Georges Marchais (La Hoguette, 7 de juny de 1920 - París, 16 de novembre de 1997) fou un polític comunista francès. De jove fou obrer metal·lúrgic, i durant la Segona Guerra Mundial fou deportat a Alemanya pel govern de Vichy en el Servei de Treball Obligatori (STO). [Consulta: 26 agost 2017]. [Consulta: 26 agost 2017].
El 1947 s'afilià al Partit Comunista Francès, del qual en fou nomenat secretari general d'ençà del 1972. Tot i que inicialment adoptà a l'eurocomunisme, del qual en fou un dels màxims exponents juntament a Enrico Berlinguer i Santiago Carrillo, tornà a la seva posició tradicional prosoviètica arran de la invasió soviètica de l'Afganistan del 1979. Del 1973 al 1996 fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.
Impulsà la coalició electoral amb el PSF, que guanyà a les eleccions del 1981, i que donà al PCF alguns ministeris en el govern de François Mittérrand fins a la ruptura amb els socialistes el 1984. A diferència d'altres dirigents comunistes europeus occidentals, fou reticent davant la perestroika de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS, no pogué evitar la davallada electoral del seu partit des de la segona meitat dels anys vuitanta, i el 1994 dimití com a secretari general, oficialment per motius de salut. El seu successor fou Robert Hue.
També fou diputat del Parlament Europeu del 1979 al 1989.
Obres Les communistes et les paysans (1972) La politique du Parti Communiste Français (1974) Réponses (1977) Démocratie (1990)
Referències
Categoria:Diputats a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Diputats al Parlament Europeu en representació de França Categoria:Persones del Calvados Categoria:Comunistes francesos Categoria:Morts a París Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Activistes francesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX Categoria:Polítics francesos morts al segle XX