En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
En taxonomia animal s'utilitza el terme equivalent «embrancament», mentre que en botànica el terme equivalent a fílum és «divisió», més utilitzat habitualment que no pas «fílum». Els fílums representen l'agrupament més gran d'animals i altres organismes amb determinats trets evolutius, tot i que davant de la gran dificultat de classificar algunes espècies, alguns fílums s'agrupen dins de superfílums i els individus d'un fílum es classifiquen dins de subfílums.
La situació del fílum en l'ordenació taxonòmica és (de general a concret, amb els tàxons obligatoris marcats en rosa):
Regne [Subregne] [Infraregne] [Superfílum] Fílum [Subfílum] [Infrafilum] [Superclasse] Classe
El superfílum (en zoologia) i la superdivisió (en botànica) és la categoria taxonòmica que es troba per sobre del fílum i per sota del subregne o bé per sota una classe o subclasse.The free dictionary
Descripció general El terme phylum va ser encunyat en 1866 per Ernst Haeckel a partir del grec (, "raça, nissaga"), relacionat amb (, "tribu, clan"). Haeckel va observar que les espècies evolucionaven constantment cap a noves espècies que semblaven conservar pocs trets consistents entre si i, per tant, pocs trets que les distingissin com a grup (“una unitat autocontinguda”). "Wohl aber ist eine solche reale und vollkommen abgeschlossene Einheit die Summe aller Species, welche aus einer und derselben gemeinschaftlichen Stammform allmählig sich entwickelt haben, wie z. B. alle Wirbelthiere. Diese Summe nennen wir Stamm (Phylon)" que es tradueix com: Tanmateix, potser una unitat real i completament autònoma sigui el conjunt de totes les espècies que han evolucionat gradualment a partir d'una mateixa forma original comuna, com ara tots els vertebrats. S'anomena aquest agregat [a] Stamm [és a dir, raça] (Phylon). En taxonomia vegetal, August W. Eichler (1883) va classificar les plantes en cinc grups denominats divisions, terme que segueix en ús avui dia per a grups de plantes, algues i fongs. Les definicions dels phyla zoològics han canviat des dels seus orígens en les sis classes linneanes i els quatre de Georges Cuvier.Collins AG, Valentine JW (2001). "Defining phyla: evolutionary pathways to metazoan body plans" . Evol. Dev. 3: 432-442.
Informalment, els phyla poden considerar-se agrupacions d'organismes basades en l'especialització general del pla corporal. En la seva forma més bàsica, un tall pot definir-se de dues maneres: com un grup d'organismes amb un cert grau de similitud morfològica o de desenvolupament (la definició fenètica), o un grup d'organismes amb un cert grau de parentiu evolutiu (la definició filogenètica). Intentar definir un nivell de la jerarquia linneana sense referir-se al parentiu (evolutiu) és insatisfactori, però una definició fenética és útil quan s'aborden qüestions de naturalesa morfològica -com l'èxit que van tenir els diferents plans corporals.
Definició basada en la relació genètica miniatura|300px|La taxonomia decideix quins nodes de l'arbre filogenètic (clades) es convertiran en tàxons i en quines categories taxonòmiques haurien de ser situats.
La mesura objectiva més important en les definicions anteriors és el "cert grau" que defineix com els diferents organismes han de ser membres de diferents talls. El requisit mínim és que tots els organismes d'un tall estiguin clarament més emparentats entre sí que amb qualsevol altre grup. Fins i tot això és problemàtic perquè el requisit depèn del coneixement de les relacions dels organismes: a mesura que disposem de més dades, sobretot d'estudis moleculars, podem determinar millor les relacions entre grups. Així, els talls poden fusionar-se o dividir-se si resulta evident que estan relacionats entre sí o no. Per exemple, els cucs barbuts es van descriure com un nou tall (els Pogonophora) a mitjan , però el treball molecular gairebé mig segle després va descobrir que eren un grup de anèl·lids, per la qual cosa els talls es van fusionar (els cucs barbuts són ara una família d'anèl·lids). D'altra banda, el tall altament parasitari Mesozoa es va dividir en dos tàxons (Orthonectida i Dicyemida) quan es va descobrir que els Orthonectida són probablement anèl·lids i els Dicyemida lofotrocozoos.
Aquesta mutabilitat dels talls ha portat a alguns biòlegs a demanar que s'abandoni el concepte de phylum en favor de la col·locació dels tàxons en clades sense cap classificació formal de la grandària del grup.
Definició basada en el pla corporal Els paleontòlegs Graham Budd i Sören Jensen van proposar una definició de tall basada en el pla corporal (com havia fet Haeckel un segle abans). La definició es va plantejar perquè els organismes extingits són els més difícils de classificar: poden ser plançons que van divergir de la línia d'un tall abans que s'adquirissin tots els caràcters que defineixen el tall modern. Segons la definició de Budd i Jensen, un tall es defineix per un conjunt de caràcters compartits per tots els seus representants vius.
Aquest enfocament planteja alguns petits problemes: per exemple, alguns membres d'un tall poden haver perdut caràcters ancestrals comuns a la majoria dels seus membres. A més, aquesta definició es basa en un moment arbitrari: el present. No obstant això, com es basa en caràcters, és fàcil d'aplicar al registre fòssil. Un problema major és que es basa en una decisió subjectiva sobre quins grups d'organismes han de considerar-se talls.
L'enfocament és útil perquè facilita la classificació d'organismes extints com "grup mare" dels talls amb els quals guarden major semblança, basant-se únicament en les similituds taxonómicamente importants. No obstant això, demostrar que un fòssil pertany al grup de la corona d'un tall és difícil, ja que ha de mostrar un caràcter exclusiu d'un subconjunt del grup de la corona. A més, els organismes del grup de la tija d'un tall poden posseir el "pla corporal" del tall sense totes les característiques necessàries per a pertànyer a ell. Això afebleix la idea que cadascun dels talls representa un pla corporal distint.
Una classificació que utilitzi aquesta definició pot veure's molt afectada per la supervivència fortuïta de grups rars, la qual cosa pot fer que un tall sigui molt més divers del que seria d'una altra manera.
Llista d'embrancaments d'animals Els embrancaments animals més coneguts són Mollusca (mol·luscs), Porifera (porífers), Cnidaria (cnidaris), Platyhelminthes (platihelmints), Nematoda (nematodes), Annelida (anèl·lids), Arthropoda (artròpodes), Echinodermata (equinoderms) i Chordata (cordats), l'embrancament al qual pertanyen els humans. Malgrat que existeixen uns 35 embrancaments, aquests nou engloben la majoria d'espècies. Molts embrancaments són exclusivament marins i només un és totalment absent de les aigües (Onychophora).
EmbrancamentSignificatNom comúCaracterístiques distintivesEspècies descritesel nombre d'espècies és aproximat i varia segons les fonts; les dades d'aquesta taula estan basades en Brusca & Brusca, si no s'indica el contrariBrusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. AcanthocephalaCap amb banyesAcantocèfalsCucs paràsits amb una trompa evaginable plena d'espines1.100AcoelomorphaSense cavitatsAcelomorfsPetits cucs acelomats sense tub digestiuAnnelidaAnell petitAnèl·lidsCucs celomats amb el cos segmentat en anells16.500ArthropodaPeus articulatsArtròpodesExesquelet de quitina i potes articulades1.100.000BrachiopodaPeus amb braçosBraquiòpodesAmb lofòfor i closca de dues valves335 (16.000 extintes)BryozoaAnimals molsaBriozousAmb lofòfor; filtradors; anus fora de la corona tentacular4.500ChaetognathaMandíbules espinosesQuetògnatsAmb aletes i un parell d'espines quitinoses a cada costat del cap100ChordataAmb cordaCordatsCorda dorsal o notocordi, almenys en estat embrionari49.693CnidariaOrtigaCnidarisDiblàstics amb cnidocits10.000CtenophoraQue porta pintesCtenòforsDiblàstics amb coloblasts100CycliophoraQue porta rodesCicliòforsPseudocelomats amb boca circular envoltada de cilis1EchinodermataPell amb espinesEquinodermsSimetria pentaradiada, esquelet extern fet de peces calcàries7.000 (13.000 extintes)Echiuracua d'espinaEquiuroïdeusCucs marins amb trompa, propers als anèl·lids135EntoproctaAnus interiorEntoproctesAmb lofòfor; filtradors; anus dins la corona tentacular150GastrotrichiaEstómac de pèlGastròtricsPseudocelomats, cos amb pues, dos tubs caudals adhesius450GnathostomulidaBoca petita amb mandíbulesGnatostomúlidsBoca amb mandíbules característiques; intersticials80HemichordataAmb mitja cordaHemicordatsDeuteròtoms amb fenedures faríngies i estomocroda85KinorhynchaTrompa en movimentCinorincsPseudocelomats amb cap retràctil i cos segmentat150LoriciferaQue porta cotaLoricífersPseudocelomats recoberts per una mena de cota de malla10MicrognathozoaAnimal amb petites mandíbules MicrognatozousPseudocelomats; mandíbules complexes; tòrax extensible en acordió1MolluscaTouMol·luscsBoca amb ràdula, peu muscular i mantell al voltant de la closca calcària93.000MonoblastozoaMonoblastozous1MyxozoaAnimals moc MixozousParàsits microscòpics amb càpsules polars similars a cnidòcits12.000NematodaSimilar a un filNematodesCucs pseudocelomats de secció circular con cutícula quitinosa25.000NematomorphaForma de filNematomorfsCucs paràsits similars als Nematodes320NemerteaNimfa del marNemertinsCucs acelomats amb trompa extensible900OnychophoraQue porta unglesOnicòforsCos vermiforme amb potes proveïdes d'ungles quitinoses110OrthonectidaNatació rectaOrtonèctidsParàsits molt simples amb el cos ciliat20PhoronidaMestra de ZeusForonidisCucss lofoforadats tubícoles; intestí en forma d'U20PlacozoaAnimals placaPlacozousAnimals molt simples, reptants, amb el cos ameboide irregular1PlatyhelminthesCucs plansPlatelmintsCucss acelomats, ciliats, sense anus; molts són paràsits20.000PoriferaQue porta porus EspongesParazous; sense simetria definida; cos perforat por porus inhalants5.500PriapulidaDe Príapus, déu de la mitologia gregaPriapúlidsCucs pseudocelomats amb trompa extensible envoltada de papil·les16RhombozoaAnimal rombeRombífersParàsits molt simples formats per molt poques cèl·lules70RotiferaPortador de rodesRotífersPseudocelomats amb una corona anterior de cilis1.800SipunculaTub petitSipúnculsCucs celomats no segmentats, amb la boca envoltada per tentacles320TardigradaPas lentTardígradsTronc segmentat amb quatre parells de potes amb ungles o ventoses800XenoturbellidaEstrany cuc plaXenoturbèl·lidsCucs deuterestomats ciliats molt simples, d'afiliació incerta2TOTAL+2.400.000
Grups antigament classificats com a embrancaments Nom com a embrancamentNom comúConsens actualCraniataCraniatsSubgrup de l'embrancament dels cordatsCephalochordataCefalocordatsSubembrancament de l'embrancament dels cordatsCephalorhynchaSuperembrancament ScalidophoraEnterepneustaClasse de l'embrancament HemichordataPentastomidaSubclasse de l'embrancament Maxillopoda de l'embrancament ArthropodaPogonophoraPart de la família Siboglinidae de l'embrancament AnnelidaPterobranchia —Classe de l'embrancament HemichordataSymplasmaClass Hexactinellida of phylum PoriferaUrochordataUrocordatsSubembrancament de l'embrancament ChordataVestimentiferaVestimentífersPart de la família Siboglinidae de l'embrancament dels anèl·lids
Fílums bacterians Actualment hi ha 29 fílums acceptats per LPSN Acidobacteria Actinobacteria Aquificae Bacteroidetes Caldiserica Chlamydiae Chlorobi Chloroflexi Chrysiogenetes Cyanobacteria Deferribacteres Deinococcus-Thermus Dictyoglomi Elusimicrobia Fibrobacteres Firmicutes Fusobacteria Gemmatimonadetes Lentisphaerae Nitrospira Planctomycetes Proteobacteria Spirochaetes Synergistetes Tenericutes Thermodesulfobacteria Thermomicrobia Thermotogae Verrucomicrobia
Fílums arqueobacterians Crenarchaeota Euryarchaeota Korarchaeota Nanoarchaeota