miniatura|Exemple d'escriptura anglesa de Pierre Picquet el 1820. miniatura|La rodona anglesa de George Bickham a The Universal Penman, cap a 1740–1741. L'escriptura anglesa, també anomenada copperplate anglesa, o per generalització escriptura cursiva, és un estil d'escriptura manuscrita i cal·ligràfica originària d'Anglaterra. Va aparèixer per primera vegada a la dècada de 1660 a les obres dels mestres escriptors John Ayers i William Banson, derivada de l'escriptura rodona francesa (que alhora deriva de les cursives italianes). Es va popularitzar ràpidament i ha estat codificada en varies obres. S'utilitza com a escriptura escolar a diversos països com França (fins al 2013), Espanya i Itàlia, i va inspirar l'escriptura cursiva ciríl·lica al s.XVIII. Tradicionalment era inclinada i es feia amb una punta estreta, però avui també és recte i s'enpra principalment com a escriptura escolar.
Orígens Durant el Renaixement, els mestres d'escriptura de la cambra apostòlica van desenvolupar l'escriptura cursiva. Quan la Càmera Apostòlica va ser destruïda durant el saqueig de Roma el 1527, molts mestres es van traslladar al sud de França on van començar a perfeccionar la cursiva renaixentista cap a una nova, . A finals del , la lletra va començar a substituir la lletra . Finalment, a principis del , la lletra va acabar adaptant-se encara més a l'estil francès .
A mitjans del , els funcionaris francesos estaven inundats de documents escrits amb diferents estils que tenien diferents nivells d'habilitat i art. Com a resultat, els funcionaris van començar a queixar-se que molts d'aquests documents estaven més enllà de la seva capacitat per a desxifrar-los. El Controlador General de Finances de França va rebre propostes dels mestres d'escriptura francesos de l'època, el més influent va ser Louis Barbedor, que havia publicat l'obra , cap al 1650. Després d'examinar les propostes, el Controlador General de Finances va decidir restringir tots els documents legals a tres tipus, és a dir, la lletra , la lletra , i una lletra ràpida anomenada .
AMentrestant a Anglaterra, Edward Cocker havia estat publicant quaderns basats en la lletra francesa a la dècada de 1640. A la dècada de 1680, John Ayres i William Banson van popularitzar les seves versions de lletra després de perfeccionar-la i desenvolupar-la en el que es va conèixer com a estil de lletra rodona anglesa.
Característiques Al , es van popularitzar dues varietats d'escriptura anglesa:
Escriptura anglesa rodona, més gruixuda i regular de trets rectes, considerada adequada per als negocis; Escriptura anglesa “italiana” amb trets rectes de llàgrima, tradicionalment considerada més femenina.
Aquesta forma d'escriptura es va generalitzar al amb l'arribada de les plomes de ferro:
Referències
Bibliografia Ewan Clayton, « History of Learning to Write », dans Timothy Wilcox et Ewan Clayton (dir.), Handwriting: Everyone’s Art, 1999 (lire en ligne)
Carter, Rob, Day, Ben, Meggs, Philip. Typographic Design: Form and Communication, Second Edition. Van Nostrand Reinhold, Inc: 1993 . Macmillan, Neil. An A–Z of Type Designers. Yale University Press: 2006. . Nesbitt, Alexander. The History and Technique of Lettering Dover Publications, Inc.: 1998. . The Dover edition is an abridged and corrected republication of the work originally published in 1950 by Prentice-Hall, Inc. under the title Lettering: The History and Technique of Lettering as Design. Fiedl, Frederich, Nicholas Ott and Bernard Stein. Typography: An Encyclopedic Survey of Type Design and Techniques Through History. Black Dog & Leventhal: 1998. .
Categoria:Cal·ligrafia