va ser un director d'orquestra italià, un dels més famosos del seu temps.
Biografia Tullio Serafin va ser un destacat director d'òpera italià amb una llarga carrera i un repertori molt ampli que va fer reviure moltes òperes belcantistes del de Bellini, Rossini i Donizetti per convertir-se en elements bàsics del repertori del . Va tenir una reputació inigualable com a professor de joves cantants d'òpera i va aprofitar i desenvolupar els talents considerables de Renata Tebaldi i Maria Callas.
Nascut a Rottanova (Cavarzere), prop de Venècia, i format a Milà, va tocar la viola a l'Orquestra de La Scala de Milà sota la direcció d'Arturo Toscanini, i després va ser nomenat director adjunt. Va assumir el càrrec de director musical a La Scala quan Toscanini va marxar per anar a Nova York, i va servir entre 1909-1914, 1917-1918, i va tornar breument després de la Segona Guerra Mundial, 1946-1947.
Es va incorporar a l'equip de direcció de la Metropolitan Opera l'any 1924, i va romandre durant una dècada, després de la qual va esdevenir el director artístic del Teatro Reale de Roma. Durant la seva llarga trajectòria va contribuir a la carrera de molts cantants importants, com Rosa Ponselle, Magda Olivero, Joan Sutherland, Renata Tebaldi i, sobretot, Maria Callas, amb qui va col·laborar en nombrosos enregistraments.
El mestre Serafin era molt apreciat a Buenos Aires. Durant nou temporades al Teatre Colón entre 1914 i 1951, va dirigir 368 representacions d'òpera de 63 òperes diferents. Això incloïa moltes òperes que poques vegades es representen, per compositors com Franco Alfano, Alfredo Catalani, Umberto Giordano, Jules Massenet, Italo Montemezzi, Claudio Monteverdi, Ildebrando Pizzetti, Ottorino Respighi, Nikolai Rimski-Kórsakov i Riccardo Zandonai. "Base de datos de las óperas en el Teatro Colon de Buenos Aires".
Serafin va ser fonamental per ampliar el repertori, dirigint les estrenes italianes d'obres d'Alban Berg, Paul Dukas i Benjamin Britten. També va dirigir importants estrenes mundials de compositors italians i americans, com Franco Alfano, Italo Montemezzi, Deems Taylor i Howard Hanson. La seva fillola va ser la soprano Claudia Pinza Bozzolla. "Obituaries: Claudia Pinza Bozzolla". Opera News. novembre 2017.
Discografia d'estudi
Verdi Rèquiem (Caniglia, Stignani, Gigli, Pinza; 1939) EMI Un ballo in maschera (Caniglia, Barbieri, Gigli, Bechi; 1943) EMI Il barbiere di Siviglia (Victoria de los Ángeles, Monti, Bechi, Luise, Rossi-Lemeni; 1952) EMI Lucia di Lammermoor (Callas, Giuseppe di Stefano, Gobbi, Arié; 1953) EMI I puritani (Callas, Giuseppe di Stefano, Panerai, Rossi-Lemeni; 1953) EMI Cavalleria rusticana (Callas, Giuseppe di Stefano, Panerai; 1953) EMI Norma (Callas, Stignani, Filippeschi, Rossi-Lemeni; 1954) EMI Pagliacci (Callas, Giuseppe di Stefano, Monti, Gobbi, Panerai; 1954) EMI La forza del destino (Callas, Tucker, Tagliabue, Rossi-Lemeni; 1954) EMI Aïda (Callas, Barbieri, Tucker, Gobbi, Modesti, Zaccaria; 1955) EMI
Rigoletto (Callas, Giuseppe di Stefano, Gobbi, Zaccaria; 1955) EMI La traviata (Stella, Giuseppe di Stefano, Gobbi; 1955) EMI Linda di Chamounix (Stella, Valletti, Taddei, Barbieri, Capecchi, Modesti; 1956) Philips Moïse et Pharaon (Mancini, Danieli, Filippeschi, Lazzari, Taddei, Rossi-Lemeni, Clabassi; 1956) Philips Turandot (Callas, Schwarzkopf, Fernandi, Zaccaria; 1957) EMI Manon Lescaut (Callas, Giuseppe di Stefano, Fioravanti; 1957) EMI Médée (Callas, Scotto, Pirazzini, Picchi, Modesti; 1957) Ricordi Suor Angelica (Victoria de los Ángeles, Barbieri; 1957) EMI Tosca (Stella, Poggi, Taddei; 1957) Philips L'elisir d'amore (Carteri, Alva, Panerai, Taddei; 1958) EMI Madama Butterfly (Tebaldi, Cossotto, Bergonzi, Sordello; 1958) Decca
Mefistofele (Tebaldi, Danieli, Mario del Monaco, Siepi; 1958) Decca Lucia di Lammermoor (Callas, Tagliavini, Cappuccilli, Ładysz; 1959) EMI La traviata (Victoria de los Angeles, Dal Monte, Sereni; 1959) EMI La bohème (Tebaldi, d'Angelo, Bergonzi, Bastianini, Siepi; 1959) Decca Cavalleria rusticana (Mario Del Monaco, Simionato, McNeil, Satre, Di Stasio; 1959) Decca Norma (Callas, Ludwig, Corelli, Zaccaria; 1960) EMI Otello (Rysanek, Vickers, Gobbi; 1960) RCA Victor Il trovatore (Stella, Cossotto, Bergonzi, Bastianini; 1962) Deutsche Grammophon Isabeau (Pobbé, Ferraro, Rola; 1962) Cetra
Referències
Warrack, John and West, Ewan (1992), The Oxford Dictionary of Opera, 782 pages, Nicla Sguotti, Tullio Serafin, il custode del bel canto, Padova, Armelin Musica, 2014, (https://web.archive.org/web/20150206232622/http://www.niclasguotti.it/tullio-serafin.html)
Enllaços externs https://www.allmusic.com/artist/tullio-serafin-mn0000960203
Categoria:Morts a Roma Categoria:Alumnes del Conservatori de Milà Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Venècia Categoria:Directors d'orquestra del Vèneto Categoria:Directors de La Scala