrdues per evaporació, en conjunt, als embassaments espanyols s'acosta al 10% de la seva capacitat total (2025). Contemplant possibles escenaris de canvis en el clima del planeta, al final del s.XXI, les pèrdues per evaporació podrien arribar al 35 % atès que l'escalfament incrementarà encara més l'evaporació.
Nivells característics dels embassaments miniatura|Vista des de satèl·lit de l'embassament de Guri, Veneçuela, amb més de 4.000 km² de superfície Les característiques físiques principals d'un embassament són les corbes cota-volum, la corba cota-superfície inundada i el cabal regularitzat. El cabal regulat és potser la característica més important dels embassaments destinats, justament, a regular, al llarg del dia, de l'any o períodes plurianuals, el cabal que pot ser retirat en forma contínua per a l'ús per al qual s'ha construït l'embassament.
El nivell de l'aigua en un embassament és sempre més gran que el nivell original del riu. Des del punt de vista de l'operació dels embassaments, es defineixen una sèrie de nivells. Els principals són (en ordre creixent): Nivell mínim minimorum: és el nivell mínim que pot arribar a l'embassament; coincideix amb el nivell mínim de la presa situada en la menor cota. Nivell mínim operacional: és el nivell per sota del qual les estructures associades a l'embassament i la presa no operen o operen en forma inadequada. Nivell mitjà. És el nivell que té el 50% de permanència en el lapse del cicle de compensació de l'embassament, que pot ser d'un dia, per als petits embassaments, fins a períodes plurianuals per als grans embassaments. El període més freqüent és d'un any.