miniatura|Imatge generada per IA Aquesta és una cronologia de la intel·ligència artificial, de vegades anomenada alternativament intel·ligència sintètica, amb la seva evolució al llarg dels segles.

Abans del DataDesenvolupamentAntiguitatEls mites grecs d'Hephaestus i Pygmalion van incorporar la idea dels autòmats intel·ligents (com Talos) i els éssers artificials (com Galatea i Pandora).Es creia que les sagrades estàtues mecàniques construïdes a Egipte i Grècia eren capaces de saviesa i emoció. Hermes Trismegistus escriuria "tenen senso i esperit... en descobrir la veritable naturalesa dels déus, l'home ha estat capaç de reproduir-lo". La llei del mosaic prohibeix l'ús d'autòmats en la religió.Segle X a.C.Yan Shi va presentar al rei Mu de Zhou amb homes mecànics capaços de moure els seus cossos de manera independent.384–322 a.C.Aristòtil va descriure el sil·logisme, un mètode de pensament formal, mecànic i teoria del coneixement en l'Organon.Segle III a. C.Ctesibius inventa un rellotge mecànic d'aigua amb una alarma. Aquest va ser el primer exemple d'un mecanisme de retroalimentació. [cita necessària]segle IHeroi d'Alexandria va crear homes mecànics i altres autòmats. Va produir el que pot haver estat "la primera màquina programable pràctica del món": un teatre automàtic.260Porphyry va escriure Isagogê que va categoritzar el coneixement i la lògica.~800Jabir ibn Hayyan va desenvolupar la teoria alquímica àrab de Takwin, la creació artificial de vida en el laboratori, fins a i incloent la vida humana.Segle IXEls germans Banū Mūsā van crear un autòmat de música programable descrit en el seu Llibre d'Enginyosos Dispositius: una flauta impulsada pel so controlat per un programa representat per agulles en un cilindre giratori. Aquesta era "tal vegada la primera màquina amb un programa emmagatzemat". This was "perhaps the first machine with a stored program."1206Ismail al-Jazari va crear una orquestra programable d'éssers humans mecànics.A Thirteenth Century Programmable Robot 1275Ramón Llull, teòleg mallorquí, inventa l'Ars Magna, una eina per a combinar conceptes mecànicament basats en una eina astrològica àrab, el Zairja. Llull va descriure les seves màquines com a entitats mecàniques que podien combinar la veritat bàsica i els fets per a produir coneixement avançat. El mètode seria desenvolupat més per Gottfried Leibniz en el segle XVII.~1500Paracels va afirmar haver creat un home artificial a partir de magnetisme, esperma i alquímia.~1580Es diu que el rabí Judà Loew ben Bezalel de Praga ha inventat el Golem, un home argilenc portat a la vida.Principis del segle XVIIRené Descartes va proposar que els cossos dels animals no són més que màquines complexes (però que els fenòmens mentals són d'una "substància" diferent).1620Francis Bacon va desenvolupar teoria empírica del coneixement i va introduir la lògica inductiva en el seu treball Novum Organum, una obra sobre el títol d'Aristòtil Organon.1623Wilhelm Schickard va dibuixar un rellotge de càlcul en una carta a Kepler. Aquest serà el primer dels cinc intents fallits de dissenyar un rellotge de càlcul d'entrada directa en el segle XVII (incloent els dissenys de Tito Burattini, Samuel Morland i René Grillet).1641Thomas Hobbes va publicar Leviathan i va presentar una teoria mecànica combinatòria de la cognició. Va escriure: "...per la raó no és una altra cosa que calcular".1642Blaise Pascal va inventar la calculadora mecànica, la primera màquina de càlcul digital.1672Gottfried Wilhelm Leibniz va millorar les màquines anteriors, fent que el Pas de Comptes faci multiplicació i divisió. També va inventar el sistema numèric binari i va preveure un càlcul universal del raonament (alfabet del pensament humà) mitjançant el qual els arguments podien decidir-se mecànicament. Leibniz va treballar a assignar un número específic a tots i cadascun dels objectes del món, com a preludi d'una solució algebraica a tots els problemes possibles.1676Gottfried Wilhelm Leibniz va derivar la regla de la cadena. Aquesta regla s'ha tornat central per a l'assignació de crèdits en xarxes neuronals artificials: l'algorisme de retropropagación per a l'aprenentatge profund és una aplicació eficient de la regla de la cadena a xarxes de nodes diferenciables.1726Jonathan Swift va publicar Gulliver's Travel, que inclou aquesta descripció de l'Engine, una màquina a l'illa de Laputa: "un projecte per a millorar el coneixement especulatiu mitjançant operacions pràctiques i mecàniques" mitjançant l'ús d'aquesta "Contrivance", "la persona més ignorant a un càrrec raonable, i amb una mica de treball corporal, pot escriure llibres en filosofia, menys poesia, politicks, matemàtica, estudi. La màquina és una paròdia d'Ars Magna, una de les inspiracions del mecanisme de Gottfried Wilhelm Leibniz.1750Julien Offray de La Mettrie va publicar L'Homme Machine, que argumentava que el pensament humà és estrictament mecànic.1763El treball de Thomas Bayes An Essay per a resoldre un problema en la Doctrina de les Oportunitats, publicat dos anys després de la seva mort, va establir les bases del teorema de Bayes. [cita necessària]1769Wolfgang von Kempelen va construir i va guiar amb el seu autòmat de joc de metalls, The Turk, que Kempelen va afirmar podria derrotar els jugadors humans. El turc es va mostrar més tard com un engany, involucrant a un jugador d'escacs humans.1795-1805El tipus més simple de xarxa neuronal artificial és la xarxa lineal. Es coneix des de fa més de dos segles com el mètode de mínims quadrats o regressió lineal. Es va utilitzar com a mitjà per a trobar un bon ajust lineal a un conjunt de punts per Adrien-Marie Legendre (1805) i Carl Friedrich Gauss (1795) per a la predicció del moviment planetari.1800Joseph Marie Jacquard va crear un teler programable, basat en invencions anteriors de Basile Bouchon (1725), Jean-Baptiste Falcon (1728) i Jacques Vaucanson (1740). Seqüències d'operacions substituïbles de targetes perforades controlades en el procés de fabricació de tèxtils. Aquest pot haver estat el primer programari industrial per a empreses comercials.1805Adrien-Marie Legendre descriu el "méthode des moindres carrés", conegut en anglès com a mètode de mínims quadrats. El mètode de mínims quadrats s'utilitza àmpliament en l'ajust de dades.1818Mary Shelley va publicar la història de Frankenstein; o el Prometeu Moderno, una consideració fictícia de l'ètica de crear éssers sensibles.1822–1859Charles Babbage & Ada Lovelace van treballar en calculadores mecàniques programables.1837El matemàtic Bernard Bozen va fer el primer intent modern de formalitzar la semàntica.1854George Boole va proposar "investigar les lleis fonamentals d'aquestes operacions de la ment per les quals es realitza el raonament, per a donar-los expressió en el llenguatge simbòlic d'un càlcul", inventant àlgebra booleana.1863Samuel Butler va suggerir que l'evolució darwiniana també s'aplica a les màquines, i especula que algun dia es tornaran conscients i eventualment suplantaran a la humanitat.

Segle XX 1901–1950 Data Desenvolupament 1913 Bertrand Russell i Alfred North Whitehead van publicar Principia Mathematica, que va revolucionar la lògica formal. 1915 Leonardo Torres y Quevedo va construir un autòmat per a les partides finals d'escacs, El Ajedrecista. Va ser anomenat "el primer pioner de la IA del segle XX". També va publicar especulacions sobre el pensament i els autòmats. 1923 L'obra de teatre de Karel Čapek RUR (Rossum's Universal Robots) es va estrenar a Londres. Aquest és el primer ús de la paraula " robot " en anglès. 1920-1925 Wilhelm Lenz i Ernst Ising van crear i analitzar el model d'Ising (1925) que es pot veure com la primera xarxa neuronal recurrent artificial (RNN) que consta d'elements de llindar semblants a neurones. El 1972, Shun'ichi Amari va adaptar aquesta arquitectura. Anys 1920 i 1930 El Tractatus Logico-Philosophicus (1921) de Ludwig Wittgenstein inspira a Rudolf Carnap i als positivistes lògics del Cercle de Viena a utilitzar la lògica formal com a fonament de la filosofia. Tanmateix, el treball posterior de Wittgenstein a la dècada de 1940 demostra que la lògica simbòlica lliure de context és incoherent sense la interpretació humana. 1931 Kurt Gödel va codificar enunciats i demostracions matemàtiques com a nombres enters, i va demostrar que hi ha teoremes veritables que no es poden demostrar per qualsevol màquina coherent de demostració de teoremes. Així, "va identificar els límits fonamentals de la demostració de teoremes algorísmics, la computació i qualsevol tipus d'IA basat en la computació", establint les bases de la informàtica teòrica i la teoria de la IA. 1935 Alonzo Church va ampliar la prova de Gödel i va demostrar que el problema de decisió de la informàtica no té una solució general. Va desenvolupar el càlcul Lambda, que finalment serà fonamental per a la teoria dels llenguatges informàtics. 1936 Konrad Zuse va presentar la seva sol·licitud de patent per a un ordinador controlat per programa. 1937 Alan Turing va publicar " On Computable Numbers ", que va establir les bases de la teoria moderna de la computació introduint la màquina de Turing, una interpretació física de la "computabilitat". El va utilitzar per confirmar Gödel demostrant que el problema de l'aturada és indecidible . 1940 Edward Condon va mostrar Nimatron, una màquina digital que interpretava perfectament a Nim. 1941 Konrad Zuse va construir el primer ordinador de propòsit general controlat per programa de treball. 1943 Warren Sturgis McCulloch i Walter Pitts publiquen "A Logical Calculus of the Ideas Immanent in Nervous Activity" (1943), la primera descripció matemàtica d'una xarxa neuronal artificial. Arturo Rosenblueth, Norbert Wiener i Julian Bigelow encunen el terme " cibernètica ". El popular llibre de Wiener amb aquest nom publicat el 1948. 1945 La teoria de jocs que resultaria inestimable en el progrés de la IA es va introduir amb el document de 1944 " Teoria dels jocs i comportament econòmic " del matemàtic John von Neumann i l' economista Oskar Morgenstern. Vannevar Bush va publicar " As We May Think " (The Atlantic Monthly, juliol de 1945) una visió previsora del futur en la qual els ordinadors ajuden els humans en moltes activitats. 1948 John von Neumann (citat per ET Jaynes) en resposta a un comentari en una conferència que era impossible que una màquina (almenys les creades per humans) pensis: "Insisteixes que hi ha alguna cosa que una màquina no pot fer. Si em dius amb precisió què és el que una màquina no pot fer, aleshores sempre puc fer una màquina que faci exactament això!" . Von Neumann estava presumiblement al·ludint a la tesi Church-Turing que afirma que qualsevol procediment efectiu pot ser simulat per un ordinador (generalitzat).

Dècada de 1950