El Brasil (en portuguès, o Brasil), oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran. Té una extensió de 8 milions i mig de quilòmetres quadrats (47% de l'Amèrica del Sud), http://www.ibge.gov.br/home/geociencias/cartografia/default_territ_area.shtm amb una població de prop de 211 milions d'habitants, segons dades estimades al 2019.
Té fronteres amb la Guaiana Francesa, Surinam, la Guyana i Veneçuela al nord; amb Colòmbia, el Perú i Bolívia a l'oest; i amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oceà Atlàntic. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/br.html Es divideix políticament i administrativa en 26 estats i un districte federal. http://www.portalbrasil.net/estados_df.htm
La meitat nord del país és ocupada per la conca de l'Amazones. http://www.bbc.co.uk/spanish/specials/1330_amazon/ Al sud es troba la conca del riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paranà i Uruguai. http://ltaat.fcien.edu.uy/Ecoplata/html/lacuen_1.HTM La tercera conca més important és la del riu São Francisco. http://www.oas.org/dsd/WaterResources/Pastprojects/SanFrancisco_esp.asp Al centre del país hi ha una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est hi ha cadenes de muntanyes. http://www.brasil.gov.br/sobre/medio-ambiente/geografia/tipos-de-relieve-1/print La màxima altitud és el pico da Neblina (2.993 m). http://www.ibge.gov.br/home/presidencia/noticias/noticia_visualiza.php?id_noticia=215&id_pagina=1
La capital n'és Brasília, http://www.aboutbrasilia.com/ amb més de dos milions d'habitants. Les ciutats més importants són: São Paulo, amb més de deu milions; Rio de Janeiro, amb uns sis milions; Salvador, Belo Horizonte i Fortaleza, sobre els dos milions; i Recife, Curitiba, Belém, Porto Alegre, Manaus i Goiânia, amb més d'un milió d'habitants. http://www.portalbrasil.net/brasil_cidades.htm
Malgrat ser el cinquè país més poblat del món, http://www.top10.com.mx/los_10_paises_mas_poblados_del_mundo.htm el Brasil presenta una de les densitats de població més baixes. La major part de la població es concentra al llarg del litoral, alhora que l'interior del país encara conté enormes buits demogràfics.
Colonitzat per Portugal, el Brasil és l'únic país de llengua portuguesa del continent americà, i el país amb més quantitat de lusòfons del món. La religió amb més fidels és el catolicisme, i és el país amb un nombre de catòlics més gran del món, tot i que un percentatge considerable de la població és evangèlica. La societat brasilera és una de les més multiètniques del món, ja que és formada per descendents d'europeus, indígenes, africans i asiàtics. http://www.portuguesonline.com/argentina/home_polacion_port.htm
Internacionalment és membre fundador de l'ONU, G-20, Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP), Unió Llatina, Organització dels Estats Americans (OEA), Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI), Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUL), MERCOSUR, i també forma part dels països BRIC (compost per Brasil, Rússia, Índia i Xina).
Toponímia Les arrels etimològiques del terme Brasil són de difícil reconstrucció. A l'època colonial, cronistes de la importància de João de Barros, Frei Vicente do Salvador i Pero de Magalhães Gandavo van donar explicacions concordants sobre l'origen del nom del Brasil. http://www.enciclopedia.com.pt/articles.php?article_id=486 D'acord amb ells, el nom Brasil deriva de l'arbre pal-brasil, la designació d'un tipus de fusta emprada en la tintura de teixits. http://www.paubrasilidiomas.com.ar/index.php?language=es§ion=curiosidades En l'era de l'exploració, era comú que els exploradors mantinguessin curosament el secret de tot el que trobaven o conquerien, a fi d'explorar-ho avantatjosament, però no tardà a conèixer-se a Europa que havien descobert una certa "illa Brasil" enmig de l'oceà Atlàntic, d'on extreien el pal-brasil.
El gentilici brasiler va sorgir en el , referint-se inicialment només als mercaders que comercialitzaven el pal-brasil.A construção do Brasil. Editora Vera Cruz Després es va emprar informalment per a identificar els nascuts a la colònia, a diferència dels immigrants de Portugal. Malgrat això, el 1824, a la primera constitució brasilera,1824 — A Primeira Constituição Brasileira Constituição Política do Império do Brasil . el gentilici brasiler es va utilitzar legalment per a designar les persones naturals del Brasil. Si bé el gentilici en portuguès és brasileiro, encara existeix el gentilici brasiliano, per a designar els naturals de la República Federal del Brasil.
Abans de quedar amb la designació actual de Brasil, les noves terres descobertes van ser designades com a Monte Pascoal —literalment "muntanya pasqual" en català—, fent regerència al punt on els portuguesos albiraren les seves terres per primera vegada; Terra dels Papagais (primers contactes, designació més popular); Illa de la Vera Cruz; Terres de la Santa Creu; Nova Lusitània; Cabràlia, i encara d'altres.
El 1967, amb la primera constitució de la dictadura militar, el nom oficial del Brasil canvià a República Federal del Brasil, nom que la constitució de 1988 conserva fins avui dia. http://www2.planalto.gov.br/ Anteriorment, la federació era coneguda com els Estats Units del Brasil i, abans de la instauració de la república, el nom oficial del Brasil independent era Imperi del Brasil.
Història
Els primers brasilers miniatura|217x217px|Tapuia brasiler|esquerra El territori del Brasil està habitat des de fa, almenys, 8.000 anys. Els orígens dels primers brasilers, que van ser anomenats indis pels portuguesos, és un tema encara disputat pels arqueòlegs. La visió tradicional és que eren part de la primera onada de migrants caçadors que van arribar a Amèrica des de Sibèria per mitjà de l'estret de Bering. Això no obstant, altres arqueòlegs diuen trobar signes d'una població molt més antiga, morfològicament distinta dels caçadors asiàtics, i molt més similars als nadius africans i australians que serien desplaçats pels caçadors siberians.
Els Andes i les cadenes muntanyoses del nord de Sud-amèrica van produir una clara frontera cultural entre les civilitzacions agràries de la costa occidental del subcontinent (la qual cosa va dur a l'organització de ciutats estats urbanitzades i més tard a l'establiment de l'Imperi Inca), i les tribus seminòmades de l'est, les quals mai no van desenvolupar registres escrits ni cap arquitectura monumental. Per aquesta raó, poc se sap sobre la història del Brasil abans del 1500. Les restes arqueològiques (principalment terrisseria) mostren un patró complex de desenvolupament regional, de migracions internes i, ocasionalment, de l'establiment de federacions.
Quan els primers exploradors europeus hi van arribar, tot el territori brasiler era habitat per tribus seminòmades, la subsistència de les quals estava basada en una combinació de caça, pesca, recol·lecció d'aliments i una petita agricultura. La densitat de població era molt baixa. S'estima que el nombre total d'habitants a l'arribada dels europeus era d'1 milió, tot i que alguns descobriments arqueològics semblen indicar que la població era més gran. Malgrat que milers d'amerindis brasilers van morir a causa de les massacres, les malalties i la duresa de l'esclavatge i del desplaçament territorial, d'altres van ser absorbits per la població immigrant. Altres tribus han sobreviscut i encara viuen amb tècniques precolombines de subsistència en les àrees remotes de la selva de l'Amazones.
El Brasil colonial miniatura|Brasil el 1519|esquerra|300x300px La historiografia tradicional accepta que el Brasil va ser descobert pels europeus el 22 d'abril, 1500 per Pedro Álvares Cabral. El país va ser gradualment habitat pels portuguesos que volien fugir de la pobresa i pels nobles als quals la corona els havia donat privilegis colonials especials. L'administració colonial durant els dos segles següents va ser basada en un sistema en què les persones afavorides rebien grans extensions de territori anomenades capitanias, moltes de les quals eventualment es convertirien en els estats del Brasil actual.
Durant el primer segle després de l'arribada dels europeus el producte d'exportació més important —i del que se'n derivaria el nom del país— era el pau-brasil, pal del Brasil (caesalpinia echinata), un arbre el tronc del qual conté un tint vermell molt valorat. Se'n va produir una sobreexplotació de tal magnitud que va estar a punt de l'extinció.
Des del , la canya de sucre, cultivada majoritàriament en plantacions anomenades engenhos ("fàbriques") al llarg de la costa nord-oriental del Brasil, es convertiria en el motor de l'economia brasilera, atesa la demanda de sucre a Europa. Al començament, els immigrants van esclavitzar els amerindis per treballar-les. Els feien presoners en expedicions paramilitars, anomenades bandeirantes, que entraven a la selva a la recerca d'or i d'esclaus amerindis. Però donada la gran dimensió de les plantacions i la pocs població indígena els portuguesos van tornar a l'Àfrica per obtenir esclaus negres, majoritàriament dels tractants àrabs.
Les taxes de mortalitat dels esclaus a les plantacions de sucre i en les expedicions a la recerca d'or eren dramàticament altes. Alguns esclaus van fugir de les plantacions i van intentar establir assentaments independents (quilombos) en àrees remotes. No obstant això, aquests assentaments eren rutinàriament destruïts pel govern i per tropes privades en llargs setges. Tanmateix, els africans es convertirien en un sector molt important i substancial de la població brasilera, i molt abans de la fi de l'esclavatge (1888) molts africans van ser absorbits per la població europea, motivats pels drets de treball que rebien els mulats.
Durant els primers dos segles del període colonial, i atrets pels vasts recursos naturals i les terres verges, altres potències europees van intentar establir colònies al territori brasiler, malgrat la prohibició establerta per la butlla papal i el tractat de Tordesillas, els quals havien dividit el Nou Món en dues parts, l'una destinada a Portugal i l'altra a Espanya. Colons francesos van intentar establir-se al territori actual de Rio de Janeiro de 1555 a 1567 (la França Antàrtica) i el territori actual de São Luís de 1612 al 1614 (la França Equinoxial).
La intrusió neerlandesa va ser molt més llarga i va tenir més repercussions per a Portugal que no pas la francesa. Els corsaris neerlandesos van saquejar les costes. Van envair Bahia el 1604 i van capturar temporalment la capital, Salvador. De 1630 a 1654, els neerlandesos es van establir al nord-est i van controlar la costa més accessible des d'Europa, però sense penetrar l'interior del Brasil. Però els colons de la Companyia Holandesa de les Indies Occidentals al Brasil vivien en setge constant, malgrat la presència a Recife de Joan Maurici de Nassau-Siegen com a governador. La revolta lusobrasilera contra el domini holandès va acabar amb la pèrdua holandesa de les colònies brasileres el 1654 i els neerlandesos es van retirar formalment el 1661.
Independència: l'Imperi del Brasil
esquerra|miniatura|220x220px|El príncep Pere declara la independència amb el Crit d'Ipiranga.