Gregori d'Òstia va ser un religiós, probablement italià, del . Va ser bisbe d'Òstia, cardenal i legat pontifici als regnes de Navarra i Castella. Va predicar a Navarra i la Rioja, on és molt venerat, i on va morir, a Logronyo, en 1044. En aquesta contrada és invocat contra la llagosta.

Biografia No consta ni la pàtria, ni els pares, ni la seua primera educació. Però molt bona degué ser, i moltes les seues qualitats personals, pels alts càrrecs a què va ser elevat este sant molt venerat en les terres de La Rioja i Navarra.

Se sap que va entrar molt jove en l'Orde de Sant Benet, en el monestir dels Sants Cosme i Damià de Roma, i ja des del seu noviciat va brillar per la seua ciència i la seua virtut. Tots auguraven que ornaria de gran honor l'orde benedictí. Va ser elegit abat del monestir i prompte es va verificar el vaticini, perquè els ràpids progressos que va fer li van meréixer el concepte de docte i de sant.

El papa Joan XVIII el fa bisbe d'Òstia i després l'eleva al cardenalat, passant a ser bibliotecari apostòlic, càrrec que va mantenir durant quatre papats. Participa en el govern de l'Església, prenent part en assumptes ardus i complicats de política exterior alhora que procurà no descuidar el ministeri pastoral.

Legat papal en els regnes hispànics Pareix que va vindre a la península Ibèrica en la primera meitat del , com a legat papal davant de les Corts de Burgos i Pamplona. Molt probablement va tenir a veure que fos enviat des de Roma amb les qüestions relatives a l'organització eclesiàstica d'Espanya en una conjuntura en què es feia molt necessària la determinació dels límits de les diòcesis, que eren origen i font de nombrosos conflictes i no sols per interferències de jurisdicció episcopal, sinó també per la pertinença a distints sobirans. Això comportava negociacions amb els reis i amb els bisbes interessats, i per a eixa labor feia falta un home amb tacte polític i gran sentit eclesial.

Era assumpte difícil i espinós pels molts interessos que tancava era la delimitació de la diòcesi de Valpuerta l'extensió de la qual va pertànyer en gran part a la desapareguda diòcesi visigoda de Calahorra i que va arribar a perdurar fins al 1086, després de la mort del sant, data en què va quedar incorporada a Burgos (Campus Castellae) que va absorbir entorn de si a tots els bisbats circumdants.També al sud de Pamplona, entorn de Nájera, erigeixen els reis el monestir de Santa Maria la Real com a panteó reial. Ja havia aparegut la figura del Nagalensis, Navarensis o Nazarensis episcopus des del 925, comprenent les fronteres diocesanes fins a territoris que interfereixen Valpuerta i Àlaba, a més d'ocupar tota la Rioja, on havien proliferat, durant els tres segles de dominació musulmana, i amb la il·lusió de ser cada una la continuïtat de Calahorra, les diòcesis d'Albelda, Castella Vetus, San Millán de la Cogolla i Nàjera, la història de les quals constituïx un veritable embolic, complicada encara més per la presència de prelats auxiliars o honoraris fins que es va reconquistar Calahorra, en el 1046, i va recuperar la seua antiga capitalitat, aglutinant les mencionades.

No sempre van donar bon fruit, o el fruit abellit, les negociacions del legat, però sí que van poder fer-se sense discòrdies entre els reis i sense enfrontaments entre els bisbes i, per descomptat, van assentar les bases perquè l'obra transcendira al gestor.

Predicació Gregori no va oblidar mai el principal objectiu de la seua persona, l'exercici del ministeri sacerdotal, i va predicar a Calahorra i Logronyo, entre altres poblacions de la Rioja i Navarra, destacant en les seues xarrades la necessitat de la conversió i la penitència. Pareix que esta va ser l'ocasió en què Domènec García (sant Doménec de la Calzada) va viure algun temps en la seua companyia, servint-li de patge.

Es compta que una vegada va alliberar els camps riojans d'una plaga de bestioles i per això li invoquen els agricultors d'una manera especial contra la llagosta.

Va viure al voltant de cinc anys a la Rioja. Esgotat i malalt es va retirar a Logronyo on pareix que va morir al voltant de l'any 1044.

Les seves restes són a la basílica de San Gregorio Ostiense, al cim de Piñalba, a Sorlada (Navarra). Hi ha una urna d'argent del i un reliquiari del cap a través del qual, amb un embut i un gallet, es feia passar l'aigua que, segons la creença, adquiria virtuts salutíferes. Aquest cap es portava en processó a altres llocs, on es feia passar l'aigua per a proveir-hi de bones collites. En aquelles contrades va quedar la dita: "Andas más que la cabeza de San Gregorio".

Notes

Categoria:Abats benedictins italians Categoria:Bibliotecaris coneguts per altres activitats Categoria:Bibliotecaris medievals Categoria:Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes Categoria:Bisbes italians Categoria:Sants de la província de Roma Categoria:Sants morts al segle XI Categoria:Sants riojans Categoria:Morts a Logronyo Categoria:Bibliotecaris italians Categoria:Sants benedictins Categoria:Abats benedictins espanyols Categoria:Bibliotecaris espanyols Categoria:Nascuts al segle X