Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 20 o 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia. Succeí al seu pare, Filip II, el 336 aC, quan tenia vint anys. Poc després, partí en campanya cap a l'Àsia occidental i el nord-est d'Àfrica i en menys d'una dècada forjà un dels imperis més extensos de la història. El seu domini abastava des de la Mediterrània oriental fins a la vall de l'Indus. Invicte en el camp de batalla, sovint és considerat un dels grans genis militars de la història.
Fou educat per Aristòtil fins als setze anys. El 335 aC, com a flamant rei de Macedònia, sortí en campanya als Balcans i restablí el seu control sobre Tràcia i Il·líria abans de marxar contra la ciutat de Tebes i arrasar-la. Es valgué de la seva autoritat com a hegemó de la Lliga de Corint per fer realitat el projecte panhel·lènic del seu pare i posicionar-se com a cap suprem dels grecs en la seva conquesta de Pèrsia.
Fou conqueridor de l'Imperi Persa i un dels caps militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia i arribant fins al riu Indus, és un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.
Biografia miniatura|esquerra|Detall d'un mosaic que mostra la lluita d'Alexandre amb el seu amic Cràter (no visible a la imatge) contra un lleó.
Alexandre va néixer a Pel·la, la capital del Regne de Macedònia, segons Plutarc de Queronea el 21 de juliol (en el calendari macedoni Hecatombaeon) del 356 aC. Fou el fill de Filip II de Macedònia i Olímpia, princesa de l'Epir, la seva tercera esposa, que va conèixer a Samotràcia, on era sacerdotessa. Per part de la seva mare, fou nebot d'Alexandre Molós, rei de l'Epir, un territori que és avui dia entre la regió grega de l'Epir i el sud de l'actual Albània. El 355 aC Filip i Olimpia tingueren un altre fill, una noia, la princesa Cleòpatra de Macedònia.
Des del seu temps, es rumorejà que Alexandre no hauria estat fecundat per Filip; potser en una de les freqüents orgies en les quals es veien implicades les sacerdotesses del culte de Dionís. Una llegenda, coneguda des de l'antiguitat, diu que Olímpia no va concebre amb Filip Alexandre, perquè Filip tenia por d'ella i el seu costum de dormir en companyia de serps, sinó amb Zeus. Alexandre va utilitzar aquests rumors populars amb fins polítics, referint-se al déu Zeus en lloc de Filip, quan esmenta el seu pare. Una altra llegenda del , d'origen egipci i falsament atribuït a Cal·lístenes, la Novel·la d'Alexandre, és que Alexandre és fill del darrer faraó de la dinastia XXX d'Egipte, Nectabeu II.Alexandre III le Grand
Per part del seu pare Filip, Alexandre es reivindicava com a descendent de Tèmenos d'Argos, descendent d'Hèracles, fill de Zeus; per aquesta raó, la dinastia macedònia s'anomena «argèada» o «temènida». Per la seva mare, Olímpia, Alexandre es deia de la dinastia dels «eàcides» per Neoptòlem, fill d'Aquil·les.Plutarc, Vides paral·leles (vol. IX): Alexandre i Cèsar, cap.2 1.
Segons una afirmació de l'època, de què fa esment, entre d'altres, Plutarc, diu que Alexandre va néixer la mateixa nit en què Herostrat va calar foc al Temple d'Àrtemis d'Éfes, una de les set meravelles del món antic.Plutarc, Vides paral·leles (vol. IX): Alexandre i Cèsar, cap.2, 3 i 3, 5 a 7 Alexandre utilitza més tard aquesta coincidència per a enfortir la seva voluntat política, i es proposa finançar la restauració del temple, que va ser rebutjada pels efesis.El Temple d'Artemisa
Plutarc també afirma que Filip i Olímpia van somiar amb el futur naixement del seu fill. Prèviament, van consultar amb Aristandre de Telmessos, que va determinar que Olímpia estava embarassada i que el nen tindria el caràcter d'un lleó.Plutarc, Vides paral·leles (vol. IX): Alexandre i Cèsar, cap. 2.2 i 2.3. Pel que fa al seu físic, sembla que els ulls tenien l'iris de diferent color i, a causa d'una lesió de guerra que li hauria tallat un nervi, el cap sempre mirava a la dreta.
Infantesa i educació Alexandre, des del punt de vista dels grecs, té una doble consideració. D'una banda, és un salvatge perquè és un macedoni que té un caràcter apassionat i es deixa portar per la ira amb una terrible violència, herència atribuïda a la seva mare. És capaç de generosos gestos que conreen una forta fidelitat. Les seves conviccions religioses són barreges de supersticions.Encyclopædia Universalis article Alexander el Gran, Tom 1, edició de 1989, p. 744-748. Tanmateix, el tret de caràcter dominant del personatge és sense cap discussió la seva voluntat de ferro, que pot anar fins a l'obstinació i la tossuderia.
miniatura|Alexandre i Aristòtil Paral·lelament, Alexandre és profundament influenciat per la cultura grega. Macedònia, situada al nord de la Grècia actual, és una de les regions dels antics pelasgs. L'idioma que parlaven era un dels molts dialectes grecs i, des de l'època del rei Arquelau (fi del ), la llengua oficial de la cort i la cancelleria de Macedònia és el jònic-àtic. Filip, que va viure a Tebes a casa d'Epaminondes com a convidat (entre el 369 aC i 367 aC),<ref>Justin, 'Històries de Trogus Pompeius philippic, Llibre VII.</ref> el parla habitualment, com també ho fa el seu fill. Alexandre, segons Plutarc, només parla macedoni sota l'efecte d'una forta emoció.Plutarc, Alexandre: «Ell va cridar en macedoni, i això expressava una forta emoció».
Després d'haver estat educat per Leònides de l'Epir, un parent de la seva mare Olímpia i del seu tutor Lisímac d'Acarnània, Alexandre rep per a preceptor el filòsof Aristòtil de 343 aC a 340 aC. Aquest últim és el fill de Nicòmac, metge d'Amintes III, l'avi d'Alexandre. Redacta una edició anotada de la Ilíada per al seu alumne. Alexandre llegeix igualment Heròdot i Xenofont, autors que sap explotar més tard en el moment de les seves conquestes. Alexandre es revela un estudiant dotat. Coneix de memòria nombroses tragèdies, la Ilíada, i va continuar amb l'educació grega que estava rebent i va incentivar el seu interès per àmplies branques del coneixement com la geografia, la medicina, la poesia, la zoologia i la botànica.
Diversos companys d'infantesa d'Alexandre, entre els quals Ptolemeu, Filotes, Hefestió, es troben al seu costat en el moment de la conquesta de l'Àsia. La seducció del personatge es deu, sens dubte, a aquesta barreja contradictòria: bàrbar i macedoni, místic i realista, violent i generós, portat per la seva imaginació i el seu somni i guiat per la seva lucidesa. La seva voluntat inflexible s'acompanya d'un real oportunisme i d'un sentit innat de l'escenificació. Ben aviat (340 aC), el seu pare el va associar a les feines del govern nomenant-lo regent. El 338 aC va comandar la cavalleria macedònica en la batalla de Queronea.
Ascens al poder miniatura|Biografia d'Alexandre el Gran, escrita per Plutarc, on compara la vida i gestes d'Alexandre amb les de Juli Cèsar. Traducció catalana de Carles Riba publicada a Barcelona per Editorial Catalana l'any 1920 Després de l'assassinat del seu pare l'any 336 aC a mans de Pausànies, un capità de la seva guàrdia, Alexandre va heretar el regne quan només tenia vint anys. La notícia de la mort de Filip II de Macedònia va provocar la revolta de molts estats, com ara Tebes, Atenes, Tessàlia i les tribus tràcies al nord de Macedònia. Quan la notícia de la revolta va arribar a Alexandre, va respondre ràpidament. Tot i que els seus consellers li van aconsellar que utilitzés la diplomàcia, Alexandre va reunir la cavalleria macedònia de 3.000 homes i es va dirigir cap al sud cap a Tessàlia, el veí immediat de Macedònia al sud. Quan va trobar l'exèrcit tessali ocupant el pas entre el mont Olimp i el mont Ossa, va fer que els homes passessin pel mont Ossa i, quan els tessàlics es van despertar, van trobar Alexandre a la seva rereguarda. Els tessalis es van rendir i van afegir la seva cavalleria a les forces d'Alexandre mentre baixava cap al Peloponès. Alexandre es va aturar a les Termòpiles, on va ser reconegut com el líder de la Lliga Amfictiònica abans de dirigir-se cap a Corint, al sud. Atenes va demanar la pau i Alexandre va rebre l'enviat i va perdonar qualsevol persona implicada en l'aixecament. A Corint, se li va donar el títol d'hegemó de les forces gregues contra els perses. Mentre era a Corint, va sentir les notícies de l'aixecament traci cap al nord.
Abans de passar cap a Àsia, Alexandre va voler salvaguardar les seves fronteres del nord i, a la primavera del 335 aC, va avançar cap a Tràcia per fer front a la revolta, que va ser dirigida pels il·liris i els triballs. Tebes va declarar la seva independència, negant-se a sotmetre's en termes misericordiosos, i per decisió del consell de la Lliga de Corint per una àmplia majoria,Diodorus Siculus 17.14.1 Alexandre va atacar la ciutat, la va arrasar i va vendre tots els supervivents com esclaus. Amb la destrucció de Tebes, la Grècia continental va tornar a acceptar el govern d'Alexandre. Consolidada així l'hegemonia macedònia a Grècia, havia de complir-se la premonició que, segons refereix Plutarc, Filip li va dir certa vegada al seu fill: «Macedònia és massa petita per a tu». En efecte, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia.
Alexandre va unificar el sistema monetari basat en l'argent com a moneda forta, seguint els ensenyaments d'Aristòtil.
Conquesta de Pèrsia
miniatura|Alexandre talla el nus gordià. Jean-Simon Berthélemy (Escola de Belles Arts, París) lang=ca|miniatura|Ruta d'Alexandre el Gran durant les seves conquestes
El 334 aC passà a l'Hel·lespont, venerà a les ruïnes de Troia les despulles del seu avantpassat mític Aquil·les, i inicià una conquesta sistemàtica de la costa de l'Àsia Menor. La primera batalla fou donada al riu Granic el mateix any, i li lliurà les satrapies de Jònia i Lídia. Seguint la mateixa línia prengué la Frígia, i la seva capital, Gòrdion, tallà el famós nus gordià; conquistà la Cilícia i travessà les muntanyes del Taure per les portes de Cilícia. L'exèrcit persa l'esperava a Síria i presentà combat a Issos (333 aC), a la costa; la batalla fou una gran desfeta per als perses, que hi perderen un gran botí; el xa Darios III va escapar i foren preses la seva mare i la seva muller. Aquesta victòria obrí per a Alexandre les portes de l'Orient Pròxim: dedicà els anys següents a la conquesta de Fenícia, on assetjà Tir, d'Israel-Palestina, on prengué Jerusalem, i d'Egipte, on fundà una nova ciutat, Alexandria, la primera d'una llarga sèrie d'aquest nom, i visità l'oracle de Zeus Ammó, que ha estat dit que li profetitzà grans victòries.
Dominada tota la Mediterrània oriental, el 331 aC tornà cap al nord per presentar la batalla definitiva al gran rei Darios. Travessà l'Eufrates i el Tigris, i a Gaugamela, prop d'Arbela, tingué lloc el combat, que fou una victòria total per als grecs. Darios fugí cap a la Mèdia, mentre Alexandre s'emparava de Babilònia, Susa, Pasàrgada i Persèpolis, progressivament. Finalment, Darios va ser traït pels seus nobles i assassinat. Alexandre va honorar el seu rival i enemic, i va perseguir els seus assassins. miniatura|esquerra|Alexandre el Gran lluitant contra Darios III en la batalla d'Issos. Detall del mosaic de la casa del Faune de Pompeia, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols