Aquest article tracta la història de la bisexualitat als Estats Units d'Amèrica. Cobreix aquesta història començant el 1892, que és quan es va produir el primer ús en anglès de la paraula «bisexual» per referir-se a l'orientació sexual.
Primera meitat del El primer ús en anglès de la paraula «bisexual» referint-se a l'orientació sexual va ser pel neuròleg estatunidenc Charles Gilbert Chaddock en la seva traducció de 1892 de la 7a edició de l'obra Psychopathia Sexualis de Krafft-Ebing. Abans d'això, «bisexual» normalment es referia als hermafrodites reproductors, especialment en botànica. Sota qualsevol etiqueta, les persones obertament bisexuals eren rares a la societat del recent creat país. Una excepció notable va ser la poetessa obertament bisexual Edna St. Vincent Millay, que va rebre el premi Pulitzer de poesia per The Ballad of the Harp-Weaver el 1923. Els biògrafs solen descriure el poeta del Walt Whitman com a bisexual o homosexual en la seva obra, sentiments i atraccions. A principis del , durant el Renaixement de Harlem, les cantants de blues Ma Rainey i Bessie Smith no amagaven les seves relacions amb homes i dones, i cançons com Sissy Man Blues, Freakish Blues i Prove It on Me de Rainey parlava obertament de les relacions homosexuals i bisexuals.
Les primeres pel·lícules, en ser un mitjà d'avantguarda, també van oferir l'oportunitat d'expressar la bisexualitat. El 1914, la primera aparició documentada de personatges bisexuals (femenins i masculins) en una pel·lícula estatunidenca va tenir lloc a A Florida Enchantment, de Sidney Drew. No obstant això, a causa de la censura legalment exigida pel Codi Hays, la paraula bisexual no es va poder esmentar i gairebé cap personatge bisexual no va aparèixer al cinema estatunidenc entre 1934 i 1968.
Als estatunidencs bisexuals se'ls va donar una certa visibilitat en la investigació d'Alfred Kinsey (que ell mateix era bisexual) i els seus col·legues a finals de la dècada del 1940 i principis de la dècada del 1950; van trobar que el 28% de les dones i el 46% dels homes havien respost eròticament o eren sexualment actius tant amb dones com amb homes.
La seva investigació també va trobar que l'11,6% dels homes blancs (entre 20 i 35 anys) tenien aproximadament la mateixa experiència/resposta heterosexual i homosexual al llarg de la seva vida adulta, i que el 7% de les dones solteres (entre 20 i 35 anys) i el 4% de les dones casades (entre 20 i 35 anys) van tenir aproximadament la mateixa experiència/resposta heterosexual i homosexual durant aquest període de les seves vides.Sexual Behavior in the Human Female, Table 142, p. 499 Com a resultat d'aquesta investigació, els significats anteriors de la paraula «bisexual» van ser en gran part desplaçats pel significat de sentir-se atrets tant per dones com per homes. No obstant això, al mateix Kinsey no li agradava l'ús del terme bisexual per descriure individus que es dedicaven a l'activitat sexual independentment del gènere, preferint utilitzar «bisexual» en el seu sentit biològic més antic d«hermafrodites reproductors», dient: «Fins que no es demostri [que] el gust en una relació sexual depèn de l'individu que conté dins de la seva anatomia [sic] tant estructures masculines com femenines, o capacitats fisiològiques masculines i femenines, és lamentable anomenar aquests individus bisexuals». Segona meitat del Dècada del 1960 miniatura|L'activista bisexual Stephen Donaldson, també conegut com Donny the Punk, va fundar Student Homophile League a Columbia i la Universitat de Nova York el 1966. L'activisme polític LGBT es va fer més destacat en aquesta dècada. Les primeres protestes públiques per la igualtat de drets per a les persones gais i lesbianes es van fer a les oficines governamentals i als llocs històrics de Nova York, Filadèlfia i Washington, D.C., entre 1965 i 1969. A Washington D.C., els manifestants van fer piquets davant la Casa Blanca, el Pentàgon, i la Comissió de Servei Civil dels EUA. Una dona del segon piquet de la Casa Blanca d'aquestes protestes, J.D., es va identificar com a bisexual.
El 1966, l'activista bisexual Robert A. Martin (també conegut com Stephen Donaldson o Donny the Punk) va fundar la Student Homophile League a la Universitat de Colúmbia i la Universitat de Nova York. L'any 1967 la Universitat de Colúmbia va reconèixer oficialment aquest grup, convertint-se així en la primera universitat dels Estats Units d'Amèrica a reconèixer oficialment un grup d'estudiants gai. L'activisme en favor dels bisexuals en particular també va començar a créixer, especialment a San Francisco. Una de les primeres organitzacions per a bisexuals, la Sexual Freedom League de San Francisco, va ser facilitada per Margo Rila i Frank Esposito a partir de 1967. Dos anys més tard, durant una reunió del personal en un centre de salut mental de San Francisco que atén persones LGBT, la infermera Maggi Rubenstein va sortir com a bisexual. Per això, els bisexuals es van començar a incloure per primera vegada als programes de la instal·lació.
Els aldarulls de Stonewall, considerats l'inici del moviment modern pels drets LGBT, va tenir lloc al bar Stonewall l'any 1969. Els clients del bar, inclosos els bisexuals, es van enfrontar a la policia durant una batuda. En commemoració d'això, l'any següent es va celebrar la primera marxa de l'orgull LGBT. L'activista bisexual Brenda Howard és coneguda com la «Mare de l'Orgull», pel seu treball en la coordinació de la primera marxa de l'Orgull LGBT, i també va originar la idea d'una sèrie d'esdeveniments durant una setmana al voltant del Dia de l'Orgull que es va convertir en la gènesi de la manifestació LGBT anual. Celebracions de l'orgull que ara se celebren arreu del món cada juny. A més, Howard juntament amb l'activista bisexual Robert A. Martin (també conegut com Donny the Punk) i l'activista gai L. Craig Schoonmaker se'ls atribueix la popularització de la paraula «Orgull» (en anglès Pride) per descriure aquestes festes. L'activista bisexual Tom Limoncelli va declarar més tard: «La propera vegada que algú et pregunti per què existeixen les marxes de l'Orgull LGBT o per què el Mes de l'Orgull [LGBT] és al juny, li dius 'Una dona bisexual anomenada Brenda Howard va pensar que hauria de ser així'». Dècada del 1970 miniatura|Lou Reed va ser una ícona bisexual de la dècada del 1970. Els bisexuals es van fer més destacats als mitjans de comunicació a la dècada del 1970. El 1972 l'activista bisexual Don Fass va fundar el grup Alliberament Bisexual Nacional (National Bisexual Liberation) a la ciutat de Nova York, que va publicar The Bisexual Expression, probablement el primer butlletí de notícies de bisexuals. L'any 1973, l'activista bisexual Woody Glenn va ser entrevistat per un programa de ràdio de l'Organització Nacional per a Dones (National Organization for Women) sobre WICC a Bridgeport, Connecticut. L'any 1974, les revistes Newsweek i Time van publicar històries sobre «bisexual chic» i van atraure l'atenció de la bisexualitat com mai abans. El 1976 es va publicar el llibre històric View from Another Closet: Exploring Bisexuality in Women, de Janet Mode.
Els bisexuals també van ser importants contribuents al moviment més gran dels drets LGBT. El 1972, Bill Beasley, un activista bisexual del moviment dels drets civils i del moviment LGBT, va ser l'organitzador principal de la primera Marxa de l'Orgull Gai de Los Angeles. També va ser actiu amb el Front d'Alliberament Gai (Gay Liberation Front). El 1975, l'activista Carol Queen es va presentar com a bisexual i va organitzar GAYouth a Eugene, Oregon. El 1977, Alan Rockway, un psicòleg i activista bisexual, va ser coautor de la primera ordenança d'èxit dels Estats Units d'Amèrica sobre els drets dels homosexuals posada a votació pública, al comtat de Dade, Florida. Anita Bryant va fer campanya contra l'ordenança i Rockway va començar un boicot al suc de taronja de Florida, que va anunciar, com a resposta. El Centre Bisexual de San Francisco també va ajudar a patrocinar una conferència de premsa amb les activistes lesbianes Del Martin i Phyllis Lyon, i el pediatre Dr. Benjamin Spock, en oposició a Bryant. L'activista bisexual Alexei Guren va fundar el Gay Teen Task Force a Miami, Florida, en resposta a la campanya de Bryant. La Florida Citrus Commission va cancel·lar el seu contracte com a resposta directa a aquesta pressió. El 1979, el doctor Marvin Colter i John Soroczak van cofundar Arete, The Bisexual Center of Southern California, a Whittier, Califòrnia, un grup social i de suport per a bisexuals, que va marxar a l'orgull gai de Los Angeles de 1982. John Soroczak, un psicoterapeuta, va facilitar el primer grup de rap bisexual a Los Angeles Gay and Lesbian Center el 1994. També el 1979 A. Billy S. Jones, membre fundador bisexual de la Coalició Nacional de Lesbianes i Gais Negres (National Coalition of Black Lesbians and Gays), va ajudar a organitzar el primera delegació gai negra que es va reunir amb el personal del president Jimmy Carter a la Casa Blanca. Jones també va ser l'organitzador principal de la Marxa Nacional a Washington pels drets de lesbianes i gais de 1979, i de la «Tercera conferència mundial: quan s'acabarà la ignorància?», la primera conferència nacional per a persones gais i lesbianes de color.
El moviment bisexual també va tenir els seus propis èxits. Sobretot, el 1972 un grup quàquer, el Comitè d'Amics sobre la Bisexualitat (Committee of Friends on Bisexuality), va publicar la «Declaració d'Ithaca sobre la Bisexualitat» donant suport als bisexuals. La Declaració, que pot haver estat «la primera declaració pública del moviment bisexual» i «va ser sens dubte la primera declaració sobre la bisexualitat emesa per una assemblea religiosa estatunidenca», va aparèixer al quaker Friends Journal i The Advocate el 1972.
El 1976, Harriet Levi i Maggi Rubenstein van fundar el Centre Bisexual de San Francisco (San Francisco Bisexual Center). Va ser el centre comunitari bisexual més antic que ha sobreviiscut, oferint serveis d'assessorament i suport als bisexuals de la zona de la badia de San Francisco, a més de publicar un butlletí, The Bi Monthly, de 1976 a 1984. L'any 1978, l'activista bisexual Dr. Fritz Klein va presentar la Taula d'orientació sexual de Klein (Klein Sexual Orientation Grid. KSOG) en el seu llibre The Bisexual Option: A Concept of One-Hundred Percent Intimacy, en què va examinar la incidència i la naturalesa de la bisexualitat, les actituds de les persones bisexuals i les recompenses de la bisexualitat. L'activisme bisexual també va començar a estendre's més enllà de les costes estatunidenques, ja que des del 1978 fins al 1979 es van crear diversos grups bisexuals del Midwest, com One To Five (fundat per Scott Bartell i Gary Lingen per a Minneapolis / St. Paul, Minn), BI Women Welcome a Minneapolis, The BI Married Men's Group als suburbis de Detroit, i BI Ways a Chicago.
Dècada del 1980 miniatura|Marxa de l'Orgull a San Francisco, 1986